rginer |
Artesans |
divendres, 15 de juny de 2007 | 01:54h
Com aquesta casa que podeu veure en la fotografia, el poble n'és plè. Els carrers quasi buits; el treball artesanal de les noies i nois ebenistes és frenètic.
Tampoc veus compradors. Tricicles carregats de mobles per els acabats finals van d'un taller a un altre. És quasi l'únic moviment que veus pels carrers.
És el poble més inversemblant que he vist a Viêt Nam; les cases semblen decorats i segueixo pensant que no em puc creure que els artesans-treballadors visquin en aquests edificis, per més que el guía ens ho confirmés una i una altra vegada. Però l'art del treball dels ebenistes, sobretot en fusta de teca, és admirable.
Bones... He visitat el teu blog de casualitat i m'ha agradat moltíssim. He visitat Viêt Nam un parell de cops i les observacions que fas als comentaris de cada foto són exactament les que faria jo. Realment, és difícil trobar gent que descrigui tan bé el país després d'haver-lo visitat, perquè el que es sol trobar són comentaris banals o fora de lloc. En canvi, es nota que t'has près seriosament l'intent de conèixer una mica aquest meravellós país, la seva cultura i idiosincràsia. Felicitats.
Vaig escrivint posts perque ho vull fer; Viêt Nam és un país no una guerra. Els comentaris que de tant en tant vaig rebent m'alegren, és cert.
Únicament transmeto tot allò que vaig observar, veure i després a casa rellegint les meves notes més els articles de la premsa diària i el llibre del mestre Hu'u Ngoc, sobretot,em permeten aprofondir i conèixer millor tot el que aquest país em va transmetre durant els vint-i-cinc díes de viatge.
M'alegra també saber que els meus comentaris a peu de fotografía són els que tú haguéssis fet. Ja som dos !
Com aquesta casa que podeu veure en la fotografia, el poble n'és plè. Els carrers quasi buits; el treball artesanal de les noies i nois ebenistes és frenètic.
He visitat el teu blog de casualitat i m'ha agradat moltíssim. He visitat Viêt Nam un parell de cops i les observacions que fas als comentaris de cada foto són exactament les que faria jo.
Realment, és difícil trobar gent que descrigui tan bé el país després d'haver-lo visitat, perquè el que es sol trobar són comentaris banals o fora de lloc. En canvi, es nota que t'has près seriosament l'intent de conèixer una mica aquest meravellós país, la seva cultura i idiosincràsia.
Felicitats.
Únicament transmeto tot allò que vaig observar, veure i després a casa rellegint les meves notes més els articles de la premsa diària i el llibre del mestre Hu'u Ngoc, sobretot,em permeten aprofondir i conèixer millor tot el que aquest país em va transmetre durant els vint-i-cinc díes de viatge.
M'alegra també saber que els meus comentaris a peu de fotografía són els que tú haguéssis fet. Ja som dos !