
Sí, ens queda una nova oportunitat per tornar a regalar la Lliga. Això és el que ens agrada, ser generosos i solidaris. A uns arreplegats del Brasil els vam donar la Copa Intercontinental i ara farem campió al pitjor Madrid de la dècada. Regalar coses a Madrid i als més necessitats forma part del nostre compromís UNICEF i de la nostra identitat catalana.
Les imatges de les cares al final del partit de dissabte són d'aquelles que et persegueixen en els malsons. I és que hi ha pocs guions més cruels que el de Tamudo robant-nos el trofeu al darrer minut i haver d'empassar-nos en Calderón gasparejant per la gespa de la Romareda.
Que vinguin ja les portades d'Herry, Touré, Milito o de qui sigui. Que alguns passin a buscar la carta per les oficines del club i que aquells què vulguin se'n vagin a tocar els bongos o les tetes i els culs de les què s'hi posin bé. Per sort, d'aquí a tres mesos tot torna a començar amb un argentí que continuarà jugant-se la cama en cada regat. Alabat sia Déu... és a dir, Messi.


El futbol no és això. Com sempre, a vegades es guanya i altres es perd. Quan es guanya (els 89 minuts de dissabte passat) és maravellós, però quan es perd (el minut 90 de dissabte passat) és com caure a l´infern. Però tant una cosa com l´altre, s´han de viure, patir, sentir, disfrutar, plorar, que se´t quedi cara de tonto. El realment gran de tot això és el seguit de sentiments, de sensacions que genera, i sense les dolentes no tindriem les bones. Res d´anar a veure l´Edith Piaf, a patir com tots i si sona la flauta fantàstic i si no, muts i a la gàvia......
Tinc un guió que acabat de pensar o somiar :
El Barça Unicef guanya a Tarragona ( a pesar de la mala llet del Flores ), el Madrid empata a 1 amb gol del Maxi fent la gallina pel camp. Campions ! Trist campionat, tot s'ha de dir.
Sorteig per la lliga vinent. Primer partit Barça-Español; els españolistas fent el passadís al campió de Lliga ........
Ai, no puc fer-hi res, el meu pare ens va fer culers al meu germà i a mí de molt petits, al camp de Les Corts i encara que siguin tant tanoques és el meu equip de sempre .....
Si algú ha trobat una ràdio pel Camp Nou, és meva, dissabte quan va marcar el perico, no sé com va sortir volant. Si va caure al cap d´algú, demano perdó........