Quan tenia tretze o catorze anys, pensava que tothom amagava, sota el llit, una llibreta plena de versos. Pensava que tothom, abans d'anar a dormir, deixava un bocí d'allò que era, en forma de poema. Amb els anys, vaig anar descobrint que els únics que, passada l'adolescència, continuaven embrutant fulls amb rengles, s'anomenaven poetes.
Sempre m'ha fet respecte considerar-me'n. La feina dels versos, sí. La feina de mostra-se/mostrar-te, sí. Per mi compta més l'artesania, com un mestre d'aixa, llimar, perfilar, arrodonir el poema perquè llisqui lliure, inflat el velam, a la velociat perfecte. Sempre he considerat que la poesia és feta per ser escoltada més que per ser llegida. Mai no he donat per bo cap dels meus poemes si no aconseguia trobar-hi la música apropiada. El ritme adequat. La cadència perfecte.
Cada any, per Nadal, envio una felicitació feta per mi als amics i familiars. L'any 2005 vaig voler fer una cosa diferent. A tall de felicitació, vaig fer arribar una gravació amb alguns dels meus poemes. Vaig titular el recull "... amb les ungles enceses de la nit" i vaig comptar amb la inestimable ajuda de l'Iván Segura, conductor i director del programa de Radio VilafrancaEspais de Calma a la producció, i de la Marta Figueras al disseny gràfic. La proposta va tenir molt bona acollida. El recull és l'embrió d'un espectacle poètic, encara per perfilar, i que tinc previst estrenar en el marc de la Setmana de la Poesia de Barcelona del 2008. Fou també, en certa manera, el detonant d'un altre espectacle que s'estrenarà el proper més d'octubre (ja us n'informaré): La presó on vivim.
A partir de demà, vull compartir amb vosaltres aquests poemes dits per mi. Durant sis dies, penjaré el poema corresponent amb l'arxiu d'àudio on podreu sentir el poema recitat amb un acompanyament musical. Espero que gaudiu d'aquests sis dies de poesia. Espero impacient els vostres comentaris!
Doncs si, ja informaràs dels nous espectacles però una pregunta dels antics, allò que vas fer sobre esciptors empresosnats, ho tornaràs a fer. No hi vaig poder anar i m'hauria agradat. Hi haurà una segona oportunitat?
I gràcies per compartir els poemes amb el ciberespai.
dfigueres |
divendres, 6 de juliol de 2007 | 19:03h
"Allò que vas fer sobre escriptors empresonats", és l'espectacle "La presó on vivim" i s'estrenarà el proper mes d'octubre al Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona.
a fer-me les orelles netes: Veure els teus poemes i escoltar-los serà un plaer...El de dissabte me'l perdré perquè me'n vaig nou dies de vacances....a veure mo mare...( de vacances no em conecto ). El trobaré en tornar
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Doncs si, ja informaràs dels nous espectacles però una pregunta dels antics, allò que vas fer sobre esciptors empresosnats, ho tornaràs a fer. No hi vaig poder anar i m'hauria agradat. Hi haurà una segona oportunitat?
I gràcies per compartir els poemes amb el ciberespai.
M
a fer-me les orelles netes: Veure els teus poemes i escoltar-los serà un plaer...El de dissabte me'l perdré perquè me'n vaig nou dies de vacances....a veure mo mare...( de vacances no em conecto ). El trobaré en tornar