Si la xarxa és una gran eina per a la majoria de partits, encara ho és més per als petits. I més encara la bloquesfera. Un partit que ha trobat en els blocs una magnífica manera de comunicar i fer xarxa és la CUP, que en aquestes eleccions ha fet un salt important, amb mig centenar de llistes. Poca broma amb les Candidatures d'Unitat Popular que encara donaran alguna sorpresa.
Aquí trobareu els CUPaires amb blocs, que ja en són una vintena, segons el portal de blocs polítics en català Poliblocs. És la cinquena força política del Principat en número de blocs. Per davant del PP i d'EUiA. Han sabut aprofitar els blocs per escampar-se a Internet, fent xarxa en el territori i guanyant proximitat amb simpatitzants i votants. Amb campanyes i missatges que han fet fortuna i han connectat amb determinat sector de la població: l'habitatge i l'urbanisme, per exemple. L'ecologia i la justícia social (a través d'un problema greu com el de l'habitatge) s'afegeixen a la causa nacional que històricament han defensat des de la CUP.
Els caps de llista de les principals ciutats i pobles on la CUP serà en els comicis del 27-M tenen blocs. Entreu-hi i veureu l'aposta que han fet per la cibercampanya. Quan un partit no té recursos com els parlamentaris ha de fer servir l'enginy. La CUP, amb un perfil de militant-candidat molt jove i combatiu a la xarxa, ha vist l'oportunitat que li proporciona la bloquesfera.
Apunts anteriors:
Cibercampanya: Esquerra
Cibercampanya: Els Verds
Cibercampanya: ICV
Cibercampanya: CiU
Aquí trobareu els CUPaires amb blocs, que ja en són una vintena, segons el portal de blocs polítics en català Poliblocs. És la cinquena força política del Principat en número de blocs. Per davant del PP i d'EUiA. Han sabut aprofitar els blocs per escampar-se a Internet, fent xarxa en el territori i guanyant proximitat amb simpatitzants i votants. Amb campanyes i missatges que han fet fortuna i han connectat amb determinat sector de la població: l'habitatge i l'urbanisme, per exemple. L'ecologia i la justícia social (a través d'un problema greu com el de l'habitatge) s'afegeixen a la causa nacional que històricament han defensat des de la CUP.
Els caps de llista de les principals ciutats i pobles on la CUP serà en els comicis del 27-M tenen blocs. Entreu-hi i veureu l'aposta que han fet per la cibercampanya. Quan un partit no té recursos com els parlamentaris ha de fer servir l'enginy. La CUP, amb un perfil de militant-candidat molt jove i combatiu a la xarxa, ha vist l'oportunitat que li proporciona la bloquesfera.
Apunts anteriors:
Cibercampanya: Esquerra
Cibercampanya: Els Verds
Cibercampanya: ICV
Cibercampanya: CiU
Aquests dos partits, com sempre, sense fer res de l'altre món s'aprofitaran de les desqualificacions que els partits d'esquerres es fan entre ells per governar en molts ajuntaments.
No soc un expert polític, ni tinc els coneixements que molts dels que llegiu aquest bloc, però després de seguir de prop la precampanya i campanya per les eleccions municipals del meu poble m'he adonat d'una cosa: Les esquerres lluiten contra les esquerres, no amb les esquerres. Les formacions polítiques com poden ser ERC, CUP, ICV i PSC, totes volen acaparar el vot d'esquerres i per això es critiquen, es desqualifiquen i es foten pals entre ells.
Mentrestant, CiU i el PP s'ho miren com a espectadors privilegiats. Privilegiats perquè tenen un vot assegurat per la marca que representen i els partis anomenats d'esquerres tenen el temps ocupat a lluitar contra ells mateixos.
No seria millor, fer un cop de cap, salvar les diferències que puguin tenir aquests partits i anar tots a una?
al web de les CUP, hi ha l'apartat de CUPaires amb bloc i diria que n'hi ha 5 o 6 més dels que es llisten a poliblocs.cat
salut i cup!
ERC va fer un salt endavant a les Eleccions al Parlament del 2003 perquè va capitalitzar el vot diguem-ne "rebel", un vot que servia per oposar-se estèticament i frontalment al PP d'Aznar que governava Espanya, i que també trencava amb les opcions acomodatícies que representava votar CiU o PSC-PSOE. A les legislatives del 2004, el cas Carod i la infame gestió del govern del PP de l'atemptat de Madrid van provocar la necessitat de tornar a votar "rebel", i ERC va assolir el seu sostre.
Ara, després de les lamentables erosions patides per les vacil·lacions amb l'estatut, per la manca de cintura política en tants petits afers, per la patètica evidència de la necessitat d'integrar-se al preu que sigui en els "circuïts" del poder polític que l'han fet lliurar-se en cos i ànima al jacobinisme socialista sense altra opció possible, ara, per tot això, ERC ha deixat de ser l'opció del votant "rebel".
Però lo fotut és que ens hi hem acostumat i ens agrada, votar "rebel", votar contra el poder establert que ens enganya, que només ens busca amb un somriure de plàstic cada 4 anys quan hi ha eleccions i després ens oblida, quan no ens castiga amb males gestions, desposessions, penalitzacions, corrupció i malversació de recursos i territori. La política dels partits fa pudor i genera desconfiança en els ciutadans -una paraula que s'han apropiat uns altres arribistes, aquests ansiosos de fer la croada espanyolista definitiva contra els 4 grumolls de catalanitat que encara suren per les institucions d'aquest país-.
En aquest escenari, l'abstenció és l'opció dels més desencantats amb el sistema, però n'hi ha dues més: les CUPs poden ser una pedra al ronyó d'aquest sistema que corromp sistemàticament el qui hi entra i toca cuixa. Als qui no disposin de CUP al seu municipi, però no els agradi cap de les opcions que tenen per escollir, sempre els queda el vot NUL, una papereta amb un missatge rumiat que sacsegi, si més no, les consciències dels qui el llegiran la nit del recompte de vots. I que la taca s'escampi aleshores per les ments de les famílies del vocal i del president de mesa, quan comentin la jornada a l'hora de sopar o l'endemà. Que els polítics vagin prenent consciència que per malament que ho facin, no ens expulsaran de les convocatòries electorals. Són ells qui ha de marxar. És a ells que els hem de fer fora no votant-los, si s'han près la política com un joc on uns quants s'enriqueixen fent malbé allò que és de tots.
Amb aquestes proclames, el personal de la Cup, quedeu totalment retratats, el nul, no serveix per res( ni comta com a vot, ni com abstenció), i pel que dieu, exactement el mateix votar la CUP.