afcodina |
dimarts, 22 de maig de 2007 | 20:20h
Enmig del bosc hi ha una clariana en un lloc pla. Sota la fullaraca, la terra és negra, recremada. Els arbres són joves, el bosc és jove. Som en una plaça carbonera a la fageda de l'obaga de la serra de Sant Amanç. Fa unes quantes dècades, en aquesta erola avui tranquil·la i solitària, i en tantes altres, hi havia el tràfec dels carboners, els homes que muntaven i mantenien encesa la pila, la llenya que es convertia a poc a poc en carbó.Aquí dalt, la primavera no fa gaire que es deixa sentir. Les fulles dels fajos són febles, d'un verd tan tendre que encara deixa passar força llum cap el sotabosc. Sota els arbres les plantes vernals s'afanyen a florir abans que les capçades es vagin espessint i l'ombra densa de l'estiu campi arreu.
Aquest bosc, ni que hagi estat tan aprofitat fins fa relativament poc temps, té una riquesa d'espècies nemorals extraordinària. El joliu és ben florit, i també el buixol, el buixol groc, la canuguera i la canuguera digitada. Aviat ho faran el raïm de guineu, la consolda petita, el segell verticil·lat, l'herba de Sant Cristòfol... Una munió de plantes pròpies dels boscos humits i amb un sòl ric en substàncies nutritives.
Més dades sobre aquesta mena de boscos: fageda amb joliu
Un llibre sobre el carboneig, escrit amb rigor i amb passió: El carboneig. L'exemple del Montseny, d'en Cèsar Gutiérrez i Perearnau.
Així és com es veia la fageda de Sant Amanç dimecres de la setmana passada, el 16 de maig de 2007. Ens hi va portar en Josep.
Aquest bosc, ni que hagi estat tan aprofitat fins fa relativament poc temps, té una riquesa d'espècies nemorals extraordinària. El joliu és ben florit, i també el buixol, el buixol groc, la canuguera i la canuguera digitada. Aviat ho faran el raïm de guineu, la consolda petita, el segell verticil·lat, l'herba de Sant Cristòfol... Una munió de plantes pròpies dels boscos humits i amb un sòl ric en substàncies nutritives.
Més dades sobre aquesta mena de boscos: fageda amb joliu
Un llibre sobre el carboneig, escrit amb rigor i amb passió: El carboneig. L'exemple del Montseny, d'en Cèsar Gutiérrez i Perearnau.
Així és com es veia la fageda de Sant Amanç dimecres de la setmana passada, el 16 de maig de 2007. Ens hi va portar en Josep.
hola, soc la berta, estudiant de 1r de batxillerat i m'agradaria poder trobar informació sobre les carboneres per poder afegir al treball de recerca que haig de lliurar el curs vinent!!!!!si sabeu algun llok on hi hagi informació interessant us agrairia que me'n informessiu.
merci !!!!! conto amb vosaltres!!!!
Hola, Berta. De places carboneres i de carboneig en general, no en sé
gaire cosa. Al llibre d'en Cèsar Gutièrrez que recomano a l'apunt hi ha molta informació, i també hi trobaràs una bibliografia extensa, amb la referència
d'altres treballs sobre el mateix tema. Suposo que és qüestió d'anar
estirant el fil... Si hi estàs molt interessada, et puc enviar l'adreça
d'en Cèsar per correu electrònic.
soc la berta i magradaria molt poder rebre informació sobre en Cèsar Gutièrrez, em faries un favor si me la poguesis enviar al correu sokdkat@hotmail.com
merci per tot, de veritat!!!!!!