Potser
caldria -o no- fer com fa tothom i oferir una altra versió o visió de les
causes del resultat electoral al País Valencià. Com que hauria de repetir
moltes coses que he dit a llarg d’aquest blog, acabe amb sol i pose uns
enllaços als posts -recents i antics- que poden ser d’interès -o no-.
Abans
de posar els enllaços, em permetreu que faça un comentari que tal vegada -o no-
seria aclaridor sobre els motius dels abstencionistes d’esquerra. El passat 11
de maig, amb nocturnitat i traïdoria que diríem, el PP valencià va aprovar
l’ordre que permet la concertació dels batxillerats en els centres privats.
Estàvem ja en plena campanya electoral, però només l’STEPV va clamar al cel,
considerant la mesura com “un atac a l’ensenyament públic”. Tanmateix, els partits
d’esquerra -que diuen ells- poc ressò se’n feren de “l’agressió”. Potser perquè
si clamaven al cel com havia fet el sindicat potser perdrien alguns vots dels
pares i mares que porten els fills a centres concertats. Però l’afer no ha
passat desapercebut per als pares i mares que batallem a les ampes d’instituts
d’ESO i batxillerat públics, ni per al professorat que hi treballa. De fet, en
els dies posteriors a la notícia, he tingut ocasió de comentar-ho en diversos
rogles. I al final sempre s’hi afegia la queixa: “I els partits d’esquerra, què
fan que no ho denuncien? Què fan que no diuen que si ells governen aquesta
ordre la derogaran?”. Misteri misteriós. Tant de voler pescar en aigües
moderades -o de centre- i es peixos de l’esquerra se’n fugen de l’ham.
l´encobert |
dimecres, 30 de maig de 2007 | 19:22h
Arran del boom econòmic de la segona meitat dels 80, motivat per l´ingrés del Regne de Espanya en l´Unió Europea, és produeix una migració des de l´Estat espanyol al PV .
Fins aleshores els immigrants històrics votaven a l'esquerra, encara que foren castellanoparlants (havien arribat entre els anys 1959 y 1974 i provenien de les àrees rurals més pobres).
Als 90 la cosa canvia: els nous immigrants espanyols no són tan pobres. Conec el cas de Castelló: són de classe mitjana i s'incorporen a l'indústria del taulell com a tècnics, no pas com a obrers. No volen saber res del valencià: volen viure com si estigueren a Guadalajara, per exemple. I ho aconsegueixen votant al PP.
A les eleccions autonòmiques el PSPV s'ha estancat en el número de votants que tenia als anys 80, però com que el cens electoral ha crescut, no pot guanyar. Per que els nous votants voten al partit que els garanteix la espanyolització, les rebaixes fiscals, el consumisme més banal y que impulsa amb els PAIS la construcció de les seues segones residències.
Ara bé, me hi he trobat que aquests mateixos votants confessen que en les seus províncies d´origen solien votar PSOE, cosa que han fet en algunes generals , però que no els agrada el PSPV perquè defensa massa al valencià ( o fins i tot diuen obertament que és "catalanista") . Símptoma: a la campanya electoral Camps no utilitza el gens valencià gens, i als debats televisats gens ni mica. Sap que perdria els vots que va guanyar Zaplana.
A més amb el boom de la construcció hi ha una nova classe mitjana: subcontratistessubcontratistes que lloguen romanesos a les constructores, obrers especialitzats en diverses àrees relacionades amb la construcció que perdrien els seus 3.000,00 euros mensuals ( entre blancs i negres) si un govern preocupat pel medi ambient o el desenvolupament sostenible fes petar la bombolla immobiliària de la que tots estan xuplant. Bombolla de la que xupla també l´indústria taulellera, evidentment.
I per arrodonir-ho, tenim l´element rural. La baixa rendibilitat de l´agricultura és un motiu pel que las pobles és vota a favor dels PP o de qualsevol partit que propose PAIS de golf i segona residència. A les ciutats,. també, ja que hi viuen molts petits propietaris rurals que han emigrat a les urbs i treballen a l´indústria o els serveis, i que ja tenen ganes de vendre per uns bons diners unes finques rústiques que no donen altar cosa que despeses i maldecaps.
Com deia Gramsci: pessimisme de la intel·ligència , optimisme de la voluntat.
I si potser no és cosa de les escissions i divisions de l'esquerra (al remat, tanta llanda guerracivilista dóna el pp que acabem tornant-nos a analitzar amb els esquemes eterns), ni de l'enfocament de les campanyes, ni del carisma dels candidats...? I si al remat resulta que el que passa és que no tenim País? Perdoneu el pessimisme. Si dic que em dedique a la docència potser me'l passareu amb benvolença, potser. Ras i curt: no em crec que en una terra on els xiquets apleguen a l'adolescència estafats pel que fa a la seua herència cultural, on no llig quasi ningú, on pots reconéixer tan tranquil que gastes més pressupost en flors ornamentals que en llibres per a les biblioteques públiques, etc etc etc... hi puga haver mai cap possibilitat per a cap esquerra. Els meus alumnes majors en són la prova: parlant amb ells, m'adone que la majoria votaran pp així que puguen. Els arguments que em dónen em demostren que, com la majoria dels semianalfabets, són les víctimes més fàcils del discurs populista i entestat a repetir dogmes amb què els bombardegen les teles i els seus tristíssims parents....
Totalment d’acord, eixe és un dels meus arguments que
faig servir quan intente explicar el perquè dels vots al pp-psoe. És tracta
simplement d’ignorància, el que no coneix una cosa (la història, la identitat,
...) no pot defensar-la. Si tinguérem un ensenyament públic i de qualitat, que
realment pugues competir amb el privat, on els fills dels treballadors pogueren
eixiren igual de preparats que els fills dels empresaris (o classe dirigent en
general) que van al privat, potser tindríem una oportunitat de futur com a país.
La realitat és exactament al contrari, el sistema d’ensenyament públic (el secundari)
és, cada vegada més, subsidiari del privat, més encara si els que tenen que
articular les polítiques adients no els interessa gaire. Hi ha molts indicis
que marquen aquesta vía d’actuació política pel que fa a l’ensenyament
secundari, la més recent és el batxillerat concertat. Per cert, la universitat
no s’escapa tampoc, a Carcaixent i Alzira ja hi ha seu de la universitat catòlica.
N'hi ha una abstenció provinent dels espanyolistes d'Esquerra Unida.
N'hi ha una abstenció nacional de cansament massoquista d'anar a votar per a pedre i no guanyar res, i si fan cas a les enquestes encara més.
I al mateix temps n'hi ha una forma d'escindir el vot nacional d'electors provocada per Esquerra Repúblicana, més preocupada al País Valencià de mirar-se el melic o de provocar a la dreta amb l'activació del seu electorat, que pel propi País Valencià.
Sent que qüasi totes les idees d'Esquerra caben en el Bloc.
Això amb la dreta espanyola del PP no passa, com tots els que estàn en contra del matrimoni homosexual no voten a un altra partit. Doncs és molt complicat posar al cent per cent d'acord a més d'un milió de vots.
No li llences tota la culpa a ERPV d 'aquest fracàs, ells si que van promoure un vertader pacte amb el PAÍS VALENCIÀ SÍ i fou el BLOC qui no volgué recolzar-lo. Quans anys fa que UPV, BLOC o com s'anomene ara, intenta comptar quelcom en el parlament valencìà i no ha fet res? No mai. I, saps per què? perquè no han tingut mai un missatge clar, són uns ambigus. Només, darrerament -per fi es posicionen-, veiem que volen una Acadèmia "genuinamente valenciana"; una regió d'Espanya, una valenciania que, per cert, només existeis a l'àrea metropolitana de València... Mireu més les comarques i els pobles, i no intenteu més el centralisme valencià.
No sigueu fantasmes tirant-li la culpa a ERPV!!!!!!!!!!!!!!!!
El psoe -aixó de pspv és una fal.làcia- és responsable del que ens passa ara als valencians. Eixe mimetisme intentant imitar en tot al pp ha estat un suïcidi. Pla sempre m'ha semblat el Camps del psoe: avergonyint-se de parlar valencià en tota la campanya, utilitzant els mateixos tics en un missatge buït i sense sentit. Ara resulta que diu que seguirà. Si es així tinguem pp per estona. Respecte al que ha passat a Xàtiva l'oposició tampoc ha transmés a l'electorat res de remarcable. Al damunt cadascú anava a la seua. Jo crec que l'esquerra està orfena de liders i de missatge. En aixo, fins i tot la dreta ens guanya perquè ells no amaguen que volen un model basat en la rejotla.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Arran del boom econòmic de la segona meitat dels 80, motivat per l´ingrés del Regne de Espanya en l´Unió Europea, és produeix una migració des de l´Estat espanyol al PV .
Fins aleshores els immigrants històrics votaven a l'esquerra, encara que foren castellanoparlants (havien arribat entre els anys 1959 y 1974 i provenien de les àrees rurals més pobres).
Als 90 la cosa canvia: els nous immigrants espanyols no són tan pobres. Conec el cas de Castelló: són de classe mitjana i s'incorporen a l'indústria del taulell com a tècnics, no pas com a obrers. No volen saber res del valencià: volen viure com si estigueren a Guadalajara, per exemple. I ho aconsegueixen votant al PP.
A les eleccions autonòmiques el PSPV s'ha estancat en el número de votants que tenia als anys 80, però com que el cens electoral ha crescut, no pot guanyar. Per que els nous votants voten al partit que els garanteix la espanyolització, les rebaixes fiscals, el consumisme més banal y que impulsa amb els PAIS la construcció de les seues segones residències.
Ara bé, me hi he trobat que aquests mateixos votants confessen que en les seus províncies d´origen solien votar PSOE, cosa que han fet en algunes generals , però que no els agrada el PSPV perquè defensa massa al valencià ( o fins i tot diuen obertament que és "catalanista") . Símptoma: a la campanya electoral Camps no utilitza el gens valencià gens, i als debats televisats gens ni mica. Sap que perdria els vots que va guanyar Zaplana.
A més amb el boom de la construcció hi ha una nova classe mitjana: subcontratistessubcontratistes que lloguen romanesos a les constructores, obrers especialitzats en diverses àrees relacionades amb la construcció que perdrien els seus 3.000,00 euros mensuals ( entre blancs i negres) si un govern preocupat pel medi ambient o el desenvolupament sostenible fes petar la bombolla immobiliària de la que tots estan xuplant. Bombolla de la que xupla també l´indústria taulellera, evidentment.
I per arrodonir-ho, tenim l´element rural. La baixa rendibilitat de l´agricultura és un motiu pel que las pobles és vota a favor dels PP o de qualsevol partit que propose PAIS de golf i segona residència. A les ciutats,. també, ja que hi viuen molts petits propietaris rurals que han emigrat a les urbs i treballen a l´indústria o els serveis, i que ja tenen ganes de vendre per uns bons diners unes finques rústiques que no donen altar cosa que despeses i maldecaps.
Com deia Gramsci: pessimisme de la intel·ligència , optimisme de la voluntat.
faig servir quan intente explicar el perquè dels vots al pp-psoe. És tracta
simplement d’ignorància, el que no coneix una cosa (la història, la identitat,
...) no pot defensar-la. Si tinguérem un ensenyament públic i de qualitat, que
realment pugues competir amb el privat, on els fills dels treballadors pogueren
eixiren igual de preparats que els fills dels empresaris (o classe dirigent en
general) que van al privat, potser tindríem una oportunitat de futur com a país.
La realitat és exactament al contrari, el sistema d’ensenyament públic (el secundari)
és, cada vegada més, subsidiari del privat, més encara si els que tenen que
articular les polítiques adients no els interessa gaire. Hi ha molts indicis
que marquen aquesta vía d’actuació política pel que fa a l’ensenyament
secundari, la més recent és el batxillerat concertat. Per cert, la universitat
no s’escapa tampoc, a Carcaixent i Alzira ja hi ha seu de la universitat catòlica.
N'hi ha una abstenció provinent dels espanyolistes d'Esquerra Unida.
N'hi ha una abstenció nacional de cansament massoquista d'anar a votar per a pedre i no guanyar res, i si fan cas a les enquestes encara més.
I al mateix temps n'hi ha una forma d'escindir el vot nacional d'electors provocada per Esquerra Repúblicana, més preocupada al País Valencià de mirar-se el melic o de provocar a la dreta amb l'activació del seu electorat, que pel propi País Valencià.
Sent que qüasi totes les idees d'Esquerra caben en el Bloc.
Això amb la dreta espanyola del PP no passa, com tots els que estàn en contra del matrimoni homosexual no voten a un altra partit. Doncs és molt complicat posar al cent per cent d'acord a més d'un milió de vots.
No li llences tota la culpa a ERPV d 'aquest fracàs, ells si que van promoure un vertader pacte amb el PAÍS VALENCIÀ SÍ i fou el BLOC qui no volgué recolzar-lo. Quans anys fa que UPV, BLOC o com s'anomene ara, intenta comptar quelcom en el parlament valencìà i no ha fet res? No mai. I, saps per què? perquè no han tingut mai un missatge clar, són uns ambigus. Només, darrerament -per fi es posicionen-, veiem que volen una Acadèmia "genuinamente valenciana"; una regió d'Espanya, una valenciania que, per cert, només existeis a l'àrea metropolitana de València... Mireu més les comarques i els pobles, i no intenteu més el centralisme valencià.
No sigueu fantasmes tirant-li la culpa a ERPV!!!!!!!!!!!!!!!!