
Fotografia: Clint (ADN Chimpanzee Genome Project)
Font: Natural Geographic (31-08-05)
http://news.nationalgeographic.com/news/2005/08/0831_050831_chimp_genes.html
Yerkes National Primate Research Center – All rights reserved
El “culpable” d’aquest apunt d’avui és en Marc Belzunces del bloc De l’Holocè estant . L’entrada que va publicar ahir m’ha portat a la memòria aquest treball que se’ns havia demanat en l’assignatura Genètica de la Conducta Humana. La seva exposició enllaça també amb la Psicologia Diferencial. Així doncs, aquest és el primer apunt però no l’últim que portaré sobre aquests temes.
Em refereixo a un article que porta un títol d’allò més provocatiu, No hi ha qui entengui les dones! en el què en Marc arriba a afirmar que les dones “Han guanyat i porten guanyat sempre” (¿?). No sé si a aquestes alçades trobaria un tema de conversa que m’avorreixi més que el debat masclisme-feminisme... Bé, potser sí, el futbol de dimarts a dissabte, és a dir, fora del terreny de joc ;-)
Però això és diferent donat el gran contingut científic que hi subjau. De fet, el llibre que en Marc comenta (Sperm Wars. The Science of Sex, de Robin Baker) connecta amb un altre del què també ens ha parlat, El cervell eròtic. Rutes neuronals d’amor i sexe, un assaig de Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. En ambdós casos, i sempre segons la ressenya d’en Marc (jo no els he llegit pas encara), els autors defensen l’innatisme, és a dir, el determinisme biològic del comportament humà (del qual la genètica mendeliana n’és un parent de primer grau), fins i tot de les emocions en qualsevol de les seves manifestacions.
En definitiva, i un cop més, la polèmica Natur versus Kultur, les teories darwinistes de la selecció natural i la programació biològica en front de l’ambientalisme, de la influència de la cultura... De moment, he trobat un punt d’acord entre les nostres posicions quan diu: “A més, la cultura està bastida sobre la biologia (...)” Doncs sí, la nostra cultura occidental s’ha basat fins ara en el paradigma científic de la biologia i la genètica. I dic “fins ara”, perquè els darrers avenços científics sobre l’epigenètica (apunt) i l’ADN escombraria (apunt) poden fer trontollar aquests pilars relativitzant el seu determinisme a favor de la influència de l’entorn.
A continuació arxivo el treball autocorregit amb les orientacions de la professora i actualitzat amb aquestes darreres referències.
(...)
Traducción automática al castellano AQUÍ
Estudio de la evolución de las especies: Revisión de la literatura científica
Los chimpancés (común y bonobo, el género Pan) son nuestros familiares más próximos pues con ello compartimos un 98,7 del genoma. Según los expertos, el último antecesor común vivió hace 5-6 millones de años.
El estudio de la evolución de las especies intenta responder precisamente al interrogante que se nos plantea: cómo se explican las diferencias entre las especies. Para ello, tradicionalmente se han considerado cuatro factores:
a) La selección natural (pérdida de alelos poco frecuentes por eficacia biológica cada vez menos frecuentes en las generaciones sucesivas)
b) La deriva genética (variabilidad molecular por la fluctuación al azar de las frecuencias alélicas en cada generación)
c) Las mutaciones espontáneas o inducidas por el medio ambiente (en los cromosomas o en una secuencia puntual del ADN como inserciones, deleciones y sustituciones)
d) La migración de poblaciones (y, por lo tanto, la reproducción cruzada).
Podemos decir que las mutaciones deletéreas (perjudiciales) y las migraciones tienden a disminuir la variabilidad genética de las especies, mientras que la selección natural y la deriva genética contrarrestan esos efectos, es decir, la aumentan.
Las diferentes teorías (Barbadilla, 1998) se distinguen según el énfasis que ponen en cada uno de estos factores:
- Las modernas teorías neodarwinianas, que integran la teoría de la selección natural de Darwin con la genética mendeliana de poblaciones, acentúan el papel de la selección natural, es decir, la evolución del individuo como consecuencia de su adaptación al medio ambiente.
- Por el contrario, la teoría neutralista de Kimura y Ohta de los años 70 niega ese carácter adaptativo, definiendo la variabilidad genética como un estado transitorio en el proceso de fluctuación de alelos neutros a partir de las mutaciones no letales. Remarca el papel que juegan en la evolución las mutaciones y, sobre todo, la deriva genética ya que la presencia del alelo en las nuevas generaciones depende del azar.
Tras largos debates, los estudiosos parecen haberse puesto de acuerdo: los rasgos morfológicos (aspecto externo, estructura interna) y las pautas de conducta son controlados por la selección natural, y la variabilidad a nivel molecular es casi neutra, es decir, las variaciones alélicas y sus frecuencias se producen por azar.
La separación del antecesor común en dos especies diferentes (chimpancé y humano) parece un caso claro de cladogénesis. Pudo producirse alguna divergencia favorable, ya fuera genética (un nuevo alelo) por mutación o deriva, o epigenética, bien porque algún grupo se distanciara geográficamente (especiación alopátrida) de la población, bien porque el aislamiento reproductivo se produjera rápidamente (especiación simpátrida) debido a que la mutación tuviera lugar en los genes responsables de la formación de los gametos (mecanismo prezigótico) o del desarrollo embrionario (postzigótico), la reproducción consanguínea habría potenciado ese nuevo alelo, conduciendo finalmente a la separación de las dos especies.
VÍAS ACTUALES DE INVESTIGACIÓN
1) Siguiendo a Strachan y Read (2004) en sus explicaciones sobre las características únicas de los humanos a nivel molecular confirman de alguna manera esa explicación ya que apuntan a que las diferencias se encuentran en regiones que, en su mayor parte, parecen corresponder al cerebro, donde el genoma humano ha experimentado una fuerte selección positiva (por ejemplo, en lo relacionado con la estructura de la laringe y el control muscular del aparato vocal, que nos diferencia del chimpancé, permitiéndonos usar el lenguaje simbólico verbal para comunicarnos), así como al hecho de que, para fijar un nuevo alelo favorable, se pudo dar un barrido selectivo de las regiones cromosómicas adyacentes que muestran así poca diversidad. Esta razón junto con la menor presión ambiental que han soportado los chimpancés, explicaría la menor diversidad genética entre humanos que entre chimpancés (entre estos se reconocen cuatro subespecies).
2) Hoy en día debemos incluir un quinto factor: la epigénesis (apunt) Los avances en la epigenética parecen confirmar que las diferencias provienen de distintos patrones cerebrales de expresión genética, es decir, se explicarían no tanto por las diferencias en el genoma propiamente dicho sino en cómo y dónde se activan los genes.
* Epigenética frente a la polémica Ambiente versus Natura
La epigenética no debe ser considerada un factor ambiental. Sin embargo, los científicos consideran que los factores ambientales (entre ellos, el estilo de vida y los hábitos) pueden moldear el epigenoma que el genoma. Dicho de otra manera, los factores ambientales estarían influyendo en la manifestación de los genes, relativizando así el determinismo genético.
3) También se había postulado la importancia del ADN basura, perspectiva que se vería reforzada por los resultados de las últimos estudios científicos (apunt) según los cuales, y en palabras de Ewan Birney del Instituto Europeo de Bioinformática (EBI)del Laboratorio Europeo de Biología Molecular en Cambridge: “La basura no es basura. Es realmente activa.”, es decir, este ADN (fuera de los genes) también transcribiría información biológica importante.
***********
A mesura que faig servir aquesta eina que és el blog veig més i més avantatges... Potser passa desapercebut per als lectors que no “exerceixen”, però suposo que la gran majoria de bloggers convindran amb mi en el seu gran potencial ja no tant quant a la capacitat de transmetre informació sinó, molt important, d’estimular la inspiració d’altres bloggers. Si més no, a mi em passa sovint.
Reyes
Abril 2006 (Revisat Juny 2007)
BIBLIOGRAFÍA:
Barbadilla, A. (1998). La genética de poblaciones. Extraído el 17-04-06 en http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/genpob.html
Casino, G. (2005). Entrevista: Manel Esteller, oncólogo del CNIO. En: El País.es. Extraído el 14/04/06 en http://www.elpais.es/articulo/elpporsoc/20051018elpepisal_5/Tes
Departamento de Genética, Universidad Complutense de Madrid. Genética de poblaciones y Evolución: Especiación. Extraído el 17/04/06 en http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/Genetica%20evolutiva/Especiacion/Especiacion.htm
Plomin, R., De Fries, J., McClearn, G.E, y McGuffin, P. (2002). Genética de la conducta, pág. 105-112 y 364-372. Editorial Ariel. Barcelona, España.
Strachan, T. y Read A.P. (2004). Human molecular genetics. pág. 25-26 y 381-385. Garland Science Publishing. New York, Estados Unidos.
UOC (2006). Apunts de genètica i evolució del comportament. Guies d’Estudi 1-2-6 y Módulos 1-2-6.

















En particular m'agrada que estiguis al dia de les noticies sobre investigacions.
Em fa mal d'ulls aquesta apropiació del nom de Darwin que es fa per anomenar les teories de la programació biològica.
Em sembla una campanya per desprestigiar-lo en favor del creacionisme.
Agrairé molt i molt si m'expliques amb una mica més de detall la teva visió sobre la relació entre la teoria de Darwin i les teories actuals, a favor i en contra.
PD Valoro molt la teva opinió positiva sobre el post perquè sé que estàs molt interessat en aquests temes. Moltes gràcies.
Els escrits d'en Darwin fóren molt importants per altres branques científiques, ja que va escriure sobre plantes (la seva recerca bàsica), fosils, cucs... fins i tot psicologia.
Precisament els seus estudis sobre l'evolució humana varen quedar obsolets molt aviat per les descobertes dels paleontòlegs.
Fou un escriptor molt popular explicant al gran públic les seves observacions. Per això la seva teoria de l'evolució de les espècies és tan popular. Però realment anticuada.
Les anomenades (jo en criticava això) teories neodarwinianes han estat una mala propaganda dels que paguen la recerca. (S'han arribat a extirpar pits de dona perque tenia un suposat gen que predisposava al cancer)
Les principals discusions sobre epigènesis es vàren generar als anys 30 del segle passat, i a pesar de totes les demostracions, les falsetats han estat difoses amb gran predicament.
Pots comprobar encara com:
Es parla habitualment de races humanes,
Es parla habitualment de les habilitats genètiques (es neix músic, mestre, japonès)
Per això he dit que m'agradava el teu post. Perque hi exposes la situació explicant que hi han diferents teories, però deixes clar que els estudiosos ja s'han ja posat d'acord per descartar les teories extremistes.
I quines són les vies actuals d'investigació i el seu estat actual.
Què més vols en un post?
La utilització del nom de Darwin i de la seva teoria de l'evolució de les espècies contraposant-la a les revelacions creacionistes, és ara un camp de batalla cruent.
Els professors de les universitats de tot el món reben, de franc, llibres imitació dels textos acadèmics on totes les explicacions es limiten a les d'alguna teoria creacionista.
Fins i tot alguna universitat ha estat forçada a acceptar (pel polític de torn) càtedres creacionistes, i alguna escola té prohibit ensenyar tota teoria evolucionista (inclos Mendel, imagina que diuen de la selecció de llavors practicada des de fa milers d'anys)
Jaume un plaer
llegir-te, Reyes com sempre un plaer, en els comentaris en un altre post
d’aquest bloc La
Genètica és molt més que els Gens (I), en certa manera es produïa un plantejament semblant a aquest però en un
altre sentit, quant es posen a debat temes existencialistes quasi sempre tendim
a tirar cap a teories filosòfiques o a promulgar actes de fe, la gran pregunta
D’on venim? no està exempta, Darwin, Haeckel o Bolk van donar una nova visió,
van desenvolupar una teoria descabellades o no i van generar hipòtesis, que el
temps ha anat posant al seu lloc, el que és realment trist que cap els anys 90
del segle 20 sota el anomenat “creacionisme científic“ va sorgir el “Disseny
Intel·ligent “ que com molt bé ha explicat en Jaume ha volgut ser imposat a
moltes escoles sobre les teories evolucionistes sobre tot als EEUU i a Italia va haver un
gran debat. A continuació us adjunto un parell de enllaços que parlen del tema
http://www.tendencias21.net/Murray-Peshkin-equilibra-el-debate-ciencia-y-religion_a1632.html
http://www.physicstoday.org/vol-59/iss-7/p46.html
http://www.deslinde.org.co/Dsl39/Dsl39_Evolucion_y_disenho_inteligente.htm
Dins la
Psicologia del desenvolupament y els sistemes complexos també hi ha disparitat
de criteris sobre en dos teories i també hi ha imposicions teòriques, en el
fons tothom té una estranya barreja de conceptes i teories, però cap certesa.
Estic totalment d‘acord amb el Jaume que el veritablement important és que en
aquest post puguis trobar la informació tal com és i que la analitzem des de el
respecte i sense imposicions.
Reitero , és un
plaer.