pau.comes |
divendres, 29 de juny de 2007 | 15:43h
La resposta és clara: res. Si algun lector inquiet no s'ho creu, que giri la vista a l'altra punta de món, i miri l'evolució de l'espanyol a les illes Filipines.
Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l'única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l'any1898, i des d'aleshores l'anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l'escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L'any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l'anglès i el tagalog, en detriment de l'espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l'arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l'any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.
En definitiva, l'espanyol s'està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d'alarma d'un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l'Abc. Deu ser que l'espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s'haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?
Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l'única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l'any1898, i des d'aleshores l'anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l'escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L'any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l'anglès i el tagalog, en detriment de l'espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l'arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l'any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.
En definitiva, l'espanyol s'està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d'alarma d'un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l'Abc. Deu ser que l'espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s'haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?
A part aquest problema els altres, com a colònia que som, venen afegits.
Qui vulgui veure que ho vegi, quin , que intenti seguint colonitzant, que això ja acaba
Jo vull tenir els mateixos drets i deures que te una persona a Conca, a New York o a Estocolm.
Tots els drets que em son negats son problemes reals.
Prou mentides i amagar el cap sota l´ala.
Si ets favorable al bilingüisme, exigeix que a tot Espanya es coneguin les llengues oficials... que son 4 i no pas 1. O és que estudiar llengues és dolent, com tu dius? Si no ho veus així, lo teu és, simplement, nacionalisme espanyol... no creus?
El bilingüisme es collonut, si, pero exigir ho trobo una mica massa. Encara que trobo que estaria molt be que totes les llengues oficials es fessin com a optatives a totes les escoles de l'estat. El rollo seria que tothom fes obligatoriament dues llengues oficials, a les comunitats que en tenen de propia la cosa seria sencilla. I a les altres, doncs la que escollis l'alumne o els pares.
En quant a lo que dius que soc. Com pots jutgar-me sense saber res de mi? Aixo es per opinar o per fer conjetures sobre la gent que deixa opinions? No em sento obligat a explicar res pero ho fare.
En tot cas soc Catalanista, que no nacionalista. Nacionalista de cap mena, mes que res perque no crec en les fronteres. Jo no odio ningu pel simple fet que no sigui veí meu o perque no parli la meva llengua.
A veure si aprenem a respectar l'opinio dels demes, encara que no siguin les mateixes que les teves. Les idees es defensen argumentant, no atacant. Si no ho veus així, lo teu és, simplement, nacional-socialisme no creus?
http://youtube.com/watch?v=B3ru-yF7eog
Tu t´has definit catalanista, ells diuen això.
I fan el que acusen als que es diuen catalanistes, no es un problema real?,
espero que mai vagis a un camp extermini.
Ya he vist el video, de debo creus que hem de perdre el temps escoltant el que ens ha de dir aquesta colla de penjats? Per lo que mi respecte, no m'agrada perdre el temps veient algo tan tendencios i sense cap base solida. Prefereixo una porno
Ramon, abans que res, gràcies pel teu comentari. Hi ha hagut èpoques de la meva vida en què he utilitzat en un mateix dia les cinc llengües que més o menys parlo. Però la qüestió, evidentment, no és aquesta. Sobre això que les banderes i les llengües "no donen de menjar", et podria donar una pila de contraexemples, sense anar més lluny tot el relacionat amb els mercats culturals (literatura, cinema, música, TV, etc.) i vehiculat per una llengua. Quan parles dels "problemes reals de la gent", m'agradaria que me'ls especifiquessis, ja que resulta que molts mitjans espanyols autoanomenats "no-nacionalistes" que també parlen d'això dels "problemes reals de la gent", són els primers en treure en primera plana la suposada "desaparició" de la llengua espanyola a Catalunya com un fet catastròfic. A veure si ens aclarim, oi?
Ja se que per segons quina colla nacional-espanyolista si que en te, trobo que la millor resposta es ignorarlos. Torno a dir que em sento molt comode en cualsevol de les dues llengues; penso, llegeixo i escric (encara que no gaire be) en les dues. Totes dues son les meves llengues.
En quant a lo que es important per a la gent...ultimament tenim molts exemples: Rodalies Renfe, apagada Fecsa-Endesa, el Prat, la vivenda, els sous baixos, la poca competivitat de les nostres empresses tecnologiques.
I no podem caure en lo de sempre: la culpa es de Madrid. Clar que en tenen part de culpa! Pero aqui sempre em fet una cosa malament, no començem a demanar fins que fallen les coses. Lo de Rodalies, Fecsa-Endesa i el Prat ja feia anys que es veia venir i no s'ha fet res. El senyor Pujol va deixar la vivenda en mans del mercat privat, i fins ara no s'ha començat a dotar la generalitat d'instruments per controlar mes aquet mercat. El tema dels sous es una questio endemica en aquet pais, i esperem que els sindicats treguin el compromis de tots els candidats a les generals d'apujar el sou minim a 1000 leros. En quant a l'industria; la Generalitat s'ha pasat anys i panys donant subencions i excepcions fiscals a multinacionals extranjeres, i moltes d'elles quan els hi deixavem de ser rentables han marxat, i han marxat sense tornar els diners publics que sels hi han donat. En canvi no s'ha invertit en el desenvolupament de noves tecnologuies en les nostres empresses.
Algo mes:
http://ramonarmengol.blogspot.com/2007/07/responsabilitat.html
Salut
En això que dius que uses català i castellà indistintament, permet que en dubti. Si a mi, que visc a Vic, em costa parlar sempre en la llengua que vull fer servir, no em faràs creure que a Sabadell pots fer servir les dues llengües indistintament. Per exemple, ni a Sabadell ni enlloc pots anar al cine a veure la peli que prefereixis en la llengua que triïs, perquè algú altre ha triat que només les puguis veure en una sola llengua en el 97% dels casos. El mateix et passarà si busques un llibre, escoltes la ràdio, mires la tele, compres música, etc. I això només referit a la cultura. Si vols fer servir indistintament les dues llengües a l'hora de comprar qualsevol producte, tampoc podràs, perquè en la immensa majoria de les vegades no vindrà etiquetat en l'altra de les dues que consideres teves -no cal que et digui quina, oi? Si a sobre t'has d'adreçar a algú que atengui al públic, tindràs problemes si vols demanar una cosa tan senzilla com un tallat en una de les dues llengües -l'altra, és clar, no té cap problema.
Ramon, una cosa és que a tu no et preocupi la llengua, que et sentis còmode amb la situació actual, i una altra molt diferent és que aquesta situació sigui justa i no ens hagi de preocupar. Segur que a tu t'angoixa molt la gana que es passa al tercer món, com a mi, però la immensa majoria de conciutadans d'aquest Estat també es troben tan còmodes amb la situació, si no tenen problemes de colesterol i obesitat. I si algú els ho recorda, també els ignoren. Si no t'ho creus, mira quins són els "problemes que els preocupen", segons el CIS i altres enquestes. D'aquests problemes que esmentaves (Renfe, Endesa, Prat, etc.) ja en parlarem demà, que ara ja m'he allargat prou.
Avans de res, gracies a tu per aquet apassionant debat.
En quasi tot el que dius al comentari tens rao, el que pasa es que si que em dona igual. Em dona igual veure una pelicula en catala o en castella, la veritat es que m'agradaria que donesin mes en V.O.S. Quan busco un llibre, mel compo en el primer idioma que el trobo, la radio no l'escolto gaire i quan l'escolto normalment es RAC 1. A la tele veig el que m'agrada, em dona igual l'idioma. I la musica, la musica espero que algun dia sigui la meva professio i escolto cualsevol idioma.
Defensant les llibertats de les persones em tindras sempre, pero sento no ser un gran defensor de llengua. Ho dic en serio. Per mi la lluita politica es esquerra-dreta, i es per lo que porto treballant desde fa uns anys.
Em sembla que ho saps molt bé perquè als espanyols no els preocupa gens que 90 milions de persones a les Filipines hagin deixat de parlar l'espanyol, i en canvi els molestaria d'allò més -i faran tot el que estigui a les seves mans per tal d'impedir-ho- que els ciutadans dels Països Catalans no l'utilitzéssim. Mentre que les Filipines no deixaven de ser una colònia d'ultramar, situada a milers de quilòmetres de la península ibèrica, els Països Catalans són una nació peninsular amb una llengua pròpia. Per a ells som una regió espanyola que no té cap dret a decidir el seu futur en llibertat. Els pertanyem "por derecho de conquista". Per a Espanya, que el castellà desapareixés dels Països Catalans -cosa més que improvable, val a dir-ho- seria un cop tan dur que faria trontollar els fonaments de la seva espanyolitat.
D'altra banda, et felicito pel disseny del bloc, que trobo visualment molt atractiu.
Per cert, també t'agraeixo els comentaris del disseny. És un dels que proposa Vilaweb, i em va semblar agradable.