Sabíeu que Dalí va dissenyar els embolcalls dels caramels Chupa-Chups?
DALÍ DISSENYADOR, DALÍ DISSENYAT
La relació de Dalí amb la cultura de masses, la bibliografia i, la publicitat i específicament, el disseny- sense deixar l’ àmbit alimentari- és prou coneguda. A part dels llibres Diners de Gala i Vins de Gala, dibuixats per ell, va dissenyar material divers- cartells, logotips, ampolles, envasos...- de productes d’alimentació i begudes. Igualment, es va interessar pel tema de les coberteries de taula; la cullera, de fet, fou també un dels seus leit motif recurrents. Destaquem la que va dissenyar per al Centre Pompidou, de grans dimensions, que ha estat recuperada per l’ Ajuntament de Figueres. Va realitzar imaginatius dissenyes, per exemple, per a una marca de xocolates francesa, per a una casa de brandi espanyola (Osborne.Ampolla i etiqueta), per a una empresa de caramels (Chupa-chups), etc. Per a aquesta famosa empresa catalana (ara italiana) present a més de 170 països, va dissenyar el logotip per encàrrec del seu propietari, Enric Bernat.
A posteriori, l’ univers dalininià s’ han enriquit i embastardit amb un copiós merchandising que no té aturador ni pel que fa als temes, la qualitat dels resultats- sovint més aviat propers al kitsch més descordat: rellotges de totes menes, clauers, bolígrafs, pitja- papers, samarretes i altres peces de vestir,joies i bijuteria,tasses, coberteries, vaixelles i tot allò que es pugui imaginar.
O,simplement, s’ ha evocat, de forma més discreta, algun aspecte relacionat amb el món dalinià. És el cas d’ una edició especial, que inclou un estoig i una etiqueta i una ampolla (disseny de Ramon Bigas) d’ Aigua de Vilajuïga, corresponent a l’ aniversari d’ aquesta empresa de l’ Alt Empordà (1904-2004), a causa del fet que Salvador Dalí era aficionat a aquesta a aquesta aigua, sens dubte la millor d’ aquest país. També s’ han fet edicions d’ ampolles de vi (Cellers Castillo de Perelada, de Peralada, Alt Empordà; el seu antic propietari, el Sr. Mateu (un dels grans finançadors de Franco, i amic personal seu) regalava caixes de cava rosat al mestre i altres productes, que solen engreixar les arques de
la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, la qual controla l´ ús de la imatge daliniana en tots aquests productes.
Molt d’ ells, com hem dit, són d’ un kitsch espantós que , si fos volgut, seria proper al món dalinià- recordem que Dalí reïvindicava els pintors “pompiers”- però ho és, simplement, per l’ oportunisme i la mala qualitat, com passa, altrament, amb mols objectes de suposat homenatge gaudinià, doblement kitsch pel seu contingut espanyolista, és a dir- valgui la redundància-, fals i “cutre”.
La relació de Dalí amb la cultura de masses, la bibliografia i, la publicitat i específicament, el disseny- sense deixar l’ àmbit alimentari- és prou coneguda. A part dels llibres Diners de Gala i Vins de Gala, dibuixats per ell, va dissenyar material divers- cartells, logotips, ampolles, envasos...- de productes d’alimentació i begudes. Igualment, es va interessar pel tema de les coberteries de taula; la cullera, de fet, fou també un dels seus leit motif recurrents. Destaquem la que va dissenyar per al Centre Pompidou, de grans dimensions, que ha estat recuperada per l’ Ajuntament de Figueres. Va realitzar imaginatius dissenyes, per exemple, per a una marca de xocolates francesa, per a una casa de brandi espanyola (Osborne.Ampolla i etiqueta), per a una empresa de caramels (Chupa-chups), etc. Per a aquesta famosa empresa catalana (ara italiana) present a més de 170 països, va dissenyar el logotip per encàrrec del seu propietari, Enric Bernat.
A posteriori, l’ univers dalininià s’ han enriquit i embastardit amb un copiós merchandising que no té aturador ni pel que fa als temes, la qualitat dels resultats- sovint més aviat propers al kitsch més descordat: rellotges de totes menes, clauers, bolígrafs, pitja- papers, samarretes i altres peces de vestir,joies i bijuteria,tasses, coberteries, vaixelles i tot allò que es pugui imaginar.
O,simplement, s’ ha evocat, de forma més discreta, algun aspecte relacionat amb el món dalinià. És el cas d’ una edició especial, que inclou un estoig i una etiqueta i una ampolla (disseny de Ramon Bigas) d’ Aigua de Vilajuïga, corresponent a l’ aniversari d’ aquesta empresa de l’ Alt Empordà (1904-2004), a causa del fet que Salvador Dalí era aficionat a aquesta a aquesta aigua, sens dubte la millor d’ aquest país. També s’ han fet edicions d’ ampolles de vi (Cellers Castillo de Perelada, de Peralada, Alt Empordà; el seu antic propietari, el Sr. Mateu (un dels grans finançadors de Franco, i amic personal seu) regalava caixes de cava rosat al mestre i altres productes, que solen engreixar les arques de
Molt d’ ells, com hem dit, són d’ un kitsch espantós que , si fos volgut, seria proper al món dalinià- recordem que Dalí reïvindicava els pintors “pompiers”- però ho és, simplement, per l’ oportunisme i la mala qualitat, com passa, altrament, amb mols objectes de suposat homenatge gaudinià, doblement kitsch pel seu contingut espanyolista, és a dir- valgui la redundància-, fals i “cutre”.
