Com diversos lectors m'han fet notar ràpidament i amablement, en Portabella ha dimitit. Com sempre m'ha dit ma mare, per fer les coses malament, millor no fer-les.
Sobre el dubte de què posare de títols als apunts famosos, vull recordar un parell de coses. Els apunts Portabella (ERC) dimissió! eren per criticar la gestió de l'Ajuntament de Barcelona sobre les infrastructures ciclistes, amb exemples concrets. No era cap crítica personal ni partidista, però convé posar noms i cognoms a les coses. En aquest cas, la persona que era la responsable de la bicicleta. Així doncs, donant un període de gràcia al nou responsable (excepte si és el Julian (PSC)), passaré ha posar el nom i partit corresponents (PSC? ICV?).
Abstenció, mitjans de comunicació i ERC
Per una vegada han guanyat els meus: majoria absoluta del partit de l'abstenció. Algun diari ha volgut insultar als abstencionistes titllant-los d'irresponsables. Jo només diré que ho het fet amb la més gran de les responsabilitats: em nego a ser un col·laboracionista de la mediocritat instal·lada al poder (que diria en Llach). Considero que actualment el perill més important a la democràcia i el progrés del país són els partits polítics, més concretament els aparells dels partits. Ara, mateix els polítics han de retre compte amb els aparells (si volen continuar a la mamella), no amb els ciutadans.
Per la meva part, ERC i els altres partis s'equivoquen en interpretar l'abstenció per motius polítics. Jo m'he limitat a la gestió dels meus principipals problemes a la ciutat: habitatge i mobilitat (bici). Fa gràcia que surti tota una Mayol dient que prenen nota de tot plegat. Dona, si prens nota i el teu partit ha perdut vots, tu ets la màxima responsable: dimiteix o digues que no et tornes a presentar. Portes ja molts anys. Ídem per en Portabella.
També fa gràcia que els mitjans no hagin assumit la part de responsablilitat. Avui dia una una simbiosi entre els mitjans i els partits polítics. Els partits polítics estant a tothora pendents del que diuen els mitjans, i els mitjans estan pendents a tothora del que diuen els polítics. Els mitjans, que han de vendre la política, l'han transformada en un seguit de declaracions i contradeclaracions, al més pur estil del futbol o la premsa del cor. Si hom compra un setmanari (com El Temps) s'adonarà que la política és una altra cosa, i no declaracions de a veure qui la diu més grossa. Els mitjans de comunicació haurien de reflexionar tant o més que els partits polítics.
Condicions per tornar a votar
Allà van les meves condicions per a tornar a votar a les municipals:
- Votar a persones i no a partits. És a dir, reforma de la llei electoral. Llistes obertes, sistema mixt alemany o el que sigui.
- Limitació del càrrec d'alcalde a dues legislatures als municipis de més de 50.000 habitants, sense possibilitat d'abandonar el càrrec. Si l'han d'abandonar per força major, tornar a fer unes noves eleccions al municipi fins a acabar el mandat dels 4 anys (i que aquest migmandat compti com una legislatura més).
- Limitació de dues legislatures per a presentar-se com a candidat. Si surts elegit alcalde, el comptador passa a zero.
Sobre el dubte de què posare de títols als apunts famosos, vull recordar un parell de coses. Els apunts Portabella (ERC) dimissió! eren per criticar la gestió de l'Ajuntament de Barcelona sobre les infrastructures ciclistes, amb exemples concrets. No era cap crítica personal ni partidista, però convé posar noms i cognoms a les coses. En aquest cas, la persona que era la responsable de la bicicleta. Així doncs, donant un període de gràcia al nou responsable (excepte si és el Julian (PSC)), passaré ha posar el nom i partit corresponents (PSC? ICV?).
Abstenció, mitjans de comunicació i ERC
Per una vegada han guanyat els meus: majoria absoluta del partit de l'abstenció. Algun diari ha volgut insultar als abstencionistes titllant-los d'irresponsables. Jo només diré que ho het fet amb la més gran de les responsabilitats: em nego a ser un col·laboracionista de la mediocritat instal·lada al poder (que diria en Llach). Considero que actualment el perill més important a la democràcia i el progrés del país són els partits polítics, més concretament els aparells dels partits. Ara, mateix els polítics han de retre compte amb els aparells (si volen continuar a la mamella), no amb els ciutadans.
Per la meva part, ERC i els altres partis s'equivoquen en interpretar l'abstenció per motius polítics. Jo m'he limitat a la gestió dels meus principipals problemes a la ciutat: habitatge i mobilitat (bici). Fa gràcia que surti tota una Mayol dient que prenen nota de tot plegat. Dona, si prens nota i el teu partit ha perdut vots, tu ets la màxima responsable: dimiteix o digues que no et tornes a presentar. Portes ja molts anys. Ídem per en Portabella.
També fa gràcia que els mitjans no hagin assumit la part de responsablilitat. Avui dia una una simbiosi entre els mitjans i els partits polítics. Els partits polítics estant a tothora pendents del que diuen els mitjans, i els mitjans estan pendents a tothora del que diuen els polítics. Els mitjans, que han de vendre la política, l'han transformada en un seguit de declaracions i contradeclaracions, al més pur estil del futbol o la premsa del cor. Si hom compra un setmanari (com El Temps) s'adonarà que la política és una altra cosa, i no declaracions de a veure qui la diu més grossa. Els mitjans de comunicació haurien de reflexionar tant o més que els partits polítics.
Condicions per tornar a votar
Allà van les meves condicions per a tornar a votar a les municipals:
- Votar a persones i no a partits. És a dir, reforma de la llei electoral. Llistes obertes, sistema mixt alemany o el que sigui.
- Limitació del càrrec d'alcalde a dues legislatures als municipis de més de 50.000 habitants, sense possibilitat d'abandonar el càrrec. Si l'han d'abandonar per força major, tornar a fer unes noves eleccions al municipi fins a acabar el mandat dels 4 anys (i que aquest migmandat compti com una legislatura més).
- Limitació de dues legislatures per a presentar-se com a candidat. Si surts elegit alcalde, el comptador passa a zero.




El sistema et pot agradar o no, però és el que tenim. Evidentment tot és millorable, però si ens quedem a casa de braços plegats no estem col·laborant a que no funcioni? I llavors, què esperem? Que acabi de no funcionar per a poder dir que tens raó?
Normalment la gent que està en partits polítics ho fa desinteressadament i amb voluntat de canviar les coses des de dins. Per desgràcia es caricaturitza tot i se n'acaba fent una burla desmesurada. Potser és cert que la connivència entre premsa i política fan una barreja indigesta, però si no hi posem fil a l'agulla acabarem prenen mal tots plegats.
Així doncs, deixem-nos de pontificar sobre què és fàcil i què no l'és. Cadascú ja sap per què vota/no vota.
Sembla que em retreguis que hagi posat condicions. Cal clarificar que són una sèrie de condicions per anar a votar JO. Només faltaria que jo, com a ciutadà de ple dret que paga els seus impostos, no pogués posar unes condicions per anar a votar jo mateix.
Respecte a la pregunta: no, no hi he pensat (ni ganes). D'altra banda, hi ha vida més enllà de la política.
Compto que vols dir que hi ha vida més enllà dels partits ;)
Pels mateixos
motius que tu, jo que visc en un poble petit vaig anar a votar, perquè els
conec a tots i així sí que s’ha de triar, si visqués a Barna no hi hauria anat. Va guanyar la meva opció, que no era cap de
concreta, sinó que ningú tingués majoria: 4-4-1.
A les teves
condicions per tornar a anar votar, que subscric, n’hi afegiria un altre: un
aval en metàl·lic perquè aquells que han tret un resultat negatiu que no esperaven
i han de fer d’oposició, no fotin al camp abans de prendre possessió i deixin tirats i estafats a aquells que els han
votat.
1a: No es pot presentar una persona a la ciutat o no viu. Això de que l'alcalde de Tiana que viu a l'empordà, el de barcelona a Sant Cugat i el de Terrassa a Matadeperea és una presa de pèl. Com els del PP registrant gent que ni sap on és el poble on es presenten. Vergonya els hauria de fer.
2) Fer fora tots els polítics professionals. Tipues Hereu i demés: si són incapaços de destacar com a botiguers, pagesos, metges o paletes, no haurien de poder presentar-se a les eleccions. O sí, però n'hauriem de conèixer el passat i les seves qualificacions (empreses enfonsades pel Mas o el Piqué, treballs de recerca publicats pel Mas-Collell o l'Alejo, etc.). Si no sabien fer la seva feina correctament, com sabran portar un ajuntament? Si no han fet mai cap feina real, per què haurien de saber gestionar un ajuntament?
A França també hi ha exemples, i la gent continuava votant al candidat. Segurament això no és un problema per a què la ciutadania voti, n'hi ha d'altres de fonamentals.
També és curiós el fet que això passi quaranta-vuit hores després que la Secretaria d'en Carretero hagi començat a adreçar-se i a demanar confirmació als militants d'Esquerra que inicialemnt li donaren suport enjdonar a conèixer el corrent intern dit "Reagrupament".
Que hi ha mala maror a Esquerra és una evidència, però que hi ha moltes boques amorrades a la mamella, també, i una de les mamelles més productiva és l'ajuntament de la capital de Catalunya...
Ahir comentaven a la SER que mitjançant un malabarisme legal hi ha un poble de Galícia en el que voten per llistes obertes. El PSG hi va obtenir uns 500 vots i el BNG més de 400. Però l'aglutinació del vot en una llista i en l'altra no va fer que en l'ajuntament hi hagués 1 regidor del BNG i 4 del PSG.
No m'agraden les llistes obertes.