joanvila |
diumenge, 17 de juny de 2007 | 07:02h
El 22 de maig hi va haver una jornada sobre energies renovables a la Cambra de Comerç. Aquest dia formava part d´un cicle sobre energia que es realitza enguany a la Cambra, organitzat peraquesta i per les patronals FOEG i Pimec i pels dos col·legis Industrials; es va centrar en les energies renovables solar, eòlica i biomassa.L´energia solar va ser presentada per Joan Rosell, de la Universitat de Lleida. Va exposar la quantitat d´energia que ens subministra el sol. L´ús d´aprofitament del sol amb plaques tèrmiques per produir aigua calenta és de 115 milions de m2 al món, amb 60 milions de m2 a Xina i 22 milions de m2 a Europa, dels quals 10 milions de m2 són a Alemanya, 3,8 milions de m2 a Àustria i 3,5 milions de m2 a Grècia, país on es genera el 25% de l´aigua calenta sanitària amb plaques solars. Pel que fa a l´energia fotovoltaica, a Europa hi ha instal·lats 1780 MW de potència elèctrica solar, dels que 1540 MW ho són a Alemanya, uns 200 MW a Espanya, 52 MW a Holanda i 36 MW a Itàlia. Va ressaltar en la possibilitat que es pot generar tota l´energia que necessitem a partir del sol, en el fet que Catalunya té 32.000 km2, que amb una insolació diària de 4 kWh/m2., dóna una energia total de 46.720.000 GWh/any. Va dir que, tot i que és possible generar tota l´energia procedent del sol, hi ha dificultats per la poca densitat dels sistemes solars (ocupació d´espai), per la forma discontínua del sol i per la necessitat de mantenir sistemes convencionals per mantenir l´alimentació de la xarxa. Va explicar que hi ha en construcció tres centrals termoelèctriques a Espanya, una a Sanlúcar la Mayor, a Sevilla, de 10 MW, i dues a Granada, Andasol, de 50 MW cada una. El que més em va sorprendre va ser quan va fer notar que actualment hi ha plaques fotovoltaiques que a laboratori donen rendiments del 40% i a camp del 30%. Això ho aconsegueixen amb concentradors amb lents de Fresnel (lents de plàstic amb cèrcols concèntrics fresats) i amb plaques amb diverses capes que absorbeixen selectivament diferents freqüències de la llum. Va afegir que en el futur és possible que s´arribi a rendiments de plaques del 60%.
Després va parlar Xavier Elias, de la Borsa de subproductes de Catalunya sobre com aprofitar la biomassa per produir energia. Va subratllar que el potencial de la biomassa és molt elevat, l´equivalent a sis centrals nuclears a Espanya. Insistí molt en que la conversió eficient de la biomassa en energia s´ha de fer aplicant tècniques de gasificació, on la reacció no és d´incineració del material sinó la seva conversió en gas de síntesi enmig d´una oxidació parcial. El gas resultant es pot valoritzar llavors en una turbina o en un motor de cogeneració, directament en una caldera o com a combustible en un procés determinat. La piròlisi és una altra tecnologia de valorització de biomassa consistent en una degradació del material en absència d´oxidant, a temperatures entre 300 i 900ºC. L´ús de la biomassa per a calefacció obté rendiments energètics molt elevats de fins el 85%. Si a aquest aprofitament s´hi col·loca enmig una turbina de gas, el rendiment pot ser del 34% elèctric i del 51% en calor. Va insistir en la necessitat de recuperar energèticament els residus sòlids urbans després de l´esgotament dels abocadors i del desastre dels Ecoparcs. Davant la meva pregunta de si preveia un canvi ideològic a la Conselleria de Medi Ambient al respecte, va dir que pensava que es començava a veure un canvi d´actitud que posava fi a un concepte estricte contra la incineració de residus per por a la generació de dioxines, por que ell va definir com absurda.
Finalment va intervenir Ramon Rosell, president d´EolicCat i vell conegut a Girona. En Ramon va insistir en les aportacions dels parcs eòlics a la societat actual generant avui el 10% de l´energia elèctrica a Espanya, fent èmfasi en el fet que per primer cop Espanya és pionera en la recerca i desenvolupament tecnològic d´energia eòlica al món, exportant tecnologia a la Xina, Estats Units, i altres països, havent creat 200.000 llocs de treball fins avui i creant-ne 100.000 més quan es compleixi el Pla d´energies renovables. La segona cosa que va continuar és que, una vegada desmuntat un parc eòlic per obsolescència tecnològica, no queda cap motxilla al territori de forma que no es pot saber a posteriori que hi ha hagut abans un parc en un lloc determinat. Va repetir el desastre del desplegament de l´energia eòlica a Catalunya, afirmant que, si bé Catalunya consumeix 45.139 GWh d´electricitat a l´any (els primers d´Espanya amb un 17,3%), només produeix el 2,99 % de l´energia eòlica generada. Això significa una transferència econòmica des de Catalunya a la resta d´Espanya a través de les tarifes elèctriques, doncs el foment d´energies renovables es fa amb primes que surten del rebut elèctric. Galícia consumeix un 7,14% de l´electricitat espanyola i produeix el 26,03% de tota l´eòlica. Si bé la generació eòlica a Europa té una acceptació del 71% de la població, a Espanya del 67% i a les comarques de Tarragona del 76,7%, el desplegament de parcs eòlics a Catalunya és desesperadament lent, amb tramitacions excessivament complexes que arriben fins a nou anys, amb problemes d´evacuació elèctrica i amb problemes locals d´acceptació, com els de l´Alt Empordà.
Després de l´acte, durant el dinar amb els ponents i els organitzadors, varem comentar com anava la tramitació del decret d´energies renovables que el secretari d´energia Ignasi Nieto intentava finalitzar (va sortir el passat 26 de maig). L´ambient que es respirava era força optimista respecte al nou impuls que tindrien les energies renovables a partir d´aquest decret. Malgrat això quedaven per resoldre els problemes de tramitacions. El més recent és el dels parcs solars fotovoltaics. Quan acabàvem, vaig preguntar què s´havia de demanar concretament al conseller Joaquim Nadal per no bloquejar el desenvolupament de parcs solars. El prec és el següent: no s´ha de permetre que passi amb l´energia solar el mateix que ha passat amb l´eòlica. Es pot entendre que hi hagi avals que obliguin al desmantellament dels parcs a la seva fi. Es pot entendre que els parcs hagin de complir estudis d´impacte ambiental. Però no és sensat obligar la urbanització d´un parc solar rural. I molt menys obligar a posar els parcs solars en polígons industrials.
Insisteixo en un fet que hem d´assumir. Qualsevol forma de generació d´energia té un impacte en el nostre entorn. Cal que siguem capaços de veure quin impacte és el millor per a la societat. I això demana deixar de mirar amb el cap cot a un centímetre dels nostres peus; demana aixecar el cap i mirar a l´horitzó. No ho dic només per les barreres de l´energia solar i eòlica, sinó també per les línies d´alta tensió i pels aprofitaments hidràulics. De tant mirar-nos les sabates patim el risc de no aguantar l´equilibri o d´ensopegar amb qualsevol cosa quan caminem.
Finalment va intervenir Ramon Rosell, president d´EolicCat i vell conegut a Girona. En Ramon va insistir en les aportacions dels parcs eòlics a la societat actual generant avui el 10% de l´energia elèctrica a Espanya, fent èmfasi en el fet que per primer cop Espanya és pionera en la recerca i desenvolupament tecnològic d´energia eòlica al món, exportant tecnologia a la Xina, Estats Units, i altres països, havent creat 200.000 llocs de treball fins avui i creant-ne 100.000 més quan es compleixi el Pla d´energies renovables. La segona cosa que va continuar és que, una vegada desmuntat un parc eòlic per obsolescència tecnològica, no queda cap motxilla al territori de forma que no es pot saber a posteriori que hi ha hagut abans un parc en un lloc determinat. Va repetir el desastre del desplegament de l´energia eòlica a Catalunya, afirmant que, si bé Catalunya consumeix 45.139 GWh d´electricitat a l´any (els primers d´Espanya amb un 17,3%), només produeix el 2,99 % de l´energia eòlica generada. Això significa una transferència econòmica des de Catalunya a la resta d´Espanya a través de les tarifes elèctriques, doncs el foment d´energies renovables es fa amb primes que surten del rebut elèctric. Galícia consumeix un 7,14% de l´electricitat espanyola i produeix el 26,03% de tota l´eòlica. Si bé la generació eòlica a Europa té una acceptació del 71% de la població, a Espanya del 67% i a les comarques de Tarragona del 76,7%, el desplegament de parcs eòlics a Catalunya és desesperadament lent, amb tramitacions excessivament complexes que arriben fins a nou anys, amb problemes d´evacuació elèctrica i amb problemes locals d´acceptació, com els de l´Alt Empordà.
Després de l´acte, durant el dinar amb els ponents i els organitzadors, varem comentar com anava la tramitació del decret d´energies renovables que el secretari d´energia Ignasi Nieto intentava finalitzar (va sortir el passat 26 de maig). L´ambient que es respirava era força optimista respecte al nou impuls que tindrien les energies renovables a partir d´aquest decret. Malgrat això quedaven per resoldre els problemes de tramitacions. El més recent és el dels parcs solars fotovoltaics. Quan acabàvem, vaig preguntar què s´havia de demanar concretament al conseller Joaquim Nadal per no bloquejar el desenvolupament de parcs solars. El prec és el següent: no s´ha de permetre que passi amb l´energia solar el mateix que ha passat amb l´eòlica. Es pot entendre que hi hagi avals que obliguin al desmantellament dels parcs a la seva fi. Es pot entendre que els parcs hagin de complir estudis d´impacte ambiental. Però no és sensat obligar la urbanització d´un parc solar rural. I molt menys obligar a posar els parcs solars en polígons industrials.
Insisteixo en un fet que hem d´assumir. Qualsevol forma de generació d´energia té un impacte en el nostre entorn. Cal que siguem capaços de veure quin impacte és el millor per a la societat. I això demana deixar de mirar amb el cap cot a un centímetre dels nostres peus; demana aixecar el cap i mirar a l´horitzó. No ho dic només per les barreres de l´energia solar i eòlica, sinó també per les línies d´alta tensió i pels aprofitaments hidràulics. De tant mirar-nos les sabates patim el risc de no aguantar l´equilibri o d´ensopegar amb qualsevol cosa quan caminem.
