Es veia venir, la política erràtica i incompetent dels actuals dirigents d'ERC han passat factura. Ja ho vaig insinuar al 19 de març en el bloc Hi ha quelcom que no em quadra!
El que més en fot, és que companys d'ERC que han treballat intensament pel seu poble, vila i ciutat, ara per culpa d'en Carod i també amb la complicitat d'en Puigcercós, han obtingut més mals resultats dels que és correspondrien.
Com ja he dit en el bloc ¿Potser fa falta que s'enfonsi la Sagrada Família perquè reaccionem?, el nostre panorama polític no és correspon amb l'anhel del cada vegada més nombrós ciutadans independentistes.
La actual direcció d'ERC ha de passar comptes i el seu màxim dirigent, en Josep Lluís Carod-Rovira ha de ser sotmès a una moció de censura per part dels nostres militants.
La seva estratègia de reeditar el tripartit amb el PSC-PSOE i IC ha demostrat ser totalment negativa als interessos de Catalunya i ara amb els resultats d'ERC en les municipals, ha demostrar que també és totalment negativa al partit.
Potser l'actual direcció voldrà emmascarar els resultats dient que han tret més regidors, no ho se, perquè des de Alemanya no puc seguir a prop les eleccions, però si analitzem en detall el nombre de regidors obtinguts en aquesta elecció municipal veiem que si que son més que l'any 2003. Concretament son 1590 vers 1181, però no ens deixem enganyar perquè en aquesta elecció s'han presentat més llistes què en l'anterior comicis. Si comparem amb les possibles regidors què podien obtenir en les municipis a on es presentaven, veiem que fa 4 anys varen obtenir 20,01% dels total de regidors possibles , mentre que aquesta elecció han obtingut un 19,29%. Si extrapoles amb el mateix percentatge que l'any 2003, el nombre de regidors hauria estat de 1653, és a dir de 59 regidors més dels que s'han obtingut ara. Si mirem el nombre de vots totals, encara és més pronunciat el descens, hem perdut prop de 72.500 vots respecte l'any 2003.
Amb tot, però el més importat per a mi, és que s'ha confirmat la caiguda de vots per ERC que va començar en la darrera elecció al parlament de Catalunya. Quan un partit dirigit per uns líders que han perdut l'iniciativa, que van a la defensiva i que no tenen pas una estratègia clara de futur, l'imatge que és dona a la ciutadania és de ser un partit de perdedors.
Tot fa pensar que si no es fa quelcom per canviar aviat tornarem a obtenir un pèssim resultats a les properes eleccions al parlament europeu i sobretot al parlament Espanyol. No seria pas estranys que ERC desapareixes del parlament Europeu i que en el parlament Espanyol només obtinguéssim entre 2 i 3 diputats.
Per tot això i moltes altres coses que he anat dient en els meus blocs, exigeixo:
Un Congrés Extraordinari ja!.
S'ha de passar comptes i demanar responsabilitats a qui pertoqui, sobretot als actuals dirigents.
Visca l'Esquerra Republicana de Catalunya!
Tant de bó aconseguiu restablir una direccio de patriotes fidels a la història magnifica d'ERC durant moltes dècades.
La gent del pais, els catalans i catalanes, necessitem d'una ERC forta i nacionalment compromesa en els fets en la sobirania futura de Catalunya.
Tant de bó us en sortiu.
El pais, crec, majoritàriament, voldria que gent neta com tu, com en Carretero, agafés els regnes d'ERC i la tornes a posar al cami de la sobirania i la independència, primer pròpia, com a partit, sense estar satel.litzats, i després, amb l'estri a punt altra vegada, per la plena sobirania i independència de Catalunya.
En la crisis d'en Colom - Rahola, ja vaig viure uns moments semblants i una de les coses que vaig aprendre de la crisis dins d'ERC fou que el nostre partit te cabuda molta gent de molts diferents punts de vista però que tenen en comú la lluita per l'alliberament de Catalunya. Per això sempre hi haurà gent disposada a redreçar les marrades que persones com en Carod o en el seu moment el Colom , pugin fer en el camí cap a la nostra Independència.
Però el que no ens em d'oblidar es que no estem sols en aquesta lluita, necessitem la complicitat de tota la societat civil incloent els simpatitzants i militants d'altres formacions. El camí es llarg i difícil, però no impossible. Ara hi ha més ciutadans que mai conscients de que la independència es imprescindible per Catalunya
maria,
jo sóc simpatitzant d'esquerra republicana de catalunya, i dins del partit uns ho sentiran més o menys, però tots compartim que la independència de catalunya ens donaria un país i uns pobles, com malgrat, amb més recursos i, per tant, més potents. t'emplaço a parlar-ne amb la mateixa candidata, la teresa. i, clar, evidentment, que defensem el tripartit. ara bé, defensar el tripartit no vol dir posar-se un mocador als ulls i no veure que hi ha molts temes amb els quals no estem d'acord. només faltaria!
El Tripartit en si, no és pas dolent. El que és dolent és com s'ha dut a terme tal com he dit en el bloc És l'hora de la veritat per ERC.
Però el que si està clar per mi, és que ERC significa Esquerra Republicana de Catalunya i només quan com a mínim dues de les tres sigles tenen la mateixa importància és quan ERC obté els millors resultats, si només es recolza amb una, a les hores per molta força. En el bloc ¿Les sigles ERC sempre han volgut dir el mateix?, ja vaig ho dir i per desgràcia els darrers resultats indiquen que no anava pas mal encaminat.
Per a més a més, si hi ha militants que creuen que pel fet de dir només de paraula que son Independentistes però en canvi no fan res per aconseguir-ho, val més que canviïn de partit, hi ha molt per triar:
A Convergència que n'hi ha molts que diuen que volen la Independència però mai fan res per aconseguir-la i sempre a l'hora de veritat es venen per un plat de macarrons.
Al PSC si creuen que el que cal és fer només polítiques socials sense tenir en compte que la manca de autofinançament que Espanya ens te prohibit no permet que es pugin fer aquest tipus de polítiques mentre Espanya ho fa a costa nostre.
A IC si creuen en la biopijeria o amb els drets dels palestins en contra al imperialisme sionista, però tanquen als ulls amb l'imperialisme espanyol.
Però dins d'ERC no hi tenen cabuda els que només es consideren d'Esquerra i no combreguen amb els valors republicans i sobretot amb l'independència de Catalunya. Està definit en els nostres estatuts i per tant tots els militants tenen que estar conforme si volen seguir sent militants d'ERC.