Correu Blocs | VilaWeb.cat
Reyes | 2__Psicobiologia | dimarts, 19 de juny de 2007 | 23:17h

Fotografia: Clint (ADN Chimpanzee Genome Project)

Font: Natural Geographic (31-08-05)

http://news.nationalgeographic.com/news/2005/08/0831_050831_chimp_genes.html

Yerkes National Primate Research Center – All rights reserved

El “culpable” d’aquest apunt d’avui és en Marc Belzunces del bloc De l’Holocè estant . L’entrada que va publicar ahir m’ha portat a la memòria aquest treball que se’ns havia demanat en l’assignatura Genètica de la Conducta Humana. La seva exposició enllaça també amb la Psicologia Diferencial. Així doncs, aquest és el primer apunt però no l’últim que portaré sobre aquests temes.

Em refereixo a un article que porta un títol d’allò més provocatiu, No hi ha qui entengui les dones! en el què en Marc arriba a afirmar que les dones “Han guanyat i porten guanyat sempre” (¿?). No sé si a aquestes alçades trobaria un tema de conversa que m’avorreixi més que el debat masclisme-feminisme... Bé, potser sí, el futbol de dimarts a dissabte, és a dir, fora del terreny de joc ;-)

Però això és diferent donat el gran contingut científic que hi subjau. De fet, el llibre que en Marc comenta (Sperm Wars. The Science of Sex, de Robin Baker) connecta amb un altre del què també ens ha parlat, El cervell eròtic. Rutes neuronals d’amor i sexe, un assaig de Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. En ambdós casos, i sempre segons la ressenya d’en Marc (jo no els he llegit pas encara), els autors defensen l’innatisme, és a dir, el determinisme biològic del comportament humà (del qual la genètica mendeliana n’és un parent de primer grau), fins i tot de les emocions en qualsevol de les seves manifestacions.

En definitiva, i un cop més, la polèmica Natur versus Kultur, les teories darwinistes de la selecció natural i la programació biològica en front de l’ambientalisme, de la influència de la cultura... De moment, he trobat un punt d’acord entre les nostres posicions quan diu: “A més, la cultura està bastida sobre la biologia (...)” Doncs sí, la nostra cultura occidental s’ha basat fins ara en el paradigma científic de la biologia i la genètica.  I dic “fins ara”, perquè els darrers avenços científics sobre l’epigenètica (apunt) i l’ADN escombraria (apunt) poden fer trontollar aquests pilars relativitzant el seu determinisme a favor de la influència de l’entorn.

A continuació arxivo el treball autocorregit amb les orientacions de la professora i actualitzat amb aquestes darreres referències. 

(...)

Traducción automática al castellano AQUÍ


Estudio de la evolución de las especies: Revisión de la literatura científica

Los chimpancés (común y bonobo, el género Pan) son nuestros familiares más próximos pues con ello compartimos un 98,7 del genoma. Según los expertos, el último antecesor común vivió hace 5-6 millones de años.

El estudio de la evolución de las especies intenta responder precisamente al interrogante que se nos plantea: cómo se explican las diferencias entre las especies. Para ello, tradicionalmente se han considerado cuatro factores:

a) La selección natural (pérdida de alelos poco frecuentes por eficacia biológica cada vez menos frecuentes en las generaciones sucesivas)

b) La deriva genética (variabilidad molecular por la fluctuación al azar de las frecuencias alélicas en cada generación)

c) Las mutaciones espontáneas o inducidas por el medio ambiente (en los cromosomas o en una secuencia puntual del ADN como inserciones, deleciones y sustituciones)

d) La migración de poblaciones (y, por lo tanto, la reproducción cruzada).

Podemos decir que las mutaciones deletéreas (perjudiciales) y las migraciones tienden a disminuir la variabilidad genética de las especies, mientras que la selección natural y la deriva genética contrarrestan esos efectos, es decir, la aumentan.

Las diferentes teorías (Barbadilla, 1998) se distinguen según el énfasis que ponen en cada uno de estos factores:

- Las modernas teorías neodarwinianas, que integran la teoría de la selección natural de Darwin con la genética mendeliana de poblaciones, acentúan el papel de la selección natural, es decir, la evolución del individuo como consecuencia de su adaptación al medio ambiente.

- Por el contrario, la teoría neutralista de Kimura y Ohta de los años 70 niega ese carácter adaptativo, definiendo la variabilidad genética como un estado transitorio en el proceso de fluctuación de alelos neutros a partir de las mutaciones no letales. Remarca el papel que juegan en la evolución las mutaciones y, sobre todo, la deriva genética ya que la presencia del alelo en las nuevas generaciones depende del azar.

Tras largos debates, los estudiosos parecen haberse puesto de acuerdo: los rasgos morfológicos (aspecto externo, estructura interna) y las pautas de conducta son controlados por la selección natural, y la variabilidad a nivel molecular es casi neutra, es decir, las variaciones alélicas y sus frecuencias se producen por azar.

La separación del antecesor común en dos especies diferentes (chimpancé y humano) parece un caso claro de  cladogénesis. Pudo producirse alguna divergencia favorable, ya fuera genética (un nuevo alelo) por mutación o deriva, o epigenética, bien porque algún grupo se distanciara geográficamente (especiación alopátrida) de la población, bien porque el aislamiento reproductivo se produjera rápidamente (especiación simpátrida) debido a que la mutación tuviera lugar en los genes responsables de la formación de los gametos (mecanismo prezigótico) o del desarrollo embrionario (postzigótico), la reproducción consanguínea habría potenciado ese nuevo alelo, conduciendo finalmente a la separación de las dos especies.

VÍAS ACTUALES DE INVESTIGACIÓN

1) Siguiendo a Strachan y Read (2004) en sus explicaciones sobre las características únicas de los humanos a nivel molecular confirman de alguna manera esa explicación ya que apuntan a que las diferencias se encuentran en regiones que, en su mayor parte, parecen corresponder al cerebro, donde el genoma humano ha experimentado una fuerte selección positiva (por ejemplo, en lo relacionado con la estructura de la laringe y el control muscular del aparato vocal, que nos diferencia del chimpancé, permitiéndonos usar el lenguaje simbólico verbal para comunicarnos), así como al hecho de que, para fijar un nuevo alelo favorable, se pudo dar un barrido selectivo de las regiones cromosómicas adyacentes que muestran así poca diversidad. Esta razón junto con la menor presión ambiental que han soportado los chimpancés, explicaría la menor diversidad genética entre humanos que entre chimpancés (entre estos se reconocen cuatro subespecies).

2) Hoy en día debemos incluir un quinto factor: la epigénesis (apunt) Los avances en la epigenética parecen confirmar que las diferencias provienen de distintos patrones cerebrales de expresión genética, es decir, se explicarían no tanto por las diferencias en el genoma propiamente dicho sino en cómo y dónde se activan los genes.

* Epigenética frente a la polémica Ambiente versus Natura

La epigenética no debe ser considerada un factor ambiental. Sin embargo, los científicos consideran que los factores ambientales (entre ellos, el estilo de vida y los hábitos) pueden moldear el epigenoma que el genoma. Dicho de otra manera, los factores ambientales estarían influyendo en la manifestación de los genes, relativizando así el determinismo genético.

3) También se había postulado la importancia del ADN basura, perspectiva que se vería reforzada por los resultados de las últimos estudios científicos (apunt) según los cuales, y en palabras de Ewan Birney del Instituto Europeo de Bioinformática (EBI)del Laboratorio Europeo de Biología Molecular en Cambridge: La basura no es basura. Es realmente activa.”, es decir, este ADN (fuera de los genes) también transcribiría información biológica importante.

***********

A mesura que faig servir aquesta eina que és el blog veig més i més avantatges... Potser passa desapercebut per als lectors que no “exerceixen”, però suposo que la gran majoria de bloggers convindran amb mi en el seu gran potencial ja no tant quant a la capacitat de transmetre informació sinó, molt important, d’estimular la inspiració d’altres bloggers. Si més no, a mi em passa sovint.

Reyes
Abril 2006 (Revisat Juny 2007)

BIBLIOGRAFÍA:

Barbadilla, A. (1998). La genética de poblaciones. Extraído el 17-04-06 en http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/genpob.html

Casino, G. (2005). Entrevista: Manel Esteller, oncólogo del CNIO. En: El País.es. Extraído el 14/04/06 en http://www.elpais.es/articulo/elpporsoc/20051018elpepisal_5/Tes

Departamento de Genética, Universidad Complutense de Madrid. Genética de poblaciones y Evolución: Especiación. Extraído el 17/04/06 en http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/Genetica%20evolutiva/Especiacion/Especiacion.htm

Plomin, R., De Fries, J., McClearn, G.E, y McGuffin, P. (2002). Genética de la conducta, pág. 105-112 y 364-372. Editorial Ariel. Barcelona, España.

Strachan, T. y Read A.P. (2004). Human molecular genetics. pág. 25-26 y 381-385. Garland Science Publishing. New York, Estados Unidos.

UOC (2006). Apunts de genètica i evolució del comportament. Guies d’Estudi 1-2-6 y Módulos 1-2-6.

 

Comentaris: 6
  • puntualització
    Jaume d'Escriu | dimecres, 20 de juny de 2007 | 00:09h
    M'agrada el post. Trobo ben portat el tema.
    En particular m'agrada que estiguis al dia de les noticies sobre investigacions.

    Em fa mal d'ulls aquesta apropiació del nom de Darwin que es fa per anomenar les teories de la programació biològica.
    Em sembla una campanya per desprestigiar-lo en favor del creacionisme.


    • no conec el tema
      Reyes | dimecres, 20 de juny de 2007 | 00:28h

      Agrairé molt i molt si m'expliques amb una mica més de detall la teva visió sobre la relació entre la teoria de Darwin i les teories actuals, a favor i en contra.

      PD Valoro molt la teva opinió positiva sobre el post perquè sé que estàs molt interessat en aquests temes. Moltes gràcies.

      • Uf
        Jaume d'Escriu | dimecres, 20 de juny de 2007 | 02:29h

        Els escrits d'en Darwin fóren molt importants per altres branques científiques, ja que va escriure sobre plantes (la seva recerca bàsica), fosils, cucs... fins i tot psicologia.
        Precisament els seus estudis sobre l'evolució humana varen quedar obsolets molt aviat per les descobertes dels paleontòlegs.
        Fou un escriptor molt popular explicant al gran públic les seves observacions. Per això la seva teoria de l'evolució de les espècies és tan popular. Però realment anticuada.

        Les anomenades (jo en criticava això) teories neodarwinianes han estat una mala propaganda dels que paguen la recerca. (S'han arribat a extirpar pits de dona perque tenia un suposat gen que predisposava al cancer)

        Les principals discusions sobre epigènesis es vàren generar als anys 30 del segle passat, i a pesar de totes les demostracions, les falsetats han estat difoses amb gran predicament.
        Pots comprobar encara com:
            Es parla habitualment de races humanes,
            Es parla habitualment de les habilitats genètiques (es neix músic, mestre, japonès)

        Per això he dit que m'agradava el teu post. Perque hi exposes la situació explicant que hi han diferents teories, però deixes clar que els estudiosos ja s'han ja posat d'acord per descartar les teories extremistes.
        I  quines són les vies actuals d'investigació i el seu estat actual.
        Què més vols en un post?

        La utilització del nom de Darwin i de la seva teoria de l'evolució de les espècies contraposant-la a les revelacions creacionistes, és ara un camp de batalla cruent.
        Els professors de les universitats de tot el món reben, de franc, llibres imitació dels textos acadèmics on totes les explicacions es limiten a les d'alguna teoria creacionista.
        Fins i tot alguna universitat ha estat forçada a acceptar (pel polític de torn) càtedres creacionistes, i alguna escola té prohibit ensenyar tota teoria evolucionista (inclos Mendel, imagina que diuen de la selecció de llavors practicada des de fa milers d'anys)


        • Evolució vs Disseny intel·ligent
          Joan Carles| Adreça electrònica | dimecres, 20 de juny de 2007 | 13:33h



          Jaume un plaer
          llegir-te, Reyes com sempre un plaer, en els comentaris en un altre post
          d’aquest bloc
          La
          Genètica és molt més que els Gens (I)
          , en certa manera es produïa un plantejament semblant a aquest però en un
          altre sentit, quant es posen a debat temes existencialistes quasi sempre tendim
          a tirar cap a teories filosòfiques o a promulgar actes de fe, la gran pregunta
          D’on venim? no està exempta, Darwin, Haeckel o Bolk van donar una nova visió,
          van desenvolupar una teoria descabellades o no i van generar hipòtesis, que el
          temps ha anat posant al seu lloc, el que és realment trist que cap els anys 90
          del segle 20 sota el anomenat “creacionisme científic“ va sorgir el “Disseny
          Intel·ligent “ que com molt bé ha explicat en Jaume ha volgut ser imposat a
          moltes escoles sobre les teories evolucionistes sobre tot als EEUU i a Italia va haver un
          gran debat. A continuació us adjunto un parell de enllaços que parlen del tema





          http://www.tendencias21.net/Murray-Peshkin-equilibra-el-debate-ciencia-y-religion_a1632.html





          http://www.physicstoday.org/vol-59/iss-7/p46.html





          http://www.deslinde.org.co/Dsl39/Dsl39_Evolucion_y_disenho_inteligente.htm





          Dins la
          Psicologia del desenvolupament y els sistemes complexos també hi ha disparitat
          de criteris sobre en dos teories i també hi ha imposicions teòriques, en el
          fons tothom té una estranya barreja de conceptes i teories, però cap certesa.
          Estic totalment d‘acord amb el Jaume que el veritablement important és que en
          aquest post puguis trobar la informació tal com és i que la analitzem des de el
          respecte i sense imposicions.





          Reitero , és un
          plaer.






          • me'n oblidava...
            Reyes | dimecres, 20 de juny de 2007 | 20:50h
            Aquest darrer enllaç que porto, em penso que té un caràcter més divulgatiu que no estrictament científic. Vull dir que no aporta res de nou, però els comentaris de la segona part m'han ajudat a "desxifrar" una part dels altres... http://biblia.com/maravillas/cerebro.htm 
  • gràcies a tots dos
    Reyes | dimecres, 20 de juny de 2007 | 20:42h
    Gràcies pel teu temps, Jaume. La teva explicació ha estat molt útil per a situar-me de seguida. // Quan vaig treballar aquesta assignatura de Genètica de la Conducta Humana vaig accedir a uns materials realment bons de la Universitat de Navarra tot i que en la part d'"Humanització i evolució cultural" era evident la postura creacionista del/s autor/s (no puc recordar el nom). Avui l'enllaç que vaig guardar llavors m'ha portat a aquesta plana http://www.unav.es/bioquimica/evolucion/pagina_4.html de la professora López Moratalla (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular dels estudis de Biologia) qui, segons llegeixo al seu curriculum, també és "catedrático" (tot el curriculum en masculí! ¿?) de Bioquímica de la Universitat de València. També és la directora de la secció "Biologia Humana i Antropologia Cristiana" de la publicació humanista cristiana arvo.net a on, a més de les ressenyes i alguns fragments dels seus llibres (Pensar la ciencia, Repensar la ciencia, La dinámica de la evolución humana), he trobat altres textos molt interessants que no enllaço en aquest moment perquè potser ens allunyaríem massa del tema que avui ens ocupa... // En aquest altre web podem llegir una entrevista que sobre aquella  famosa polèmica del suposat clon humà de Corea li va fer Antonio Orozco Delclós, el director de arvo.net, a la doctora, en el què explica la seva visió de la situació actual d'aquest tema. // He fet una ullada per sobre a tots aquests textos i he pogut seguir-los sense grans dificultats. No ha estat tan fàcil amb aquesta obra "Orígenes de la evolución biológica. Un panorama de las ideas modernas sobre el origen de la vida" (1994) de Juli Peretó , professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (bloc El buit del temps) que havia trobat a la xarxa. Els meus pobres coneixements sobre aquests temes científics no em permeten de formar-me una opinió "tècnica" pròpia, però d'aquesta lectura n'he extret una conclusió important (ja coneixeu de sobres el meu biaix professional, oi?): Tota aquesta polèmica no és independent dels interessos de la indústria farmacològica ni del biotecnologia (enllaç, darrer paràgraf). // Francament, tot plegat m'ha encuriosit molt... Em proposo llegir una mica més tard aquests documents que has enllaçat, Joan Carles, i preparar un resum global de tots aquests materials perquè en aquest moment encara estic molt confusa... No sé si me'n sortiré d'aquesta! ;-)  // PD Disculpeu aquest "totxo" de comentari, però encara no he rebut resposta per part del nostre Suport Tècnic en relació amb aquest problema!

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm


RSS 2.0 RSS Comentaris


Si vols rebre els apunts per correu-e, escriu aquí la teva adreça:

Powered by Feed My Inbox


 

Escriu-me

reyesh2009[at]yahoo.com


Índex psicoApunts


Els meus psicoEnllaços


Els meus blogs


La meva Videoteca


Associacions amigues


Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública


Hoy como pollo.
Projectes solidaris.



Vídeo de la setmana

TV3: "Sense ficció: Documental "Balls robats" (05-10-11)

Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. "Sense ficció" ho fa en el documental “Balls robats”: deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problèmàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia. El desemparament quan arriben els primers símptomes, el no comprendre què està passant, el diagnòstic, la medicació, la relació amb el metge, l'impacte de l'hospitalització psiquiàtrica, l'estigma social, són alguns dels aspectes que els protagonistes de "Balls robats" aborden amb valentia i sinceritat poc habituals.





Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 160 visites
  • Aquesta setmana: 674 visites
  • Aquest mes: 1558 visites
  • Des de l'inici: 230446 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 200 visites
  • Aquesta setmana: 1729 visites
  • Aquest mes: 4214 visites
  • Des de l'inici: 368520 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    

MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats