Avui he demanat, per última vegada, a la consergeria de la universitat, la clau del despatx 115. El despatx del SEPC. Tancant la porta fer fora quan ja marxava, m'he adonat que potser no hi tornaré a entrar mai més. Es queda en bones mans; l'any que ve hi continuen el Lluc, l'Albert, l'Alba, el Dani, el Jordi, i segur que en vindran d'altres a prendre el relleu. [...]'
Allà hi deixo els cartells demanant un ensenyament públic, català, popular, antipatriarcal i de qualitat; les ganes de muntar actes i xerrades per als companys universitaris; l'estelada ja no perquè algú l'ha fet desaparèixer. Però res més. La lluita continua al carrer, a les empreses on vagi a parar, a dalt dels escenaris i a tants d'altres racons. I allà us tornaré a trobar, n'estic segura.
----------
Avui he assistit a classe per última vegada. M'he assegut i he pres els darrers apunts de la carrera. S'han acabat els debats a classe, els xiulets quan algú entra tard, les notes passant de mà en mà convocat un sopar, els tallats imbevibles de primera hora a la terrassa del bar, els quintos després dels exàmens, els aplaudiments en acabar una exposició oral, les hores a les sales d'edició muntant reportatges, els treballs en grup que m'han permès conèixer millor a gent que recordaré durant força temps, ...
Recordo el primer dia de classe d'aquesta carrera, en una aula plena de cares desconegudes i el Salvador Alsius donant-nos la benvinguda. El silenci i els nervis quan va entrar la Terribas i la tranquil·litat en adonar-me que era humana i agradable.
Tanco un cicle del qual m'enduc molt bon record.
----------
Bé, queda anar a examen de la darrera assignatura, aprovar-lo, presentar la memòria i, sobretot, fer tota la paperassa fins que tingui els dos títols a les mans (perquè una altra cosa no, però instàncies en dec haver fet tantes com exàmens!).
Allà hi deixo els cartells demanant un ensenyament públic, català, popular, antipatriarcal i de qualitat; les ganes de muntar actes i xerrades per als companys universitaris; l'estelada ja no perquè algú l'ha fet desaparèixer. Però res més. La lluita continua al carrer, a les empreses on vagi a parar, a dalt dels escenaris i a tants d'altres racons. I allà us tornaré a trobar, n'estic segura.
----------
Avui he assistit a classe per última vegada. M'he assegut i he pres els darrers apunts de la carrera. S'han acabat els debats a classe, els xiulets quan algú entra tard, les notes passant de mà en mà convocat un sopar, els tallats imbevibles de primera hora a la terrassa del bar, els quintos després dels exàmens, els aplaudiments en acabar una exposició oral, les hores a les sales d'edició muntant reportatges, els treballs en grup que m'han permès conèixer millor a gent que recordaré durant força temps, ...
Recordo el primer dia de classe d'aquesta carrera, en una aula plena de cares desconegudes i el Salvador Alsius donant-nos la benvinguda. El silenci i els nervis quan va entrar la Terribas i la tranquil·litat en adonar-me que era humana i agradable.
Tanco un cicle del qual m'enduc molt bon record.
----------
Bé, queda anar a examen de la darrera assignatura, aprovar-lo, presentar la memòria i, sobretot, fer tota la paperassa fins que tingui els dos títols a les mans (perquè una altra cosa no, però instàncies en dec haver fet tantes com exàmens!).
Que vagi molt bé d'ara endavant!
A reveure!
Jo vaig anar a la UAB i tinc records semblants del local d'Alternativa Estel (suposo que els més joves encara sabeu què és, no? :P). Alguna vegada hi he tornat, d'amagat, m'he passejat per l'edifici d'estudiants i m'he quedat davant la porta, plena de cartells i enganxines que són testimonis del pas del temps.
Per cert, sort en la nova vida, que si et dediques a això del periodisme en necessitaràs. Com deia en puyal, el triomf té tres ingredients:
1) el talent. Si no vals, poca cosa tens a fer.
2) la tenacitat. Cal ser treballador.
3) la sort. Potser el més important. Per molt talent i molta tenacitat, si et manca la sort, malament.
Res més.
Salut!
Un petó molt fort per tots!
Segur que tindrem una molt bona periodista