Brillant anàlisi de José Zaragoza a l'Avui, Nostàlgia del passat. Abstenció: es veu que no n'hi ha hagut, i en tot cas no té cap mena d'importància, ni hi surt anomenada.
Ultradreta: Tampoc preocupa que un partit que (només) proposa l'expulsió d'immigrants entri tranquil·lament en ajuntaments de ciutats catalanes, i a Vic sigui la segona força política. Mentre guanyem nosaltres!
Pèrdua de vots: No és significatiu, som el partit més votat, "128.102 vots més que en les eleccions autonòmiques".
Projecte de país: Bàsicament antipojulisme, "Saben qui governarà a Queralbs (Ripollès), el poble d'estiueig de l'ex-president Jordi Pujol? Doncs ho farà el PSC, amb majoria absoluta. Els temps canvien".
Ja ho pot ben dir, els temps canvien, i per això serà que tenim l'aeroport que tenim i la RENFE que ens mereixem.
Quins collons!
Val més llegir bons articles que parlin de la "Catalunya real":
Observacions cienciosociològiques (Generació...)
Abstenció i polarització (Héctor López Bofill)
Abstenció i topada d'ERC i ICV (Daniel Solano)
Abstenció i polarització (Héctor López Bofill)
Abstenció i topada d'ERC i ICV (Daniel Solano)
No voldria envair el teu espai... però no me'n puc estar! És que penso que aquest afegitó que recupero del meu arxiu està molt relacionat amb el teu post. Fa temps vaig llegir que en un dels seus articles, "El Pensamiento Único" (Le Monde Diplomatique, Gen-95 edició local, 1996 edició espanyola), Ignasi Ramonet reproduïa una cita (apunt 26) que s'ha fet molt famosa: "Se conoce la repuesta célebre de Dominique StraussKahn, ministra socialista de industria: “¿Qué va a cambiar si la derecha triunfa?”, Respondió: “Nada. Su política económica no será muy diferente de la nuestra”. “The Wall Street Journal Europe”, 18 marzo, 1.993." Sembla que la honestedat política no és una malaltia contagiosa, oi?