Fins al 7 d'agost es pot veure al Museo del Palacio de Bellas Artes de Ciudad de México, l'exposició Frida Kahlo, 1907-2007. Homenaje nacional. Ambiciosa mostra, fins a la data la més completa, de la vida i obra de la pintora mexicana Frida Kahlo. Casada amb el també pintor Diego Rivera, la seva vida en comú fou tota una odissea marcada per les infidelitats mútues i per haver topat dos universos amb totes les seves constel·lacions, planetes i galàxies; incapaços de transigir o d'adaptar-se a una convivència en pau.
Malgrat que la mostra se centra en l'obra de la Kahlo, és indissociable la seva relació amb Rivera. Precisament enguany també se'n celebra el 50è aniversari de la seva mort. Poques parelles artístiques aconsegueixen amb la seva obra bastir un joc de miralls tan suggerent. De la grandiloqüència de Rivera abraçant totes les causes, als punyents autoretrats de la Kahlo foradada, trencada per la poliomielitis que patí i per l'accident d'autobús que li foradà la matriu entre d'altres dolences que l'acompanyaren tota la vida.
Famosa per mostrar-se amb borrissol sota el nas i fent gala d'una única cella, s'ha d'explicar que mostrar-se d'aquesta manera, era un signe de respectabilitat pels indígenes mexicans. Poder lluir aquesta pilositat era indicatiu que la seva família s'havia relacionat amb espanyols i per tant, haver aconseguit un rang més alt que no pas els altres indis, de natural, amb molt poc pèl al cos.
Per la Casa Azul la casa de Coyoacán que Rivera i Kahlo van compartir, ara convertida en museu, van passar bona part dels intel·lectuals i artistes de principis del segle XX. Tots van ser testimonis de la duresa amb què Diego Rivera tractava un no menys difícil Frida Kaho que sempre va necessitar afecte i estima. Un elefant, Rivera, que no tenia ulls més que per la seva obra i una coloma, Kahlo, que malgrat abocar-se a desprendre's del seu dolor damunt les teles, mai va poder acabar d'aixecar el vol del tot.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Molt bon artícle de la Frida, felicitats !!