marticabre |
dijous, 17 de maig de 2007 | 12:01h
Acabo amb la conferència de dilluns de Bru Rovira amb un poti-poti de conclusions seves i pensaments meus. Podeu llegir en aquest bloc la primera part i la segona part de la conferència.En Bru Rovira cita en Ryszard Kapuściński quan explica que la història de la humanitat és la història de "la trobada amb l'altre". I que aquesta trobada s'ha vehiculat a través de l'aïllament, el conflicte o la barreja. L'aïllament ja no és possible a gaire llocs (potser excepte a Suïssa). La barreja i el canvi són costosos per a la societat i els governs que hi opten i dissortadament en molts casos s'opta per l'enfrontament i la guerra, sobretot quan no hi ha estructures fortes que aguantin la barreja amb l'altre. En Bru Rovira comenta també la recent trobada amb l'expresident Jordi Pujol, que li va expressar la seva fonda preocupació per la situació africana
Quines solucions podem aportar per l'Àfrica? El món global és una gran família de la qual tots som conscients, però al dia a dia tots volem la seguretat i evitem la barreja: avui les emocions són globals però els compromisos són restringits.
El capitalisme i les lleis de mercat creen riquesa i semblen no tenir rival, però això no vol dir que no puguin tenir un rostre humà. No cal que cada dia Nestlé enfonsi l'economia d'Etiòpia enviant-los tones i tones de xocolata que enfonsen la seva economia local de la xocolata. No cal. Però quan el consell d'administració de Nestlé demana comptes, el que demana són beneficis monetaris, no la situació dels mercats locals etíops. I aquí tenim una part del problema: dins els beneficis hem de comptar-hi la bonança de tothom, perquè tothom pot acabar formant part del nostre sistema econòmic si els ho permetem.
Necessitem un capitalisme humà: Ford ja va instruir uns salaris que asseguressin que els seus treballadors poguessin comprar els cotxes que produien. Va ser molt intel·ligent: eliminava la possibilitat de revoltes i aconseguia una potent base de mercat popular. Sembla que a Europa aquesta visió de consum popular no acaba d'arribar: les elits encara decideixen qui pot consumir què. Només cal que ens fixem en l'elit bancària que hi ha per diversos països europeus: proveu de fer-hi tractes com els que feu amb La Caixa!
Un dels arguements per l'optimisme és el bon funcionament d'iniciatives fiscals com ara els microcrèdits i els canvis de posicionament de governs potents en temes com ara la medicació contra la SIDA a l'Àfrica negra. En aquests camps hi ha moltes propostes i molt de debat seriós: Occident ha privatitzat la investigació mèdica i ara els governs no poden forçar els empresaris a fer d'ONGs. Les empreses hi són per guanyar diners. Però el problema de les patents es pot resoldre si es vol: per exemple a través de fons monetaris comuns que es paguin a les farmacèutiques que treguin millors productes i que permetin que aquestes empreses venguin les medicines a preus més baixos.
En Bru Rovira acaba amb el lamentable espectacle de la política exterior espanyola quan rep dictadors com Teodoro Obiang amb els braços extesos. L'actitud del govern espanyol va ser explicada en un article al diari El País per un senador socialista que explicava que si Espanya no creava vincles econòmics, "els altres" ho farien. Bona raó per pactar amb un assassí que deu el seu càrrec a la colonització espanyola... i vergonya pe als mobilitzadors socials que callen davant el bon tracte que rep aquest ferotge dictador.
Naturalment, si Espanya volgués fer fora a Teodoro Obiang, ho podria fer en un sol dia. No és un dictador potent com en Saddam Hussein. És un pallasso-monstre dels d'en Sánchez Piñol. I fa de dictador perquè el deixem que ho faci.
És interessant llegir aquest article justament avui, quan una colla de blocs demanem "Quatre Lletres per l'Àfrica".
T'apuntes?
Més informació: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/quatre-lletres-per-lfrica.html
Fins aviat,
Marc Arza
catalunya.ffw
www.catalunyafastforward.blogspot.com