Aquesta mitjanit ha entrat en vigor el final oficial de la treva d’ETA. I ho ha fet amb tot el soroll mediàtic del món mundial, amb declaracions de tothom, anàlisis periodístiques de pa sucat amb oli (i d'altres que no), etc.
Jo no vull fer el
mateix, però em sembla que alguna cosa he de dir.
En primer
lloc, l’obvietat: els responsables del bloqueig i trencament de la treva són
ETA, el PP i el govern espanyol, perquè són ells els actors (una altra cosa és
la legitimitat democràtica de cadascú i la voluntat d'ETA de fer recaure "la culpa" en qualsevol que no siguin ells). Al trencament de la treva només faltava posar-hi data, i això només podia fer-ho qui l'havia declarat.
En segon lloc,
ETA no té cap legitimitat per assumir la defensa del poble basc, i encara menys
amb les armes a la mà. L’esquerra abertzale ha de fer un cop de cap i
desvincular-se definitivament de la seva tutela. Fer política i fer-la
exclusivament amb mitjans pacífics i democràtics, tal com ells mateixos van
proposar a Anoeta el 2004. No cal trair-se a si mateixos ni renegar del passat. Si Aralar ho va fer, per què ells no?
En tercer
lloc, el govern espanyol ha de derogar la Llei de Partits (o eliminar-ne els
aspectes de dubtosa constitucionalitat, elaborats per il·legalitzar Batasuna). No
hi ha estat democràtic si una part substancial de l’electorat no pot votar qui
vol. I, encara, amb un poder judicial espanyol que hi ha juga a la contra.
En resum, ens hem trobat una ETA covarda (si és que realment volia avançar en la resolució del conflicte), un govern espanyol covard i encalçat, una esquerra abertzale covarda i un PP aprofitat i irresponsable. La superació del conflicte, la normalització política, la pau, només poden assolir-se si tothom s’oblida del curt termini i tothom assumeix que el partit durarà més que els altres. Els partits tenen l’obligació de fer-ho. I tenen l'obligació de ser honestos i plantejar les coses clarament, i amb unitat contra la violència. Seria una irresponsabilitat que algú hi renunciés per raons electoralistes.
Com deia ahir l'Antoni Batista, aquesta situació afebleix els partidaris del diàleg, però malgrat tot, la pau sempre és possible. I s'hi arribarà, tard o d'hora, amb diàleg i posant la política al servei de la pau.
Me dirijo a los compañeros que impulsan este blog, para presentar un nuevo proyecto, que utilizando el nombre de Gallo Rojo, va dirigido a todas las personas de la izquierda alternativa en general, y a los de la coalición ICV-EUA en particular. Esperamos que sirva para abordar temas, que con frecuencia se suelen dejar de lado, pero que son necesarios para situarnos acertadamente en la actual coyuntura. Agradeceremos vuestras aportaciones, vuestras críticas y vuestras y sugerencias.