Aquesta expressió serviria
per tots els ajuntaments que s’han constituït aquest dissabte passat. Hi són
tots els que han decidit fer coalició, tripartit, quatripartit, o qualsevol altra
expressió de les moltes que s’han fet servir per qualificar o justificar un nou
equip de govern.
En molt casos la decisió s’ha pres a la mateixa localitat, fent servir la lògica del poble o ciutat, en altres els números s’han fet quadrar seguint instruccions dels aparells dels partits. Per tenir un consell comarcal, per manar a la diputació, o senzillament per evitar pactes estrambòtics. Tot i això les coses no els han sortit del tot com ells pensaven, a més a més, tenint en compte que els resultats obtinguts a les eleccions tampoc varen ser del tot satisfactoris.
Per una cosa o altra s’han
escollit alcaldes i alcaldesses i ara ja tenim els nous governs posant ordre i
començant una nova etapa.
Però, què opina el poble? Com veu els acords
assolits? N’està satisfet? O a partir d’ara passarà a formar part dels milers i
milers de possibles votants que es queden a casa.
Crec sincerament que, al
marge de les presumibles bones intencions per conquerir una alcaldia, moltes
vegades aquests acords s’han fet per impedir mals majors o per assegurar que no
manés l’adversari. Posem algun exemple: Ajuntament on durant el darrer mandat
s’ha aprovat un pla general exageradament expansionista i que només satisfà als
especuladors. O aquell que ha deixat perdre unes subvencions molt importants
per fer determinada infrastructura, o l’altre que ha preferit dedicar els calés
a qüestions ornamentals i poc necessàries i ha oblidat les qüestions socials, o
el que pressuntament ha sofert algun cas de corrupció o tracte de favor, o el
que ha augmentat els impostos.
Fins aquí tot sembla
normal, però, hi ha un factor que no s’ha tingut en compte del tot. A tots els
acords municipals hi participen partits o agrupacions electorals que defensen
l’Estatut (el del 30 de setembre i el de fa un any) i creuen que hem d’assolir
majors cotes d’autogovern? O senzillament tot s’hi val per tal d’obtenir el
poder i s’oblida massa sovint la reivindicació nacional.
S’han vist acords entre
diversos grups signants que fan tremolar les cames. Els Socialistes o ERC han
pactat amb el PP, aquest ho ha fet amb Convergència, i Convergència també ha
signat amb els socialistes i ERC. Podeu dir que això és normal, però si a l’hora
de concretar programes, sempre, s’hi poses un afegitó proclamant els drets
nacionals i polítics de Catalunya, (que no tots podrien signar amb el mateix contingut)
a la llarga tothom sabria quin peu calça cada un i possiblement el poble
agrairia el posicionament polític dels seus regidors electes i podríem
aconseguir que la pressió política sobre Catalunya, els retalls, la manca
d’inversions, els nostres drets lingüístics, la nostra identitat com a poble la
defensessin també, els nostres ciutadans, recolzant la posició que haurien de tenir
els que ens representen. Tot plegat = a menys abstenció, o no?
