Des de Kutina havíem d'anar a Rijeka. L'ajuntament però ha prohibit el
concert. Com a compensació, els companys que ens munten la gira han
organitzat un concert al seu poble: Pozega, a l'extrem oriental de
Croàcia. Per a arribar-hi, creuem la carretera per on s'estenia un dels
front de la crua guerra serbo-croata. S'obre el terreny, la visió de la
tragèdia posa els pèls de punta...(Foto: Placa que alerta del perill de mines a la carretera)
Pozega és un menut poble de la històrica regió d'Eslavònia. Aquesta regió agrícola fou un dels punts calents de la guerra serbo-croata. La regió fa frontera a l'esta a Sèrbia, al sud amb la República Sèrbia de Bòsnia i a l'oest amb la regió croata de majoria sèrbia on aquest van proclamar la República Sèrbia de la Krajina. Un autèntic polvorí...
La ciutat compta amb prop de 90.000 habitants i és un dels centres econòmics i socials de la província. Durant la guerra, la ciutat fou atacada per l'aviació i l'artilleria sèrbia. El front
estava a pocs quilòmetres, a les muntanyes que la voregen i a les a les carreteres per on l'exèrcit iugoslau penetrava cap a l'interior de Croàcia.
Nosaltres vam fer el trajecte cap a Pozega per una d'aquestes carreteres. LA veritat és que sobre el terreny, la visió de la tragèdia posa els pèls de punts: cases derruïdes, senyal de perill per mines, trets de bala a les parets i sobertot, pobles i més pobles abandonats per una guerra que no va respectar res ni ningú. Els nostres companys croats, ens explicarien més tard els testimonis dels seus amics que van ser reclutats i conduïts al front. Per un any ells es van lliurar de la lleva obligatòria. Les barbaritats i les tragèdies personals que ens expliquen són esgarrifoses.
Una cosa és veure la guerra al televisor de casa i l'altre és veure els seus efectes sobre el terrenys amb gent com tu explicant-te els sues efectes...
Avui en dia però, la cosa ha canviat molt i pel que ens diuen, les noves generacions han superat els traumes i sobretot l'odi inter-ètnic que va envaïr la regió durant la passada dècada. Ara és molt normal veure concerts de grups de rock serbis a Croàcia i viceversa.
El concert l'han organitzat al bar-restaurant on es reuneix el jovent alternatiu de la ciutat. És un bar amb música on serveixen menjar típic de la zona. Té una gran terrassa que han habilitat per a fer concerts. Allí, actuem davant d'un públic que, tot i ser diumenge, omple el recinte completament. La veritat és que ens sorprèn veure com balla la gent i com participa de la festa. Sorprèn també descobrir que, malgrat la distància i la ignorància mútua que ens separa, aquest és un poble mediterrani, obert i festiu i com el nostre...i algú del grup ja s'està pensant quedar a viure!
La ciutat compta amb prop de 90.000 habitants i és un dels centres econòmics i socials de la província. Durant la guerra, la ciutat fou atacada per l'aviació i l'artilleria sèrbia. El front
estava a pocs quilòmetres, a les muntanyes que la voregen i a les a les carreteres per on l'exèrcit iugoslau penetrava cap a l'interior de Croàcia.
Nosaltres vam fer el trajecte cap a Pozega per una d'aquestes carreteres. LA veritat és que sobre el terreny, la visió de la tragèdia posa els pèls de punts: cases derruïdes, senyal de perill per mines, trets de bala a les parets i sobertot, pobles i més pobles abandonats per una guerra que no va respectar res ni ningú. Els nostres companys croats, ens explicarien més tard els testimonis dels seus amics que van ser reclutats i conduïts al front. Per un any ells es van lliurar de la lleva obligatòria. Les barbaritats i les tragèdies personals que ens expliquen són esgarrifoses.
Una cosa és veure la guerra al televisor de casa i l'altre és veure els seus efectes sobre el terrenys amb gent com tu explicant-te els sues efectes...
Avui en dia però, la cosa ha canviat molt i pel que ens diuen, les noves generacions han superat els traumes i sobretot l'odi inter-ètnic que va envaïr la regió durant la passada dècada. Ara és molt normal veure concerts de grups de rock serbis a Croàcia i viceversa.
El concert l'han organitzat al bar-restaurant on es reuneix el jovent alternatiu de la ciutat. És un bar amb música on serveixen menjar típic de la zona. Té una gran terrassa que han habilitat per a fer concerts. Allí, actuem davant d'un públic que, tot i ser diumenge, omple el recinte completament. La veritat és que ens sorprèn veure com balla la gent i com participa de la festa. Sorprèn també descobrir que, malgrat la distància i la ignorància mútua que ens separa, aquest és un poble mediterrani, obert i festiu i com el nostre...i algú del grup ja s'està pensant quedar a viure!
