Quan et comences a interessar per la política, no trobes cap partit que s'adigui prou amb les teves idees. Si són d'esquerres no són prou nacionalistes, si són nacionalistes, no tenen sensibilitat social, si els dirigents et convencen, els trobes subordinats a Madrid. Tard o d'hora t'acaben decebent.
Madurar personalment és fer-te conscient de les limitacions que la vida t'imposa i acostumar-te a conformar-te amb la millor de les alternatives possibles, sense buscar l'òptim, perquè aquest plantejament portaria a l'existència de tants partits polítics com votants.
La frustació que produeix el sistema de partits crea aquesta excusa del vot anti, que tan bé coneixen els estrategues electorals. Voto Convergència perquè estic fins als nassos dels sociates que porten tota la vida, o voto socialista perquè el PP ens ha enganyat en el tema d'Irak, voto Esquerra perquè el Mas va pactar amb Zapatero...
En aquest terreny madurar significa que com que no hi ha cap partit que respongui al 100% amb les teves idees i prioritats, cal votar el que més s'hi acosta, i fer-ho amb un cert sentit de l'estratègia electoral: quan l'any 2000 van enfrontar-se Bush i Gore i van quedar gairebé empatats, hi havia un tercer candidat, que es deia Nader, que era enrotllat, ecologista, pacifista... va restar Gore uns pocs vots que van donar la presidència Bush. El vot útil no és cap bajanada.
La lluita titànica dels nous partits, tipus Ciutadans, és convèncer els que coincideixen amb el seu ideari, que n'hi ha molts, que el seu vot no serà testimonial, perquè si et molestes a anar a votar esperes que, com a mínim, el teu partit tregui alguna representació.
Això de les CUP no sé com prendre-m'ho, però bàsicament fan més nosa que servei.
D'una banda, la seva ideologia encaixa millor que la de cap partit que hagi votat mai amb les meves idees, i amb la seva priorització. Crec que fa falta lluitar per la pervivència del nostre idioma i la nostra cultura, que sóm en una societat hiperconsumista a la que no cal més benestar material i que ens hem guanyat el dret a dedicar les energies a salvar les nostres arrels. Crec que Espanya és un projecte de país fracassat i antiquat i voldria veure Catalunya independent d'Espanya.
D'altra banda, reconec que aquesta forma de pensar és minoritària i que un partit que aspiri a fer alguna cosa per portar a la pràctica aquestes idees cal que aglutini persones que, encara que les comparteixin, no les prioritzin de la mateixa forma.
Un hipotètic ascens de les CUP perjudicaria, segur, Esquerra, i en menor mesura, Convergència. Tinc els meus dubtes que la pèrdua de poder dels partits nacionalistes actuals quedés compensada per la força que les CUP podessin agafar, de manera que és probable que les CUP siguin una bona notícia pels nacionalistes espanyols, que desitgen que el catalanisme estigui com més dividit millor.
La part positiva de les CUP és la pressió que poden exercir sobre Esquerra per abandonar aquesta absurda falera de convertir-se en un partit satèl.lit del PSOE amb l'esperança de suplantar-lo algun dia a Catalunya.
De tota manera, penso que, per desgràcia, no hi ha lloc per un tercer partit nacionalista a Catalunya. La meva teoria és que Unió s'hauria d'ajuntar amb el PP i civilitzar-lo i Convergència deixar de ser un partit burguès i panxacontenta i passar a ser un partit nacionalista radical. I Esquerra deixar de fer el pilota al Montilla.
Les CUP seria millor que fossin una mena de Crida a la Solidaritat i que amb el temps entressin a Esquerra i fessin fora els incompetents que ara hi estan al capdevant. Per aquí a Vilaweb hi volta una noia d'aquest partit que es diu Laia Jurado Canadell, i que pel que escriu segur que en tres setmanes treballant a mitja jornada faria més feina que el carallot del Carod des que és vicepresident.
De tota manera, m'alegro que almenys hi hagi alguna bona notícia a la política catalana de tant en tant.
