Aquesta
setmana Rafa Xambó i l'arreglaparròquies Ramon Lapiedra
han firmat un article a quatre mans en el periòdic Levante-EMV
“animant” a votar els abstencionistes: A uns certs abstencionistes. Però em fa l'efecte
que no hauran reeixit gaire a animar-los. De fet, no aporta cap
argument de consistència que els hi anime. Els sermon no animen gens a res. Diuen que cal votar per derrotar el
PP i afavorir així la democràcia. Com si donant la
victòria al PSOE, el mateix PSOE de la Llei de Partits, la
democràcia precària que patim guanyara gaire amb el
canvi; com si amb la victòria de Pla al País Valencià
la (dis)sort de llengua catalana, del territori o de l'ensenyament
públic canviaria gaire de rumb (a millor, és clar).
Pocs abstencionistes hauran convençut Xambó i Lapiedra
si tot el que saben dir és que el PSOE és millor desgràcia
que el PP (ni que siga acompanyat).
Comencen
el seu article d'aquesta guisa: “Ho
diuen els que en saben d'aquestes coses, experts en anàlisis
electorals: que ací, al País Valencià, a més
participació electoral, millor són els resultats de
l'esquerra, i a més abstenció, major proporció
de vots per al PP”.
Senyors
Xambó i Lapiedra no cal ser cap expert en anàlisis
electorals per fer aquesta afirmació. És una evidència
que el PP no guanya mai les eleccions, que sempre les perd
l'esquerra. Tanmateix, vostès no s'han preocupat a
analitzar-ne les causes. Ni vostes ni els “experts” a què
fan al·lusió. S'han limitat a “llegir la cartilla”
als abstencionistes i prou, de la mateixa manera que un mossèn sermoneja els pecadors de la seua parròquia. I si no van al coneixement de les causes,
prediquen vostès en el desert. Perquè aqueix electorat
d'esquerres que té flix d'anar a votar si alguna no li cal és
que li “llegesquen la cartilla”. Poca cosa de profit trauran
vostès si tot el que tenen a dir-los és que la seua
abstenció serà culpable d'una nova victòria del
PP. S'han adreçat a un electorat que si ha pres la decisió
-ben democràtica- de no votar ho ha fet de manera conscient i
amb arguments, i perquè estan ben escalivats de les esquerres
quan governen: és un electorat d'esquerres que quan han votat partits
que es diuen d'esquerres han esperat que faeren polítiques
d'esquerres. No val a dir als abstencionistes que cal votar encara
que siga tapant-se el nas. Ja n'hi ha prou de votar i plorar. Potser
el que caldria és haver demanat més coratge a
l'esquerra per fer polítiques d'esquerra, més coratge
per plantar cara a la dreta, als seus xantatges i als seus còmplices.
Ploricar que si guanya el PP serà l'hecatombe és un
argument diria que prim i infantil. De fet, estic convençut que si al
País Valencià guanya el PSOE serà una desgràcia.
Tant serà si guanya per majoria absoluta com si guanya
amb el suport "captiu" del Compromís. L'experiència és
clara en aquest supòsit: el PSOE farà una política
aporegada perquè la dreta no l'escridasse gaire, els seus
socis hauran de fer mans i mànegues per explicar als seus
votants per què callen davant les polítiques de dreta
del PSOE, i uns i altres tornaran a perdre les properes eleccions,
que amb els mateixos vots de sempre guanyarà el PP i s'hi
estarà dues o tres legislatures més.
Han
tornat a fer propostes per mirar de salvar la conjuntura i prou. I
amb això no fan res de nou de cara al futur. ¿Algú és
capaç d'elaborar un pla de ruta a mitjà termini? ¿Algú
és capaç de proposar a l'electorat d'esquerres d'aquest
País Valencià nostre una alternativa al PSOE? Perquè
si la solució ha de sempre votar PSOE directament o al remitjó
que li falta com una penitència, francament, cal tenir vocació
masoquista. I per votar amb el nas tapat, hi ha qui prefereix l'aroma
de la mar salada o el timó de la muntanya.
Des d'una posició d'esquerres, done aquestes eleccions per perdudes. Tant si guanya el PP com si Pla
arriba a President de la Generalitat. I em consta que no sóc
l´únic que pensa així. I pregunte: ¿Serà
possible per al 2011 construir una alternativa àmplia que siga
capaç de fer guanyar l'esquerra, no solament l'electorat
perdut, sobretot l'audàcia i el coratge per ser una
alternativa al PSOE? Si això no és possible, no cal que
es citen experts en anàlisis electorals: nosaltres també sabem sumar i restar.
I això no és una anàlisi: és un càlcul
aritmètic. ¿Passem dels càculs i anem a les
causes? Per al 2011 és clar, perquè per a enguany ja no
hi som a temps.
No n'hi ha prou de dir que cal evitar una nova victòria del PP, si després guanya l'esquerra i governa a la manera del PP. Després d'aquesta decepció -i ja n'hem patides unes quantes-, ¿quina altra il·lusió en queda sinó l'agradable escalfor del sol en la platja?
Res, simplement dir-te que quasi sempre estic d'acord amb allò que escrius i que ,a més a més, sóc xativí com tu, m'ha encantat el teu llibre quina lenta agonia la dels atmetlers perduts i m'encantaria que visitares el meu blog, seria un honor.
Passejava un mestre sufí amb un deixeble per la vora d'un riu cabalós de la nostra bella terra andalusí mentre mantenien aquesta conversa:
- Mestre, com podria aturar aquest riu perquè totes les seues riqueses es quedaren ací amb nosaltres i no es malbarataren en terra de forasters?
El vell mestre es quedà pensant i contestà amb la saviesa i tendresa assolida del solatge de l'experiència:
-Posant una pedra en el bell mig del riu i esperant amb paciència....
- Però mestre, això és impossible! Vosté ha vist el riu i l'aigua que porta...
- Benvolgut deixeble: si tots aquells que han passat per aquest camí i han pensat com tu, hagueren posat la seua pedra, a hores d'ara viuriem en un verger farcit de pau i d'alegria, però com què la felicitat mai no és completa, comença tu amb la teu pedra i el temps et donarà la raó....
I després d'això, esdevé la conclusió:
Diumenge 27 cal posar la pedra, cal anar a votar i deixar-se de fer filosofia. Després, podeu anar a la platja i gaudir de les rajoles que omplin el nostre bell País Valencià mentre l'escalfor del sol reflexat pel fals marbre de l'edifici de 18 plantes que tindreu al davant s'enjogassa amb la tibantor de la sorra i us recorda que, potser, mai més gaudireu d'aquell badall de pau, d'aquell bri d'esperança perquè les coses poden esdevenir encara pitjor si no aturem el riu....
Hem fallat i prou. Tot el què diu el SR Cucarella és cert i comulgue amb la seva idea. Però cal pensar que els que han donat la cara per nosaltres publicament son persones amb sensibilitat de patriotes. Ara tocaba votar, votar esquerres , votar nacionalisme NACIONALISME i si pot ser d'esquerres . Entre els mals cal votar el menos mal . Ecara que siga el PsoE. Quatre anys més seran fatals per al nacionalisme , el poc que queda no sobreviurà. Hojala m'equivoque .
Doncs això, filòsof sufí: aplica't el qüento. I una pregunta filosòfica A quin cap trau votar contra un dels enemics comuns si poses a manar l'altre enemic?
Millor els més dèbil. El PP actua com una mula : Torpe , corrupta i testaruda , però tot a una en la direcció que els interesa. Son menys que nosaltres però tots esta ahí , tirant del carro quan fa falta : I.... els d'esquerres ...Els d'esquerres no. fallem quant més necessitem de la força de tots plegats . FALLEM , sempre FALLEM . si mai posen la pedreta cadasscú mai retindrem l'aigua que ens ha de beneficiar a tots.
filosof sufí |
dijous, 24 de maig de 2007 | 10:45h
Qui són els nostres amics,doncs? No serà millor que guanyen els altres enemics? Al menys intentaran fer una xicoteta assut en el riu perquè ens arribe aigua per a beure i fer alguna colliteta ,ecològica , perquè si continuen els enemics actuals....
P.D: cal anar a votar el diumenge als altres enemics, tot i que podeu tapar-vos el nas i fer cara de gos escaldat..... però voteu !
A vegades, em sembla que els únics que es creuen, vertaderament, amb força fins els budells, \"lo\" dels Països Catalans són Sentandreu i la seua tropa.
Maedéu, Senyor.
he passat pel teu blog, el trobo molt interesant, si tens una mica de temps pots visitar el nostre http://telamamaria.blogspot.com irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari, som de Reus
Toni, per eixir d'aquesta "normalitat" hem d'entrar en una altra i aquesta no és més que la valencianització de la política i l'esquerra. Malauradament tu no has caminat per aquests verals i no sembla que vulgues fer-ho ara. En aquest País de la perifèria de la perifèria de l'imperi és difícil, molt difícil, que puguem trobar una alternativa total a la "normalitat", europea si més no. València no és Navarra. La part nord de Navarra és més basca que Vitoria i la part sud és qualsevol cosa menys basca. El País Valencià és tot valencià, exceptuant les comarques de Villena i Requena que podran ser qualsevol cosa, fins i tot valencians, si volen. Certament el País Valencià no sabem que és, però evidentment no és Espanya i no és, ai, Catalunya. A hores d'ara redreçar el sentiment català o catalanista cap la valencianització és prou improbable i ja pots estar segur que sense la valencianització no tenim res a fer: una regió d'Espanya i prou. Si totes les forces físiques i intel.lectuals, començant per Fuster, que heu esmerçat per voler ser catalans les haguereu dedicat a ser valencians ara les coses tindrien un altre color. En la teua crítica dels dos saberuts de la universitat i en l'analisi de l'actualitat dius moltes coses de trellat, però t'ha mancat assenyalar la dependència espanyola del PP i PSOE i per tant del seu seguidisme de la política estatal i torne a dir que el País Valencià no sabem que és però si esperem l'ajut d'Espanya ho sabrem i si lluitem pels Països Catalans i no per València, també ho sabrem: Una regió com Múrcia. Tu Mateix. Clementina de La Marina
El teu argument és molt "saragossanista". Però et diré que ja no li val assenyalar els irredempts catalanistes dels mals del País Valencià. Des de finals de 1996 en què la UPV va posar en marxa el camí cap al BNV i Joan Fancesc Mira el va beneir amb "Sobre la nació dels valencians" l'any següent, el que s'ha esdevingut ací en política és cosa vostra. Ni ERPV ni cap dels altres grups pancatalanistes us fan ombra. Teniu centenars de regidors i algunes dotzenes d'alcaldes. I ho heu aconseguit precisament abandonat l'espai polític catalanista. En el millor dels casos sou catalanistes "en l'armari". Només et faig un retret, Carolina: la vostra incapacitat per a assumir amb totes les conseqüències el camí que triàreu fa més de deu anys. No podeu continuar jugant a la Puta i la Ramoneta segons convinga. Si el camí que triàreu a la fi us dóna èxit polític, no tornareu arrere per recollir les motxilles catalanistes. I hauríeu d'assumir que tot plegat va suposat un trencament. Avui ja no solament no defensem el mateix concepte nacional, fins i tot la vostra deriva particularista ha fet que tampoc no defensem la mateixa llengua, i ho dic pel suport que el BNV dóna a l'AVL i al seu procès de galleguització.
Al teu post hi ha reflexió, a la teua contesta dogmes: discusió enllestida. Al teu post utilitzes els lobuls centrals i parietals, a la teua contesta la mèdula espinal: discusió enllestida. Al teu post utilitzes arguments, a la teua contesta doctrines: discusió enllestida. Al teu post utilitzes idees, a la teua contesta clixés: discusió enllestida.
Clementina, que no Carolina, de La Marina
P.S. Gràcies per l'enllaç, ja ho havia llegit, et recomane que ho tornes a fer tu.
Em dóna molta ràbia aquesta concepció del PSOE com a mal menor. No és un mal menor ni tan sols al País Valencià i les Illes. A Catalunya, han destruït la possibilitat de tenir un estatut passable, a Espanya són espanyols a morir. aleshores, aquesta dèria de pactisme amb el PSOE per part de les forces catalanes no l'entenc. Toni, tens molta raó en el teu comentari.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Res, simplement dir-te que quasi sempre estic d'acord amb allò que escrius i que ,a més a més, sóc xativí com tu, m'ha encantat el teu llibre quina lenta agonia la dels atmetlers perduts i m'encantaria que visitares el meu blog, seria un honor.
Salut i segueix escribint.
Passejava un mestre sufí amb un deixeble per la vora d'un riu cabalós de la nostra bella terra andalusí mentre mantenien aquesta conversa:
- Mestre, com podria aturar aquest riu perquè totes les seues riqueses es quedaren ací amb nosaltres i no es malbarataren en terra de forasters?
El vell mestre es quedà pensant i contestà amb la saviesa i tendresa assolida del solatge de l'experiència:
-Posant una pedra en el bell mig del riu i esperant amb paciència....
- Però mestre, això és impossible! Vosté ha vist el riu i l'aigua que porta...
- Benvolgut deixeble: si tots aquells que han passat per aquest camí i han pensat com tu, hagueren posat la seua pedra, a hores d'ara viuriem en un verger farcit de pau i d'alegria, però com què la felicitat mai no és completa, comença tu amb la teu pedra i el temps et donarà la raó....
I després d'això, esdevé la conclusió:
Diumenge 27 cal posar la pedra, cal anar a votar i deixar-se de fer filosofia. Després, podeu anar a la platja i gaudir de les rajoles que omplin el nostre bell País Valencià mentre l'escalfor del sol reflexat pel fals marbre de l'edifici de 18 plantes que tindreu al davant s'enjogassa amb la tibantor de la sorra i us recorda que, potser, mai més gaudireu d'aquell badall de pau, d'aquell bri d'esperança perquè les coses poden esdevenir encara pitjor si no aturem el riu....
-
Qui són els nostres amics,doncs? No serà millor que guanyen els altres enemics? Al menys intentaran fer una xicoteta assut en el riu perquè ens arribe aigua per a beure i fer alguna colliteta ,ecològica , perquè si continuen els enemics actuals....
P.D: cal anar a votar el diumenge als altres enemics, tot i que podeu tapar-vos el nas i fer cara de gos escaldat..... però voteu !
Maedéu, Senyor.
PS: Clementina, tota la ró del món.
he passat pel teu blog, el trobo molt interesant, si tens una mica de temps pots visitar el nostre
http://telamamaria.blogspot.com
irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari, som de Reus
gràcies
En aquest País de la perifèria de la perifèria de l'imperi és difícil, molt difícil, que puguem trobar una alternativa total a la "normalitat", europea si més no.
València no és Navarra. La part nord de Navarra és més basca que Vitoria i la part sud és qualsevol cosa menys basca.
El País Valencià és tot valencià, exceptuant les comarques de Villena i Requena que podran ser qualsevol cosa, fins i tot valencians, si volen.
Certament el País Valencià no sabem que és, però evidentment no és Espanya i no és, ai, Catalunya. A hores d'ara redreçar el sentiment català o catalanista cap la valencianització és prou improbable i ja pots estar segur que sense la valencianització no tenim res a fer: una regió d'Espanya i prou.
Si totes les forces físiques i intel.lectuals, començant per Fuster, que heu esmerçat per voler ser catalans les haguereu dedicat a ser valencians ara les coses tindrien un altre color.
En la teua crítica dels dos saberuts de la universitat i en l'analisi de l'actualitat dius moltes coses de trellat, però t'ha mancat assenyalar la dependència espanyola del PP i PSOE i per tant del seu seguidisme de la política estatal i torne a dir que el País Valencià no sabem que és però si esperem l'ajut d'Espanya ho sabrem i si lluitem pels Països Catalans i no per València, també ho sabrem: Una regió com Múrcia. Tu Mateix.
Clementina de La Marina
Et deixe aquest enllaç, sobre els Països Catalans: Quin futur tenim sense els Països Catalans?
Al teu post hi ha reflexió, a la teua contesta dogmes: discusió enllestida.
Al teu post utilitzes els lobuls centrals i parietals, a la teua contesta la mèdula espinal: discusió enllestida.
Al teu post utilitzes arguments, a la teua contesta doctrines: discusió enllestida.
Al teu post utilitzes idees, a la teua contesta clixés: discusió enllestida.
Clementina, que no Carolina, de La Marina
P.S. Gràcies per l'enllaç, ja ho havia llegit, et recomane que ho tornes a fer tu.
Em dóna molta ràbia aquesta concepció del PSOE com a mal menor. No és un mal menor ni tan sols al País Valencià i les Illes. A Catalunya, han destruït la possibilitat de tenir un estatut passable, a Espanya són espanyols a morir. aleshores, aquesta dèria de pactisme amb el PSOE per part de les forces catalanes no l'entenc. Toni, tens molta raó en el teu comentari.