És curiós comprovar com aquells que ens presenten com a símbol de cosmopolitisme, universalisme, tolerància i no-nacionalisme, no són ni capaços d'aixecar les barreres que tenen davant dels seus nassos. No entenc aquesta mena de fixació malaltissa amb un barret típic català. Us imagineu algú fent referència a una xilaba, burka, o faldilla escocesa per referir-se a un escriptor? Per quina raó mereixen aquesta mena de tracte els escriptors catalans?"Cedeixo gustosament a la Fira del Llibre de Frankfurt a un escriptor o escriptora en llengua catalana (sempre que no sigui Isabel-Clara Asimov o Salvador Sostres) i li desitjo tots el èxits, amb o sense barretina. Pel que fa a mi, tinc molta feina". (Juan Marsé)
Mereixerien el respecte si escrigueren en anglés i els españols els ho apluadiren. Mentrestant ens estimem més la ciència-ficció de la ISABEL-CLARA i la mala llet del Sostres que la pudor d'aquella de les Bragues d'or. Per simple higiene. Aquests pobrets escriptors de "províncies" tenen una halitosi permanent patològica.
Cordialment