El Primer Ministre britànnic, Tony Blair, ha deixat el càrrec en mans del seu amic Gordon Brown, del mateix partit laborista. Com que és una transició pactada, Gordon Brown prepararà el retorn dels conservadors l'any vinent. A les eleccions britànniques ens trobarem amb en David Cameron. En el tradicional i liberal sistema de l'alternança, el retorn dels conservadors portarà novetats.En Tony Blair deixa el càrrec amb una guerra a l'Irac en marxa, mentre la guerra d'Irlanda s'acaba. També, com a bon escocès, ha deixat el SNP al davant de les institucions de govern autònomes. Recordem que el partit nacionalista escocès governa en minoria recolzat pels ecologistes. Com a bon polític, de vegades cal distreure el personal per solucionar els problemes més importants. De moment, el seu amic i "rival" Gordon Brown serà primer ministre el temps suficient per poder cobrar la pensió vitalícia.
L'any vinent ja serà una altra cosa, amb l'arribada del conservador David Cameron. I per fer-ho, ha agafat la bicicleta per anar al Parlament cada dimecres. Alguns han criticat que darrera porta el cotxe oficial cobrint l'esquena. Però no deixa de ser el símptoma d'alguna cosa. Blair ha marxat al Pròxim Orient a buscar la pau, diuen, però segurament buscarà petroli per al seu país. Si no té prou exit, el conservador David Cameron donarà exemple d'allò que s'acosta. Serà una imatge simpàtica si és vol, però amaga la crua realitat que el continent no té prou petroli ni urani per mantenir una economia competitiva. I el canvi de cicle va cap a una economia d'estalvi i eficiència màxima. Si les coses es poden fer de manera persuassiva i de guant blanc, millor. Si no és així, l'explotació laboral i la crisi social arribarà a límits que ens recordaran els temps antics.
L'any vinent ja serà una altra cosa, amb l'arribada del conservador David Cameron. I per fer-ho, ha agafat la bicicleta per anar al Parlament cada dimecres. Alguns han criticat que darrera porta el cotxe oficial cobrint l'esquena. Però no deixa de ser el símptoma d'alguna cosa. Blair ha marxat al Pròxim Orient a buscar la pau, diuen, però segurament buscarà petroli per al seu país. Si no té prou exit, el conservador David Cameron donarà exemple d'allò que s'acosta. Serà una imatge simpàtica si és vol, però amaga la crua realitat que el continent no té prou petroli ni urani per mantenir una economia competitiva. I el canvi de cicle va cap a una economia d'estalvi i eficiència màxima. Si les coses es poden fer de manera persuassiva i de guant blanc, millor. Si no és així, l'explotació laboral i la crisi social arribarà a límits que ens recordaran els temps antics.
No sé que dir-te, noi, però una mica gilipollas és, aquest David Cameron, no?