Excel·lent la crònica d'Eva Piquer de la taula rodona "Europa i els escriptors" a l'article "Fer les Europes". Hi podem trobar algunes dites memorables.Una proposició d'inspiració tautològica:
"Demano als que parlen català que parlin català i als qui parlen en castellà que parlin en castellà, com vulguin" (Marguerita Rivière, periodista).
Si la primera proposició semblava tenir una base tautològica poc després la periodista en formula una altra en contradicció amb l'anterior, quan un famós escriptor barceloní inicia el seu discurs parlant en català -perquè parla català- l'interromp mig renyant-lo:
"He dit que podíem parlar en castellà si volíem, i veig que aquí ningú parla en castellà".
Aquesta dona sembla una contradicció tota ella mateixa. Per sort més endavant, i en català, hi trobem dues reflexions ben interessants:
"No hi aniré perquè no m'agrada el menjar" (Eduardo Mendoza). Bona filosofia de vida, aquesta me l'apunto. "Que n'aprenguin!", com diria el profeta.
"L'idioma que més m'ha servit per entrar al segle XX és el francès. Sense el francès, jo seria un imbècil" (Baltasar Porcel). Ai com la descobreixi l'Ernest Maragall aquesta!
I és que més que un país, una cultura, o una literatura, el que semblem és una reducció a l'absurd.
