Nova Gorica serà la darrera estació del nostre tour per l'Europa de l'est. Han estat milers de quilòmetres creuant fronteres plenes d'història. Acabem la gira amb la tristesa de finalitzar una aventura que ha deixat petjada en la nostra música i en la nostra visió del món. D'aquestes terres ens emportem tant l'esperança i l'hospitalitat de la seua gent com la tragèdia i la tristesa del seu passat recent. A casa però ens espera la nostra gent, el nostre desitjat menjar, i la nostra enyorada terra. Al cap i a la fi, no hi ha res com tornar amb els teus...(Continua)
Us deixem amb el reportatge que ha fet el programa del Loops del Canal 33 sobre la gira, amb imatges gravades per nosaltres mateixos. Fins aviat!
Us deixem amb el reportatge que ha fet el programa del Loops del Canal 33 sobre la gira, amb imatges gravades per nosaltres mateixos. Fins aviat!
Gorica i Nova Gorica
Nova Gorica és el resultat directe de les ferides que provocà la 2a Guerra Mundial a la zona. Després de la victòria aliada, el tractat de Pau de París decretà la italianitat d'aquesta ciutat de Gorizia. Els eslovens fundaren la seua nova ciutat aquell mateix any 1948 just a l'altre costat de la frontera.
Avui però, la frontera entre la Gorica italiana i la Nova Gorica eslovena és gairebé inexistent. L'entrada a la UE ha facilitat el retrobament d'aquests dos municipis aïllats completament durant els llargs anys de la guerra freda.
L'últim concert
El concert és a la sala Mostovna dins el marc del concurs de grups novells europeu Emergenza. Tres grups de la comarca competiran entre ells i nosaltres posarem els postres a la festa. Al concert però, no hi ha gaire gent. Això sí, un jove de Trieste (un altre enclavament per a estudiar) ha vingut a propòsit al concert. I canta totes les cançons! L'últim concert de la gira esdevé inevitablement una explosió de sentiments entre l'enyorança d'anar-nos-en i l'alegria de retrobar la nostra gent , el nostre llit i el menjar de casa (ens morim per un bon arròs...!)
Tornem a casa
Després del concert el Jaume i el Maño, que ens han acompanyat durant tota la gira marxen amb la furgoneta cap a Girona. El Maki i el Chola, que tenen obligacions a casa (el Maki té festes dels Moros i Cristians a Banyeres!), marxen fins a Venècia amb l'Edgar Partsiano. Allí agafaren un vol directe cap a València i Barcelona respectivament
A nosaltres ens espera un periple final. De bon matí anem en taxi fins al poble de Gorica a agafar un tren de rodalies fins a Venècia. Allí agafem un altre tren que ens portarà cap a Milà. A l'estació central Milà, cinc hores després, agafem un autobús que ens conduirà fins a l'aeroport de Malpensa. Finalment un avió de baix cost ens porta fins a la nostra estimada i enyorada València. La millor terreta del món!
Nova Gorica és el resultat directe de les ferides que provocà la 2a Guerra Mundial a la zona. Després de la victòria aliada, el tractat de Pau de París decretà la italianitat d'aquesta ciutat de Gorizia. Els eslovens fundaren la seua nova ciutat aquell mateix any 1948 just a l'altre costat de la frontera.
Avui però, la frontera entre la Gorica italiana i la Nova Gorica eslovena és gairebé inexistent. L'entrada a la UE ha facilitat el retrobament d'aquests dos municipis aïllats completament durant els llargs anys de la guerra freda.
L'últim concert
El concert és a la sala Mostovna dins el marc del concurs de grups novells europeu Emergenza. Tres grups de la comarca competiran entre ells i nosaltres posarem els postres a la festa. Al concert però, no hi ha gaire gent. Això sí, un jove de Trieste (un altre enclavament per a estudiar) ha vingut a propòsit al concert. I canta totes les cançons! L'últim concert de la gira esdevé inevitablement una explosió de sentiments entre l'enyorança d'anar-nos-en i l'alegria de retrobar la nostra gent , el nostre llit i el menjar de casa (ens morim per un bon arròs...!)
Tornem a casa
Després del concert el Jaume i el Maño, que ens han acompanyat durant tota la gira marxen amb la furgoneta cap a Girona. El Maki i el Chola, que tenen obligacions a casa (el Maki té festes dels Moros i Cristians a Banyeres!), marxen fins a Venècia amb l'Edgar Partsiano. Allí agafaren un vol directe cap a València i Barcelona respectivament
A nosaltres ens espera un periple final. De bon matí anem en taxi fins al poble de Gorica a agafar un tren de rodalies fins a Venècia. Allí agafem un altre tren que ens portarà cap a Milà. A l'estació central Milà, cinc hores després, agafem un autobús que ens conduirà fins a l'aeroport de Malpensa. Finalment un avió de baix cost ens porta fins a la nostra estimada i enyorada València. La millor terreta del món!
Uau quina pasada tot aixo!! joder com deu mola viatjar tan i vore totes aquestes coses. Quina sort que teniu. Per cert, es curiositat pero esque magradaria saber qui escriu tot aixo, realment et toca al cor igual que les cançons.
Sou fantastics de veritat, no u deixeu mai, com molaria fer tota esta gira al vostre costat. Ec fantastic,si tingues peles men aniria asta laltra punta de mon per anar als concert pero com no en tinc me de queda per aki a les nostres terres...
Crec que l'autor del diari és el Xavi