Acabe de llegir aquest llibre i, com tota l'obra del periodista polonés, m'ha encisat. La història és esfereïdora: el periode en què Etiòpia va estar governada per Salassie (entre 1930 i 1974), l'últim 'emperador' del país. Emperador tirà, dictador, que es deia descendent directe de deu i que feia i desfeia amb un sotmetiment total de la població, acumulant una fortuna que mai no s'ha pogut arribar a quantificar mentre la major part de la població patia misèria i en alguns casos moria, literalment, de gana. Però a més del que conta, és molt interessant com ho conta: la veu del periodista és mínima, un paràgraf aquí i allà per situar els fets. El gruix del relat són les declaracions dels que havien estat homes importants del règim abans del cop d'estat que el va fer fora. I aquests homes parlen de Salassie amb una devoció i una ceguera que esgarrifa. Els que es van omplir les butxaques amb la situació, però també els que creien actuar de manera 'honrada'.
Ja passa això moltes vegades. El problema no són només els qui estan al front, sinó tots aquells que els segueixen amb una confiança infinita. Les coses són molt diferents, per espai, temps i magnitud, però per ací ara també es troben homes (i dones) d'aquest perfil. Com els defensors de Zaplana, Fabra o Alperi, per posar només un parell de casos.
Per cert, la versió original és en polonés. Jo l'he llegit en la versió en anglés de l'editorial Vintage International. Hi ha traducció al castellà en Anagrama. Si n'hi ha traducció al català, jo no l'he trobada.
I no: no s'ha traduït al català.