Gran descoberta aquesta franquícia de restaurants dedicats a la gastronomia catalana: "Origen 99'9%". Van començar al Born de Barcelona el 2002 i ja compten amb cinc restaurants més a la ciutat i un a Tarragona. A més de restaurant, ofereixen la possibilitat d'emportar-se els nombrosos platillos que preparen, a casa, o comprar una gran diversitat de productes del país. LLegiu-ne la carta i eixugueu-vos la salivera.
Ahir, sopant al restaurant d'Enric Granados, vaig experimentar un retrobament íntim amb el meu ideari gastronòmic i és que, regirant la carta, vaig topar amb una magnífica truita amb suc! No és un plat apte per aquestes dates, ho sé, però els ulls se m'hi van llençar i després d'una amanida, la truita va ser endrapada a quatre mans sense contemplacions. Turgències provocades pel farciment dens, no pas per afegir maizenes, com a vegades passa en aquelles truites de patata inflades, de postal, però sense substància. El suquet, de la mateixa densitat, mirant-te amb cara d'orfe a la recerca d'un bocí de pa per fer-li de pare i de mare.
El fet de trobar un plat com la truita amb suc, és molt significatiu de la mena de feina que estan portant a terme la gent d'"Origen 99'9%". Una variada i riquíssima carta que ofereix plats i begudes d'arreu dels Països Catalans sense disfressar-los amb modernitats supèrflues sinó presentant-los com a testimonis d'una cultura del menjar viva i excepcional. Cada plat, a més de la seva composició, explica la seva procedència geogràfica.
Ho vam regar tot amb un magnífic blanc dels cellers de Bàrbara Forès de Gandesa. Un d'aquests blancs que sempre defensaré per sortir de la monotonia dels blancs que s'escolen per la gargamella sense deixar res a la boca, com aquells petons de discoteca. No, la garnatxa blanca deixa un pòsit al paladar i a la llengua d'una gran presència, però sense embafar. Dignes dels millors besos inesborrables.
Una immillorable manera de fer soroll per fer conèixer que es cou i s'ha cuit als nostres fogons ara i sempre, aquests "Origen 99'9%"; estrèpit de forquilles i ganivets tintinejant als plats, assentint amb silenci de felicitat dibuixada amb gust, cada cullerada, cada enforquillada d'allò que som.
He tastat la truita amb suc que fan a Falset...Una delícia. El meu avi patern era de Falset. Tot el que vaig veure em va agradar, el vi, l'aigua saltant, el fred, la neu, la gent i un sabater molt amable que em va recobrir unes botes de pell tombada per a que no m'hi entràs l'aigua.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
He tastat la truita amb suc que fan a Falset...Una delícia. El meu avi patern era de Falset. Tot el que vaig veure em va agradar, el vi, l'aigua saltant, el fred, la neu, la gent i un sabater molt amable que em va recobrir unes botes de pell tombada per a que no m'hi entràs l'aigua.