joseppinyol |
dilluns, 25 de juny de 2007 | 00:57h
En els propers 10 dies hi haurà tres actes importants d'ERC: les conferències de Joan Puigcercós i Josep Lluís Carod-Rovira i la presentació de Reagrupament.Cat a l'Auditori de Barcelona. Es visualitzaran dos fulls de ruta per al futur d'Esquerra Republicana: per un costat els que creuen que aquest partit ha d'estar al poder per arribar des d'allà a una “majoria social” o bé per convèncer de la utilitat del “sobiranisme” a una societat escèptica. Per l'altre costat els que creuen, com l'exconseller Carretero, que cal continuar amb l'actitud militant i el discurs rupturista, amb el perfil propi que ha fet créixer ERC des de la quasi desaparició, quan Joan Hortolà era Conseller, fins els 640.000 vots de 2004. (continua)
Els dos conferenciants no tenen altra opció que justificar i reafirmar l'estratègia política seguida per la direcció d'ERC en els darrers mesos, des de que van proposar el “nul polític” al referèndum i es van abstenir al Senat permetent l'aprovació de l'Estatut fins a la constitució del Govern de l'Entesa de Progrés i la investidura de José Montilla com a President de la Generalitat. El màxim que poden oferir de nou és tensar gestualment una mica les relacions amb els seus aliats, però sense posar en perill la seva permanència en el Govern de la Generalitat. No poden oferir cap alternativa que inverteixi la davallada de vots, la pèrdua de la confiança de 300.000 ciutadans en tres anys.
El camí que presenta Reagrupament.Cat és molt més costerut. El seu camí és mantenir diàfan el discurs independentista: no vol una política d'adaptació a l'audiència, sinó de pedagogia nacional. El seu camí és que ERC governi les institucions quan es reuneixin les condicions ideològiques i polítiques imprescindibles, com han fet molts dels regidors i alcaldes que en formen part; però no formar part d'un govern a qualsevol preu. La ruta que proposa combina l'acció institucional amb la mobilització, com es va fer quan es va començar la campanya pel Concert Econòmic o la manifestació del 18 de febrer de l'any passat. Aquest camí suposa mantenir intacta un partit militant, preparat per sortir al carrer quan sigui necessari. En definitiva és un camí de llarg recorregut que té present l'exemple dels més de cent nacions que han aconseguit la independència en els darrers cent anys.
El canvi a ERC és inevitable. L'únic que està en discussió és el temps que trigarà. Reagrupament.Cat demana un Congrés Extraordinari perquè convé a Esquerra Republicana, que no pot anar a les eleccions de març de 2008 lligada de mans amb els socialistes. Des d'un punt de vista egoista d'organització que acaba de néixer li convindria el Congrés d'ERC més endavant, després d'una desfeta electoral anunciada. Però al conjunt del partit li convé la renovació quan abans millor. Però sobretot li convé a la nació catalana que travessa un dels pitjors moments de desconcert i depressió col·lectiva. A Catalunya li convé una Esquerra Republicana que converteixi les properes eleccions generals en la segona volta del referèndum de l'Estatut: que deixi ben clar i ben fort que ha pres nota del profund odi anticatalà que hi ha a l'Estat i que socialistes i convergents la van enganyar en el referèndum.
Per accelerar el canvi inexorable cal que l'acte de l'Auditori de dissabte que ve sigui un èxit de participació. Trobem-nos-hi tots els que estem pel rellançament d'ERC.
Si vinguessin els també els simpatitzants després haurien els retrets de la direcció d'ERC que el nombre de persones que han participat no son vàlides per justificar qualsevol canvi en l'estratègia oficial del partit.
Per l'altre costat, sempre si l'acte es només per militants es pot parlar més clar sense ser acusat de fer mal a ERC perquè era un acte obert a tothom.
També si la gent del Reagrupament volés crear una nova formació, cosa que no és així, a les hores sí que farien l'acte obert. Dons fent l'acte només per militants demostra que no volem pas trencar ERC. El que no n'estic tant segur és que els officialistes pensin el mateix.
Però en tot cas, sempre pots fer-te militant, no costa pas gaire i no implica cap més que la responsabilitat d'acceptar les regles escrites en els nostres estatuts i compartir els objectius d'ERC: La Independència de Catalunya mitjan la lluita política. Una lluita política basada en polítiques d'esquerres per afavorir les classes populars catalanes i sobretot la cultura catalana.