1. Marcús emergent.
2. Iceta i Nació.cat.
3. El bloc de Pere Mayans.
4. David Figueres.
5. Carod.
2. Iceta i Nació.cat.
3. El bloc de Pere Mayans.
4. David Figueres.
5. Carod.
1. Marcús emergent.
Després que divendres participés en la taula rodona "Blocs polítics,
una nova forma de participació ciutadana", en Marc Roca, que cada dia
que passa es consolida com un dels blocaires de referència, informa de canvis en la presidència de l'ACPG i l'ACP. Són petits canvis que poden passar desapercebuts, però que poden ser l'inici de noves dinàmiques. Caldrà estar-hi atents.
2. Iceta i Nació.cat. Un cop més, Iceta. Iceta n'ha dites de molt gruixudes, però allò que el dret d'autodeterminació és una collonada ha marcat un abans i un després. De l'abans ja no me n'ocupo, però forma part del després el que ha escrit a propòsit de Nació.cat. Ho podeu trobar al bloc del llibre de Saül Gordillo: "El .cat no hauria nascut sense Montilla". Així mateix, apa! Ho trobo, senzillament, miserable. El .cat no hauria nascut sense una llarguíssima llista de persones, entre altres coses perquè es va apostar per la discreció, i qualsevol persona que ho hagués volgut esbombar ho hauria engegat tot a dida. Montilla, senzillament, no s'hi va oposar. Però d'aquí a convertir-lo en el gran artífex, com fa Iceta, hi ha un abisme.
3. El bloc de Pere Mayans. "El pols de la llengua als Països Catalans" és el bloc de sociolingüística de Pere Mayans, un dels més interessants per als qui seguim la qüestió del català i un dels pocs blocs de sociolingüística que hi ha. Diumenge va començar el mes explicant el cas d'una noia d'un institut de Catalunya que troba injust que la facin repetir pel català, una llengua que segons ella "no sirve absolutamente para nada". Mayans es pregunta "Què n'hem de fer, del català?". Al seu apunt és ben clar: "Algú s’ha aturat a pensar com es pot sentit un noi acabat d’arribar que està aprenent la nostra llengua en una aula d’acollida i que, quan arriba a l’aula ordinària, el professor i els seus companys només li parlen en castellà pel sol fet de ser “estranger”?" I és que quan parlem en castellà a una persona creient que li fem més fàcil la integració en realitat estem impedint que el català sigui mai la seva llengua, i per tant mai tindrà les oportunitats que tenim nosaltres.
4. David Figueres. El poeta ha iniciat la publicació d'un seguit de peces musicades al seu bloc. Són versos acompanyats de la guitarra. A raó d'un cada dia, la pausa poètica que ens ofereix va d'allò més bé per fer el contrapunt a l'estrès de la informació. Fa poc, en Marcús informava de l'existència d'imeem com a possible substitutiu de Go Ear. Jo mateix ho vaig provar i ara ho fa David Figueres. Treball en xarxa.
5. Carod. Josep-Lluís Carod-Rovira ha replicat. Podeu llegir la notícia a Vilaweb. Penso que el debat a ERC és sa i necessari; penso que s'ha de saber fer, amb bones maneres; penso que la direcció actual ha d'intensificar el seu perfil independentista; penso que el pes de Carretero s'hauria de reconèixer, però que tampoc seria proporcionat que tingués més representació a la direcció del que li correspongui a partir dels suports obtinguts per part de la militància. Però Carod no entra en això sinó en el debat ideològic intern. Ahir Ridao rebutjava a El Punt que a ERC hi càpiga gent de dretes. També hi estic d'acord. L'aportació de Carretero podria ser bona, però no ho serà si fa tornar el partit a l'època de Colom, quan només era un partit independentista. De moment, entre Ridao o Carretero, em decanto per Ridao. I enmig d'aquest debat, Carod ens recorda que ell era partidari d'un vot nul polític (jo també) que hauria permès visualitzar el suport a la independència, no votar el mateix que el PP, i arrossegar aquells que no volien votar NO per no tornar a començar, per cansament. Com diu Carod, és bo recordar qui va portar la direcció a aquell carreró sense sortida. És bo recordar-ho.
2. Iceta i Nació.cat. Un cop més, Iceta. Iceta n'ha dites de molt gruixudes, però allò que el dret d'autodeterminació és una collonada ha marcat un abans i un després. De l'abans ja no me n'ocupo, però forma part del després el que ha escrit a propòsit de Nació.cat. Ho podeu trobar al bloc del llibre de Saül Gordillo: "El .cat no hauria nascut sense Montilla". Així mateix, apa! Ho trobo, senzillament, miserable. El .cat no hauria nascut sense una llarguíssima llista de persones, entre altres coses perquè es va apostar per la discreció, i qualsevol persona que ho hagués volgut esbombar ho hauria engegat tot a dida. Montilla, senzillament, no s'hi va oposar. Però d'aquí a convertir-lo en el gran artífex, com fa Iceta, hi ha un abisme.
3. El bloc de Pere Mayans. "El pols de la llengua als Països Catalans" és el bloc de sociolingüística de Pere Mayans, un dels més interessants per als qui seguim la qüestió del català i un dels pocs blocs de sociolingüística que hi ha. Diumenge va començar el mes explicant el cas d'una noia d'un institut de Catalunya que troba injust que la facin repetir pel català, una llengua que segons ella "no sirve absolutamente para nada". Mayans es pregunta "Què n'hem de fer, del català?". Al seu apunt és ben clar: "Algú s’ha aturat a pensar com es pot sentit un noi acabat d’arribar que està aprenent la nostra llengua en una aula d’acollida i que, quan arriba a l’aula ordinària, el professor i els seus companys només li parlen en castellà pel sol fet de ser “estranger”?" I és que quan parlem en castellà a una persona creient que li fem més fàcil la integració en realitat estem impedint que el català sigui mai la seva llengua, i per tant mai tindrà les oportunitats que tenim nosaltres.
4. David Figueres. El poeta ha iniciat la publicació d'un seguit de peces musicades al seu bloc. Són versos acompanyats de la guitarra. A raó d'un cada dia, la pausa poètica que ens ofereix va d'allò més bé per fer el contrapunt a l'estrès de la informació. Fa poc, en Marcús informava de l'existència d'imeem com a possible substitutiu de Go Ear. Jo mateix ho vaig provar i ara ho fa David Figueres. Treball en xarxa.
5. Carod. Josep-Lluís Carod-Rovira ha replicat. Podeu llegir la notícia a Vilaweb. Penso que el debat a ERC és sa i necessari; penso que s'ha de saber fer, amb bones maneres; penso que la direcció actual ha d'intensificar el seu perfil independentista; penso que el pes de Carretero s'hauria de reconèixer, però que tampoc seria proporcionat que tingués més representació a la direcció del que li correspongui a partir dels suports obtinguts per part de la militància. Però Carod no entra en això sinó en el debat ideològic intern. Ahir Ridao rebutjava a El Punt que a ERC hi càpiga gent de dretes. També hi estic d'acord. L'aportació de Carretero podria ser bona, però no ho serà si fa tornar el partit a l'època de Colom, quan només era un partit independentista. De moment, entre Ridao o Carretero, em decanto per Ridao. I enmig d'aquest debat, Carod ens recorda que ell era partidari d'un vot nul polític (jo també) que hauria permès visualitzar el suport a la independència, no votar el mateix que el PP, i arrossegar aquells que no volien votar NO per no tornar a començar, per cansament. Com diu Carod, és bo recordar qui va portar la direcció a aquell carreró sense sortida. És bo recordar-ho.
Hiprocresia.Falsedat. Mentida.Irresponsabilitat. Afirmacions falses.
La demagògia en estat pur. Direcció d'ERC i corifeus d'alt nivell.
El final serà molt dur.
Ho sento. Heu decebut al 90% de la milittància i dels electors.Novament.
PPERC=20%. Rellegim? Tirem mà de les hemeroques? Però si ho varem viure de primera mà. O sia.......que la demagògia a les casernes.
Cap a una posició unitària en el referèndum (3 d'abril de 2006)
En defensa del vot nul (25 d'abril de 2006)
En qualsevol cas, rebutgem l'estatut (27 d'abril de 2006)
És immadur votar NUL? (28 d'abril de 2006)
S'entén? La meva evolució va ser, primer, el debat, aprofitant que els blocs ho permeten. Després, apostar per una posició unitària al final, que vol dir renunciar a les pròpies conviccions en benefici d'un resultat millor. En tercer lloc, defensar aquestes conviccions malgrat la decisió unitària. En quart lloc, deixar molt clar que el rebuig a l'estatut era el punt en comú. I finalment, mantenir el debat sobre l'encert del vot nul tot i haver estat desestimat en benefici de l'esmentada posició unitària.
Com que sé que t'agrada llegir els meus articles, t'hi podràs rabejar.
I per cert, ni hipocresia ni falsedat ni mentida ni afirmacions falses ni res de tot això. Però tu continua. Fas molt bé el rol d'opositor al "blogger", com en dius tu.
Com comprendràs, les hemeroteques clàssiques, com les hi ha a les biblioteques, es composen de diaris, bàsicament, i revistes. El mon digital està entrant gradualment però l'escrit triomfa encara a les biblioteques i a les hemeroteques.
I a les hemroteques dels mèdia escrits esta tota la campanya oficial d'ERC en favor del No durant les setmanes previes al referendum del 18-J. I el material publicitari emprat. I els anuncis. I els videos. I les continues intervencions d'en Carod a tots els meetings que va anar, en representacio del partit ERC, per a convencer de la bondat i avantatges del No.
Això està a les hemeroteques. I centenars de milers de persones ho van llegir durant tota la campanya del referèndum, i desenes de milers d'assistents als mmetings d'ERC ho van escoltar de la boca del Sr, Carod.
Xavier, no t'enfadis, però les hemeroteques que esmentava son les generals, que recullen les intervencions del Sr. Carod.
El teu arixu del blog es una altra cosa. Ben diferent.
Espero, amb delit, que em passis còpies dels mèdia amb intervencions de Carod, el mes abans del referèndum, amb postures que no siguin estrictament el NO defensat al 100% per ERC per al referendum.
El No d'ERC que era el mateix No (2 lletres) del PP. El No de PP-ERCque va obtenir a Catalunya un 20%, un fracas estrepitos, no esperat pel propi Carod, que ho va reconeixer la mateixa nit i el dia seguent.
Ho lamento, no segueixo els teus arxius,...............encara. ^Pero dubto que els propers meos ho faci.
I, sobretot, tranquil, Xavier, tranquil, que ni sóc ni et vé la Guardia Civil, com deien els trincaires.
Jo recordo perfectament una entrevista a la nit al dia on Carod afirmava que en el referèndum ell no es podia oposar a que Catalunya avancés encara que fos una mica. Segurament si busqués t'ho trobaria però de totes maneres tampoc serviria per convènce't i encara que ho servís tampoc m'hi va la vida així que m'estalvio l'energia.
En això Carod té raó. No se jo si és això el detonant de la pèrdua de confiança dels seus electors. Segurament això es deu a una barreja de factors: Carod va cometre més errors dels que podia assumir i els mitjans se'l van menjar. I així va passar de ser vist com un home intel.ligent a ser vist com un pallasso sense cap credibilitat. A això li hem de sumar la manera amb la que s'ha format el 2n tripartit, venent una equidistància que no existia, i que ha fet que molts votants independentistes de tota la vida s'hagin sentit enganyats.
Aixi, crec que és una barreja de tot plegat el que ha fet que ERC hagi frenat el seu creixement. I crec que el que es necessita ara és aire fresc. No se si aquest aire fresc es diu Puigcercós, Ridao o Carretero, però es necessita aire fresc.
Salut i visca la llibertat.