El quiosquer m'acaba de vendre el paquet amb els tres discos del concert de comiat de Lluïs Llach a Verges de finals de març. Una promoció de La Vanguardia que, de fet, comença demà i que, pel que veig, sembla que no presenta cap problema. (vegeu aquí i també aquí)
Confesso que jo, que sóc de mena morbós, tenia un especial interès per comprovar una cosa molt concreta quan tingués els discos a les mans... (n'hi ha més)
...i era si l'enregistrament reprodueix, o no, les cèlebres homilíes que el cantant sol etzibar a l'audiència entre cançó o cançó. (vegeu aquí i també aquí)
Doncs bé, després d'un fugacíssim repàs per talls triats a l'atzar estic en condicions d'assegurar en rigorosa primícia que en els cent seixanta minuts que dura l'audició de "Verges 2007" -una obra que, conyetes a part, estarà sens dubte entre les novetats musicals importants de l'any- hi ha espai pel cant i la paraula de Llach. I que aquesta darrera, juraria que ens és servida íntegra i sense cap mena de maquillatge.
Llach, doncs, al cent per cent. I per passar a la història.
