Un parell de cançons del genial músic senegalès "Ismael Lo" del disc "Natt". Tinc comprovat que el tema "Tadieu Bone" gairebé tothom el coneix, però en canvi ben pocs en saben res del seu autor. En fi, coses del cosmopolitisme.
L'has encertat en la definició: Genial. Així és Ismaël Lo, músic i compositor que usa la seva veu com un instrument més i que escriu marevelloses lletres sobre la vida, la seva terra i allò que hi succeeix, implicant-se socialment. Tot i descobrir-lo ja fa un temps, haig de reconèixer que va ser un descobriment casual. Un d'aquells discs que un compra per curiositat, perquè pinta bé. Després, el fet de tenir companys senegalesos, saber de la seva cultura o per tractar-se d'un homònim, va fer que m'endinsés en l'extensa obra d'aquest veterà artista. I gràcies a ell, vaig descobrir d'altres músics africans. Pel que fa al coneixement dels seus temes, més que de cosmopolitisme jo parlaria d'un exemple més del reso en els mitjans de comunicació. Temes que es busquen per captivar la gent igual que es fa amb el lema d'un anunci publicitari (La gent coneix el significat de les lletres de les canços?). Per a molts, aquesta ha estat la manera de donar-se a conèixer. Després, el temps dirà... Recordeu aquell grup que es feu famós amb el bombardeig d'allò de "el beso" i "la flaca"? En el cas d'Ismaël Lo, ha servit per donar a conèixer un símbol del Senegal.
latrappola |
dimecres, 4 de juliol de 2007 | 22:27h
Jo també el vaig conèixer per casualitat, un noi que em va veure una cinta de Salif Keita i me'l va recomanar, de manera que el vaig comprar a cegues sense haver escoltat mai una cançó, el descobriment però va se molt d'agrair, em van fascinar les seves cançons. El cas de "Ismael Lo" és que és molt injust, podem escoltar una cançó seva en anuncis a la televisió, el tenim en una banda sonora d'un film espanyol amb òscar inclòs, i en canvi gairebé ningú sap qui és.
Anomenes el cas de Salif Keita, un altre "monstre" desconegut per les grans audiències. Estem en una societat on la música ha passat de ser cultura per formar part de productes a vendre per part d'empreses amb el seu corresponent màrqueting mitjançant diferents canals (internet inclòs). Si no interessen pel mercat, és difícil que tinguin sortida. Bé es tracti de novells (i més veterans) d'aquí com grans artistes de fora. Sempre ens quedaran aquests tics de la sort (o el destí?) per a conèixer d'altres productes alternatius. Mentrestant, gaudim s'ells.
Tot i descobrir-lo ja fa un temps, haig de reconèixer que va ser un descobriment casual. Un d'aquells discs que un compra per curiositat, perquè pinta bé. Després, el fet de tenir companys senegalesos, saber de la seva cultura o per tractar-se d'un homònim, va fer que m'endinsés en l'extensa obra d'aquest veterà artista. I gràcies a ell, vaig descobrir d'altres músics africans.
Pel que fa al coneixement dels seus temes, més que de cosmopolitisme jo parlaria d'un exemple més del reso en els mitjans de comunicació. Temes que es busquen per captivar la gent igual que es fa amb el lema d'un anunci publicitari (La gent coneix el significat de les lletres de les canços?). Per a molts, aquesta ha estat la manera de donar-se a conèixer. Després, el temps dirà... Recordeu aquell grup que es feu famós amb el bombardeig d'allò de "el beso" i "la flaca"?
En el cas d'Ismaël Lo, ha servit per donar a conèixer un símbol del Senegal.
El cas de "Ismael Lo" és que és molt injust, podem escoltar una cançó seva en anuncis a la televisió, el tenim en una banda sonora d'un film espanyol amb òscar inclòs, i en canvi gairebé ningú sap qui és.
Estem en una societat on la música ha passat de ser cultura per formar part de productes a vendre per part d'empreses amb el seu corresponent màrqueting mitjançant diferents canals (internet inclòs). Si no interessen pel mercat, és difícil que tinguin sortida. Bé es tracti de novells (i més veterans) d'aquí com grans artistes de fora.
Sempre ens quedaran aquests tics de la sort (o el destí?) per a conèixer d'altres productes alternatius. Mentrestant, gaudim s'ells.