Descobreixo l'existència de la Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política, que impulsa mesures per garantir la seriositat i l'execució dels compromisos electorals. En la campanya de les eleccions municipals del 27-M, la xarxa de persones que constitueix RESPOLIS, ha presentat a Barcelona i a Sabadell dues iniciatives per exigir als candidats de qualsevol partit que compleixin les promeses si guanyen les eleccions. "Demanem la revocació automàtica a les dues ciutats, és a dir, que si al cap de 2 anys el govern municipal no ha complert la majoria dels seus compromisos, dimiteixi."
"A Barcelona, demanem a més a més que aquesta dimissió comporti la convocatòria d'eleccions pel periode de 2 anys restant de la legislatura. A Sabadell, demanem als candidats d'incloure, entre les promeses del seu programa electoral, una llista de propostes sorgides d'una consulta ciutadana (totalment o parcial, i tot puntuant el valor de cada proposta per poder comptar després si han complert o no)", s'explica en un correu que m'envia Germà Pelayo.
El correu afegeix: "Si algun partit declara formalment acceptar aquestes condicions (és possible que alguns hi estiguin temptats si els que signem som molts) vota'l en conseqüència el proper 27 de maig. Participa en la construcció d'una política sense mentides, i per la justícia social!"
Pots signar:
* Per SMS = 659 328 465
(dóna nom, ciutat on votes, i telèfon o altra forma de contacte)
* Al portal web:
Barcelona http://bcn.respolis.cat
Sabadell http://sbd.respolis.cat
* Per correu-e :
Barcelona respolis@gmail.com
Sabadell respolis.sbd@gmail.com
"A Barcelona, demanem a més a més que aquesta dimissió comporti la convocatòria d'eleccions pel periode de 2 anys restant de la legislatura. A Sabadell, demanem als candidats d'incloure, entre les promeses del seu programa electoral, una llista de propostes sorgides d'una consulta ciutadana (totalment o parcial, i tot puntuant el valor de cada proposta per poder comptar després si han complert o no)", s'explica en un correu que m'envia Germà Pelayo.
El correu afegeix: "Si algun partit declara formalment acceptar aquestes condicions (és possible que alguns hi estiguin temptats si els que signem som molts) vota'l en conseqüència el proper 27 de maig. Participa en la construcció d'una política sense mentides, i per la justícia social!"
Pots signar:
* Per SMS = 659 328 465
(dóna nom, ciutat on votes, i telèfon o altra forma de contacte)
* Al portal web:
Barcelona http://bcn.respolis.cat
Sabadell http://sbd.respolis.cat
* Per correu-e :
Barcelona respolis@gmail.com
Sabadell respolis.sbd@gmail.com
És molt meritòria la iniciativa de Respolis, que la nostra associació recolça.
Però més important que els partits respectin les seves promeses electorals, seria que respectessin els DRETS dels ciutadans, tals com el dret a l'habitatge, el dret a la informació, el dret a la no discriminació, a una tutela efectiva dels tribunals, la llibertat d'expressió, etc.
Hi ha raons de pes, com:
1a: Els drets han de ser comuns a tots els partits i totes les tendències. Les promeses electorals poden ser a favor d'unes ideologies o d'unes altres, o bé interpretables. Per exemple, a molts catalans no els agradaria que el PP complis algunes de les seves promeses electorals, i poden tenir raó en no voler-ho. En canvi, tots hem d'estar d'acord en què el PP, com tots els partits, respectin els nostres drets (si no estem d'acord amb alguns "drets", hem de demanar que canviïn la llei, no que la violin).
2a: Fins el dia d'avui, TOTS els partits han estat violant els nostres drets, els drets dels ciutadans. Si aconseguíssim que alguns els respectessin, fins i tot podríem emprendre accions legals contra aquells que els contiuïn violant. En aquests moments no és possible, ja que TOTS els partits s'oposen a que els nostres drets es respectin i, per tant, fan boicot a les denúncies i a la justicia.
3a: Demanar que respectin els nostres drets és compatible amb demanar que respectin les promeses electorals, ja que aquestes promeses no poden ser contràries als nostres drets (una promesa contrària, ja els viola).
Podeu veure els nostres webs:
http://edipo.info (estatal, conté + denúncies)
http://antigona.org (Catalunya, de principis)
No em crec l´eufòria de l´advocat que arriba al jutjat per defendre una causa perduda de bestreta, la de l´estudiant que es presenta a un examen sense haver obert els llibres, ni la de l´esportista que va a una marató després de menjar-se un rostit. Si no és que aquesta sensació d´èxit i alegria està provocada per altres motius. Tampoc em crec el polític amb vehemència dies abans de les eleccions quan sap que els vots aconseguits serviran per a ben poca cosa.
Els representants polítics d´Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçalats pel diputat valencià Agustí Cerdà, van participar en la manifestació del 25 d´abril -enguany es commemorava el 300 aniversari de la batalla d´Almansa- amb aquest optimisme desmesurat que provoca una certa desconfiança. Perquè els seus sufragis d´àmbit autonòmic no beneficiaran l´esquerra. Al contrari, donaran suport al Partit Popular al sumar-se al volum de paperetes d´altres grups minoritaris incapaços de superar la barrera del 5%, que limita l´accés a les Corts valencianes. A diferència d´anteriors cites electorals, aquesta vegada els vots d´ERC sí que podrien haver sumat amb la seua integració en la coalició Compromís pel País Valencià, però han preferit fer política en clau catalana també ací.
«És l´hora d´ERC», deia en els rellotges que regalaven els militats d´aquest partit. Però a València és temps de treballar colze a colze i evitar sagnar vots progressistes per qualsevol costat, i menys des del front amic. Diuen que, potser, la presència d´Esquerra hauria facilitat les crítiques anticatalanistes al Compromís. Ho dubte, de tota manera tenien diverses alternatives i han optat per una de les més lletges. Si volien evitar el pacte amb el Bloc, Esquerra Unida o els Verds, tenien l´opció de presentar-se només a les municipals i deixar el camí més pla per al canvi polític en la Generalitat.
No sé si creure´m el somriure de Cerdà portant la pancarta del seu partit, perquè ell millor que ningú sap que ara són incapaços de salvar el 5%. Però sí, estava molt ben acompanyat amb amics fidels al país amb la millor voluntat. Tal vegada, allò que té clar és que les paperetes d´ERC no serien decisòries per al triomf del Compromís. En definitiva, el seu suspens tampoc evitarà que passem de curs.
Demà faré propaganda pel poble. Que la gent s'assabenti, i no els soni tant estrany quan els parlem de democràcia participativa (per part meva serà tercera convocatòria d'eleccions que estic a una de les llistes municipals. D'altres porten picant pedra més anys).
Gràcies per la notícia, a aquestes hores haig de dir que senta molt bé per acomiadar el dia.