VilaWeb.cat
marco | Transneptunians | dimarts, 19 de juny de 2007 | 22:02h

En un anterior apunt vaig parlar de com la descoberta d'Eris va fer capgirar l'estatus planetari de Plutó l'estiu passat. Ara s'ha vist que és un 27% més massiu que Plutó. Els estudis sobre aquest cos no s'aturen...


Ara l'observatori Keck a Hawai, juntament amb el telescopi espacial Hubble, han obtingut imatges del planeta nan Eris i de la seua petita lluna Disnòmia. L'observació continuada de l'òrbita de Disnòmia al voltant d'Eris ha permés obtenir de manera precisa la massa d'Eris.

Eris, que és de moment el planeta nan de major diàmetre, pertany al Cinturó de Kuiper, objectes gelats situats més enllà del planeta Neptú. En aquest cinturó ja s'han descobert uns 800 cossos.

L'any passat, les observacions des del radiotelescopi de Pico Veleta a Sierra Nevada i del telescopi espacial Hubble, van desmostrar que Eris és una mica major que Plutó.

Però per a calcular la seua massa cal estudiar l'efecte gravitatori que produeix sobre altres cossos. Per sort Eris posseix un satèl·lit, Disnòmia. La tercera llei de Kepler (1609) permet calcular la massa d'un cos central mesurant la distància i el període de revolució d'un altre cos menut que orbita al seu voltant.

L'astrònom Mike Brown i els seus col·laboradors ja van descobrir Eris l'any 2005. Ara han publicat en la revista Science (article, accés restringit) que Disnòmia es troba en una òrbita quasi circular de 16 dies. Coneixent la distància Eris-Disnòmia i el període de 16 dies han obtingut per al planeta nan una massa 1,27 vegades més gran que la de Plutó.

Segons diuen, l'òrbita circular de Disnòmia du a pensar que aquesta lluna va nàixer en un procés de col·lisió entre Eris i altre cos del Cinturó de Kuiper. Un objecte capturat gravitacionalment s'esperaria que tinguera una òrbita més el·liptica.

Amb la massa i el diàmetre coneguts, Brown ha obtingut una densitat mitjana per a Eris de 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta densitat és molt semblant a la de Plutó, al gran objecte ovalat 2003 EL61 i a la lluna de Neptu, Tritó, que es segurament un objecte del Cinturó de Kuiper capturat. Aquestes densitats relativament altes, indiquen clarament que no són cossos formats per gel pur sinò que per força han de tenir un part rocosa.

Foto: Imatge artística de Thierry Lombry. És un dibuix de com veuriem el sistema Eris-Disnòmia si estiguerem ben a prop. Al fons el Sol i, encara que no es veu, al seu voltant la Terra. En la imatge el Sol hauria d'haver sigut molt més menut. A la distància on es troba Eris del Sol, aquest és una mica més brillant que els altres estels.

Comentaris: 2
  • Bellesa i lluites
    PereVilanova | divendres, 3 de setembre de 2010 | 16:17h
    M'imagino que deu haver-hi a l'espai també una eterna lluita publicitàira per a l'acceptació o no dels nous planetes. Jo no entenc gaire el tema de l'univers, malgrat m'interessa molt. Fa uns anys vaig seguir entussiasmat l'aterratge de la Huygens al sòl de Tità, tot gràcies al "taxi" de la Cassini durant un viatge de molts anys cap a Saturn. És ple d'imatges poètiques que, potser per la seva magnitud i difícil capacitat de comprensió, ens meravellen i enluernen
    • La IAU és la responsable
      Enric Marco | divendres, 3 de setembre de 2010 | 17:56h
      En astronomia tenim l'autoritat inapel·lable de la Unió Astronòmica Internacional (IAU/UAI) que assigna noms a nous planetes i cometes.
      Hi ha comissions d'experts que s'encarreguen d'això.

      Enric

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • La contribució dels professionals d'arreu del món i en especial dels nostres científics en el progrés de l'astronomia
  • El dret a recuperar i mantenir el cel fosc per a gaudir d'un cel amb estrelles i una foscor que és vida per als animals nocturns
  • Altres disciplines científiques diferents de l'astronomia i sobretot aspectes de política científica
  • L'origen i l'estructura de l'Univers. D'on venim i on anem...
  • El firmament visible cada mes
  • La nostra estrella i els seus eclipsis
  • Els coets, les naus espacials, els seus dissenyadors i els seus tripulants
  • L'Any Internacional de l'Astronomia 2009. Galileo Galilei apuntà per primera vegada al cel amb el seu telescopi fa 400 anys.
  • La nostra galàxia, amb els seus estels, planetes i pols interestel·lar
  • El nostre planeta, des d'un punt de vista astronòmic, però sobre tot com l'afecten les activitats humanes.
  • Llibres llegits i pel·lícules vistes
  • Grups, músics, lletres i cançons que parlen la meua llengua
  • Temes que m'afecten
  • El nostre entorn més pròxim
  • La valenciana, amb la seua tristor i les seues llums
  • El que usen els astrònoms per observar el cel
  • Plutó i els membres del cinturó de Kuiper

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris