jaumeciurana |
dilluns, 28 de maig de 2007 | 13:42h
Inconformista, com crec que sóc, no crec en les dolces derrotes. Racional, com crec que sóc, sé que el resultat de CIU a Barcelona té un cert mèrit. Des de fa unes hores molta gent em felicita, jo els hi agraeixo sincerament i seguidament els dic que jo volia guanyar. Que amb un bon resultat no en teníem prou. Que qui no guanya, no existeix. Que per molt que penquis - com hem pencat i com pencarem -, a l'oposició, la teva feina no llueix, no es veu, i goso dir que no s'aprofita prou. Però això forma part del joc. Podem decidir jugar-hi o no, però si hi jugues, ja saps el que et pots trobar. Per tant, resumint aquest reflexió poc reflexionada : un goig sense alegria i tornem-hi que no ha estat res !.
PS. Moltes gràcies, de veritat a tots aquells que ens heu donat el vostre suport. Des dels que ja fa una colla de mesos em vàreu enviar propostes per incorporar al programa electoral fins als que m'he fet sovint comentaris - a vegades crítics, a vegades de suport - a les anotacions que he anat fent. Gràcies, de tot cor.
En els resultats electorals, tothom acaba dient que ha guanyat. Però en aquesta ocasió els mitjans de comunicació han mostrat una especial predilecció per afavorir i publicitar el màxim la gent de Plataforma X Catalunya. I de fet els donen a ells com a guanyadors.
Només cal recordar que la primera vegada que es va presentar, quan el tal Anglada era un perfecte desconegut (excepte a Vic on diuen que és conegut per les seves actitud violentes i com admirador de Blas Piñar), els grans mitjans de comunicació li van oferir una publicitat gratuïta descomunal. Mitja pàgina per exemple a La Vanguardia, i un tracte també considerable i molt per sobre del que hauria estat normal, en altres mitjans. De fet, es pot dir que l’Anglada el van fabricar aquests mitjans de comunicació. Sense ells no hauria fet res.
I ara està passant el mateix. Ha tret menys de vint regidors, concentrats en unes poques poblacions, encara que sigui escandalós el cas de Vic o del Vendrell, però el més important és que tots els mitjans s’han abocat a fer-li una propaganda gratuïta fantàstica, impagable. Com bojos, des del Bassas, a la Terribas, passant per la resta de mitjans de comuncació estan interessats a publicitar-lo i donar-li tot el suport possible per garantir que pugui continuar pujant a nivell polític. Hipòcritament aquests periodistes, que els cau la bava per potenciar el racisme, acaben dient que ho fan precisament per desenmascarar-lo, cosa que és absolutament falsa. Què més voldrien altres grups polítics i moviments socials amb molt més pes i representatitivat que aquest tenir la meitat del tracte que li estan dispensant.
Si creix el racisme, ja sabem perquè. No és pas perquè hi hagi gent com l’Anglada, sinó perquè tenim els periodistes que tenim.
No s'ha guanyat, però estar clar que si es segueixen fent les coses com fins ara se li pot donar la volta a la situació. No em cansaré de dir, quina pena aquesta gent de ERC, no entenc que els falta per veure la aposta tant dolenta que han fet pactant nacionalment amb un partit com el socialista
L'any 85 el President Pujol ens deia -ambdós hi erem aquell dia- , mentalitat de corredor de fons, de marató. Fer camí com l'excursionista que de ben matí enlaira el corriol. En deturar-se per agafar noves forces , veu el camí fet i resegueix amb tossuda voluntat les corbes del camí que falta
En els resultats electorals, tothom acaba dient que ha guanyat. Però en aquesta ocasió els mitjans de comunicació han mostrat una especial predilecció per afavorir i publicitar el màxim la gent de Plataforma X Catalunya. I de fet els donen a ells com a guanyadors.
Només cal recordar que la primera vegada que es va presentar, quan el tal Anglada era un perfecte desconegut (excepte a Vic on diuen que és conegut per les seves actitud violentes i com admirador de Blas Piñar), els grans mitjans de comunicació li van oferir una publicitat gratuïta descomunal. Mitja pàgina per exemple a La Vanguardia, i un tracte també considerable i molt per sobre del que hauria estat normal, en altres mitjans. De fet, es pot dir que l’Anglada el van fabricar aquests mitjans de comunicació. Sense ells no hauria fet res.
I ara està passant el mateix. Ha tret menys de vint regidors, concentrats en unes poques poblacions, encara que sigui escandalós el cas de Vic o del Vendrell, però el més important és que tots els mitjans s’han abocat a fer-li una propaganda gratuïta fantàstica, impagable. Com bojos, des del Bassas, a la Terribas, passant per la resta de mitjans de comuncació estan interessats a publicitar-lo i donar-li tot el suport possible per garantir que pugui continuar pujant a nivell polític. Hipòcritament aquests periodistes, que els cau la bava per potenciar el racisme, acaben dient que ho fan precisament per desenmascarar-lo, cosa que és absolutament falsa. Què més voldrien altres grups polítics i moviments socials amb molt més pes i representatitivat que aquest tenir la meitat del tracte que li estan dispensant.
Si creix el racisme, ja sabem perquè. No és pas perquè hi hagi gent com l’Anglada, sinó perquè tenim els periodistes que tenim.
Jaume, felicitats per un resultat que crec que ha estat positiu per a CiU, si bé insuficient.
Jo era d'aquells (diria que pocs) que crèiem possible un pacte amb ERC per a tenir una alcaldia nacionalista a Barcelona.
Bé, només cal sino seguir lluitant.
Endavant, i força,
Roger des de Londres.
L'any 85 el President Pujol ens deia -ambdós hi erem aquell dia- , mentalitat de corredor de fons, de marató. Fer camí com l'excursionista que de ben matí enlaira el corriol. En deturar-se per agafar noves forces , veu el camí fet i resegueix amb tossuda voluntat les corbes del camí que falta
Pujol dixit.
Nosaltres subscribim, i caminem.