Últimes hores abans de que comenci la jornada de reflexió, meditarem i cavil·larem mentre els candidats seguiran mostrant-nos un ample somriure des dels cartells, a internet els blocs i els fòrums seguiran repetint consignes, no gaire apassionadament com s'estilava anys enrera. Les notícies ens mostraran els candidats en pijama i sabatilles i l'alleujament d'un dia sense política, o de política subliminal. Recordarem els temes de campanya en aquestes eleccions, ben diversos i eclèctics. Ens han servit per aprendre quina mena d'article és el "kubotan" i com fer-lo servir reglamentàriament, algun empresari no donarà abast de tantes comandes del producte amb tan bona publicitat gratuïta, caldrà investigar els accionistes. Autodefensa, és el que ens proposa algun candidat preocupat per l'envestida dels exèrcits musulmans, el mateix "Abd al-Rahman" assetjant les muralles posant en perill l'administració visigòtica. Les noves modes s'imposen i la "burka" substitueix els tangues primaverals, hi ha fotografies que ho demostren. Com a reacció els ciutadans reclamen biblioteques contra l'especulació de les mesquites, es salatu haíurun min en naum, es salatu haíurun min en naum, ens envaheixen, ens envaheixen hordes de joves rossos i d'ulls blaus, pilars de saviesa que ens aporten el nou sànscrit universal. Així que anirem a Frankfurt, anirem a Frankfurt i hi farem una gran foguera on hi cremaren el "Tirant lo Blanc" i "La Galatea", seran les noves cendres literatura catalana?. Mentre ens ho pensem compartirem un "mate" i ens empassarem un "Nigirizushi" servit per un cambrer xinès. I els demòcrata-cristians? ara es declaren social-demòcrates per diferenciar-se una mica dels post-marxistes, aquests alcen patent en mà els drets sobre mileuristes i immigrants, són nostres i de ningú més! Nosaltres els vam veure primer! proclamen amb vehemència, tot pensant en el fòrum de les constructores i en l'especulació cultural, mentre es prenen uns "mojitos". Agafo les maletes, faig l'última mirada enrera, tot just veig que arriben a la ciutat un napolità i un sicilià, es miren la ciutat encisats, com si fos un deliciós "dolce", a punt per cruspir.- Carta llegida a l'Avui d'avui:
Adéu, Barcelona
Aquestes són probablement les últimes eleccions en què votaré a Barcelona. Sóc mileurista i, si la meva xicota va arribar al Principat fa pocs anys buscant noves oportunitats, aviat serem tots dos els qui, desencantats, marxarem a Galícia, la seva terra, per la dificultat de viure a la meva ciutat. La política de vendre sòl municipal a les immobiliàries per subhasta pot resultar un negoci molt lucratiu per a l'Ajuntament, però per als ciutadans les conseqüències són perverses. El meu vot, òbviament, buscarà que no tornin a governar els qui han fomentat aquesta situació. Tant de bo el líder de l'oposició aconsegueixi capgirar les enquestes i porti a la ciutat un model socialment més just. Per a mi, malgrat tot, ja serà tard.
Marc Franco i Puig
Article de Ramon Tremosa ahir dijous: "Barcelona col.lapsada".
Es salatu haírun min en naum: L'oració és millor que el somni.
Completament d'acord amb el professor Tremosa quan parla de la ineficàcia demostrada per l'Administració catalana en la recepció d'immigrants durant els darrers anys i de la manca de previsió de cara al futur... És un dels grans problemes d'un model centralitzat en una ciutat gran i moderna. T'has fixat en un detall? "... encara se senten veus del PSC i d'ICV reclamant un milió més d'immigrants a Catalunya...". Em pregunto per a què voldran el PSC i ICV un milió d'immigrants? Suposo que es tracta d'un error durant el procés d’edició i que és el sector empresarial català qui necessita més immigrants...
Tens raó amb el comentari final, gràcies per l'aclariment. Efectivament van ser els empresaris els que van demanar un milió més d'immigrants (com qui demana mitja dotzena d'ous). No crec que sigui un error d'edició, l'oposició de Ramon Tremosa al PSC es prou clara i en tot cas, si bé és cert que van ser els empresaris, també és cert que ni PSC ni ICV van dir res sobre el tema i són els dos partits amb responsabilitat en immigració a Catalunya. A més tampoc s'entén que des d'una posició d'esquerra no els produís cap mena de rebuig a la demanada de mà d'obra barata per part dels empresaris. Tanmateix crec que el plantejament de Ramon Tremosa és molt més realista i just que el que proposa el govern, sense impulsar l'economia no serem capaços d'absorbir més immigrants. Una política preocupada realment per la immigració el primer que hauria de fer és garantir el seu futur i integració, en canvi al nostre país el que estem fent és bàsicament proporcionar-lis treball temporal i precari, i el pitjor de tot és que no estem fent servir aquesta capacitat de treball que ens ha arribat per reactivar la nostra indústria i invertir en R+D, el resultat és que les classes mitjanes s'han empobrit els darrers 20 anys quan paradoxalment tenim un nivell de preparació infinitament més alt que a les acaballes del franquisme. El sectors del totxo i del turisme no poden créixer més i haurem de començar a pensar que fem amb la nostra economia si no volem tenir problemes realment greus. L'estatut del 30-S podria haver estat un bon punt de partida, però difícilment farem res si no veiem que a Madrid tenen les idees molt clares.
Entenc que si els empresaris demanen més immigrants és precisament per a impulsar l'economia. Així doncs, batalletes electoralistes a banda, sembla que l'economia catalana sí que els absorbirà. Socialment parlant, aquest tema és una bomba que pot esclatar en qualsevol moment. Els polítics en són conscients... Però tal i com estan les coses, no sé si es pot dir que la gestió de la immigració depèn de polítiques locals. El problema no és només nostre. De fet, aquests darrers dies hem sentit que la Comissió Europea vol intensificar el control de la immigració il·legal (si no recordo malament, crec que parlaven de 8 milions d'il·legals actualment en Europa) i els acords amb tercers països per tal de reforçar la contractació temporal d'immigrants que tornarien al seu país un cop acabada la feina... Entenc que amb aquest tipus de mesures s'aconseguiria un triple objectiu: continuar disposant de mà d'obra barata, retardar la (inevitable?) deslocalització d'empreses nacionals a països menys desenvolupats i evitar els conflictes xenòfobes derivats de la convivència de locals i immigrants. Però, saps? Crec que és un procés imparable, així doncs, dubto de que aquesta sigui la solució. I molt menys, una solució socialment justa.
El futur del totxo i el turisme? Jo sóc encara més pessimista (realista?) que tu! ;-) A casa nostra sembla haver una aposta bastant clara sobre la innovació tecnològica, però... i les polítiques industrial i científica a llarg termini? Discrepo totalment: no és a Madrid on han de tenir les idees clares, és aquí on hem de tenir-les! Les tenim? Sobre el no-Estatut: si això fos una empresa privada (vull dir, que si -com hauria de ser- manéssim els ciutadans), haurien anat tots al carrer, absolutament tots els gestors-càrrecs polítics. Sense excepcíó. La gent del carrer ja n'està farta de venedors de fum... Caldrà molta seriositat i molt de compromís per a engrescar-la! I n'estic convençuda: no anem pel bon camí... Trist, ja ho sé, però què vols que et digui, jo ho sento així.
PD Esquerres? Has dit esquerres? No sé de què em parles...