El país necessita estabilitat. El nostre partit, Esquerra, també.
El congrés de Lleida va marcar la línia estratègica, que s’ha refermat en l’acord de govern de la Generalitat, i que cal seguir-la, amb un mínim de coherència. En el proper congrés, quan toqui, ja debatrem si cal canviar l’estructura del partit, i en la propera conferència nacional, debatrem l’estratègia emprada i si cal modular-la...
És poc seriós, de fet, davant d’uns resultats poc satisfactoris a les municipals, replantejar-s’ho tot, sobretot fer una crida a un congrés nacional avançat, per tal de modificar de forma substancial, no només els lideratges del partit, sinó i sobretot, un pacte subscrit fa set mesos pel Govern de la Generalitat, i que generaria una crisi interna i nacional d’un abast tan desmesurat com previsible.
Hi ha malestar al partit, és cert. No sembla, però, que l’opció Carretero -ben coneguda també-, ni l’opció Bertran, siguin l’instrument per tal de retrobar un recolzament majoritari de la població. Tanmateix, sembla que en comptes d’obrir portes a la societat, ens portarien a posicions d’una radicalitat talment extraparlamentària, fent un flac favor a la causa sobiranista.
Ni Carretero, ni Bertran, són, en la meva opinió, el que el partit necessita.
AI BALCELLS, QUE SABRÀS TU EL QUE LI CONVÉ A ERC. JA VEIG QUE A GRANOLLERS, OS A ANAT TAN BÉ A LES MUNICIPALS. PERSONES COM TU, SEMPRE ESTAN A PUNT, PER PORTAR LES MALETES ALS QUI ET DONEN FEINA, I PER AIXÒ NO BOLS QUE L'EXECUTIVA D'E.R.C.CANVIÏ. SAPS DE SOBRES QUE EL CARRETERO NO ESTA PER FOTESES I VOL AL SEU VOLTANT, GENT QUE TREBALLIN, I QUE SUÏN EL CÀRREC QUE TINGUIN, I ES CLAR, SEGONS TU, AIXÒ NO CONVÉ. AI SENYOR, QUANTA ROBA I POC SABÓ, I TAN NETA QUE LA VOLEM.
De totes maneres, crec que el partit ha de fer una reflexió molt profunda sobre quin és el rumb que porta, perquè si no un dia d'aquests serà massa tard.
Crec que ha de ser la militància que parli i digui la seva i això ha de ser en un congrés nacional. No se si Carretero o Uriel arreglaran la situació d'Esquerra el que si ser i es demostra amb números i no amb hipòtesis es que ara en Carod enlloc de sumar ja resta a Esquerra i la prova es que en les dues últimes eleccions Esquerra ha perdut vots i n'estic segur que si es segueix pel mateix camí a les eleccions del congrés Esquerra no renovarà els 8 diputats encara que s'hi presenti Carod de número 1. T'hi jugues un pèsol Balsells?
Quan l'executiva tingui el valor de convocar el congrés nacional llavors serà entre tots que decidirem qui convé i qui no convé.
Ai Manel, quanta ràbia des que en Carod va vendre el teu cap i et va expulsar de la direcció d'Esquerra...
Des d'alguns blocs volem fer una crida a parlar de l'Àfrica, a dedicar-li un espai als nostres posts.
Pensar en l'Àfrica, tenir-la present, és ja alguna cosa. El principi indispensable
Seria fantàstic comptar amb tu! T'apuntes?
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/06/ms-lletres-per-lfrica.html
T'has passat Balcells. No es pot dir que una opció no es bona perquè "no te el recolzament majoritari de la poblacio"
Pafiam.blogspot.com
comentari #1 per
pafiam
el dia 12/06/2007 21:15
Els resultats són poc satisfactoris en aquestes eleccions i en les anteriors, al Parlament.
Possiblement, una crisi nacional és mes que necessària. Hi ha més gent que mai que es declara independentista, i un sotrac davant l'atzucac en el que ens trobem seria més que bo.
Perquè l'opció Carretero o Beltran no són bones? Perquè? Et prego argumentis aquest tema. Què és el que han dit que sigui incorrecte des del teu punt de vista?
Si obrir portes a la societat significa perdre vots, tanquem portes a tot drap!
En resum: no creieu en el país, ni vosaltres ni els convergents, i per això feu una política de pluja fina o de peix al cove.
Hi ha un element que cal tenir en compte. No només s'ha de voler l'independència, sinó que s'ha d'enceratr el camí, i ser un bon polític. Ni en Carod ni en Puigcercós han demostrat encertar el camí, ni ser bons polítics. Han fet un gran servei al país fent creixer a ERC, però ara no sols no saben seguir endavant, sinó que ensorren allò que van construir.
És la meva opinió.
Tots els comentaristes que m´han precedit estic segur que durant el referèndum de l´Estatut es van quedar amb un pam de nas,al comprovar que els votants no viuen en les bombolles dels militants. No crec que ens en sortim : hi ha una minoria a Catalunya que només té ganes de cridar i celebrar algun orgasme col.lectiu com la mani del 18F. No els podem demanar més. No han anat mai en metro,ni coneixen la realitat social del país,i no pensen que l´independentisme hagi de créixer gràcies a una proposta de benestar econòmic i cohesió social. Per ells,tot el que fugi del nacionalisme entès com a excloure a la majoria de catalans,és perniciós per una idea de país que ja ha deixat d´exisitir.
Més val un vot nou independentista d´arrel no nacionalista,que qualsevol votant integrista del nacionalisme
No es poden fer diferències entre els catalans ni tampoc es pot forçar a que ho sigui. Per tant no caigues amb aquest discurs demagògic. Si una persona que ha vingut de fora vol integrar-se a Catalunya i ser català, ho farà perquè veu que ser-ho es quelcom diferent que ser Espanyol. No ho serà mai perquè li donem més beneficis socials o menys ja que per aquesta persona, això és el mínim que li podem donar i no te res a veure si vol sentir-se català o espanyol.
El que pot passar i està passant és que si s'identificar poder obtenir més recursos si ets pro Espanyol que Català, a les hores aquesta persona votarà sempre Espanya. Perquè aquesta persona no te cap imaginari patriòtic català, ja que el seu és el del seu país d'origen.
Un altre tòpic: Ser nacionalista és un adjectiu depreciat quan es tracta de nacions oprimides, però quan la fan servir els Estats, a les hores es diu patriotisme o ecologisme o protecció dels drets laborals dels treballadors, qualitat...etc
Des de el meu Exili particular a Alemanya et puc donar fer de que cada dia per la Televisió publica (federal i central) hi ha reportatges criticant el malament que treballen, contaminen, especulen..etc els altres països , mentre que a Alemanya ho fan molt be. Sempre ells son molt ecologistes, mot de bio-productes, les seves màquines son les millors...etc. Si això no és nacionalisme, ja em diràs que cony és. Ah la paraula nacionalisme es tabú per lo dels nazis!
A les hores la teva postura es seguir com ara fins que en les properes generals ens quedem sense pràcticament representació.
Si ves que t'estimbes tens que fer quelcom per impedir-ho.
Entre Reagrupament.Cat i la proclame d'Uriel i les JERCs som més de 1000 militants que no estem contens i demanem un congrés. A on esta la democràcia!. Només per això ja paga la pena fer-ho.
Precisament em sembla que el problema del partit és que s'apel.la massa sovint a aquesta democràcia (interna) que acostuma a portar resultats tan poc satisfactoris. I és que no es tracta d'eliminar-la, però tampoc fer-ne un ús instrumental. Si es tria a uns delegats, cal respectar almenys d'una forma temporal, les decisions que prenen -probablement en bé del partit.
Sincerament, molt del mal d'ERC ha estat fet per gent com Uriel o Aragonès, que al capdavant de les JERC, han permès que es duguessin a terme pràctiques talment caciquils a diverses administracions, o que han esvalotat el galliner de la militància a la mínima de canvi. Estic d'acord amb en Manel que una mica de serietat no va gens malament al partit.
Però bé, si es volen fer diagnòstics ràpids i solucions radicals, allí vosaltres. Els que ens ho mirem des de fora i que som, al capdavall, als qui heu de convèncer perquè us donem el vot (la militància sola no pot portar-vos tants vots!), us ben asseguro que nos les percevem com a massa sensates.
Si en Carod i sobretot en Puigcercós haguessin demanat el parer de les assemblees , ERC ara no tindria aquest problemes.
Ja van intentar passar de la voluntat de la seva militància amb el vot contra a l'Estatut i després ja ho han fet amb tot el que s'ha fet fins ara.
El que facin els altres partit no m'importat gens. Per mi ERC ha de continuar el mateix estil que en Carod va esser capaç de fer fins el 2004, fins que li va entrar el síndrome de Perpinyà!.
A les hores si que tenien tota la nostre confiança.
Ara amb tot el que ha passat, ens han de donar explicacions de tants errors comesos. Això si que és un partit seriós´.