Banys de gel, tai-chi, meditació, prozac i altres drogues dures és la teràpia que m’estic aplicant des de diumenge. I també dosis de resignació cristiana per fer-me la idea que aquest any és probable que ens quedem en blanc. Ara comença a estar de moda apel·lar a la ràbia o a l’esperit del Dream Team, però jo senzillament prefereixo deixar que passin els partits i el destí en posi allà on ens pertoqui. La cosa més gran d’aquest esport és que al setembre torna a començar.
Per això ja m’he cansat de flagel·lar-me amb
aquesta temporada. Quan m’entren estadis d’autodestrucció i impulsos masoquistes
només he d’encendre la ràdio o veure al Manu Sánchez per saciar-me. No m'agrada contribuir a aquest sadisme.
Vaig predir que el Barça seria campió de lliga fa uns mesos. Precisament el divendres anterior al 2-1 de Mestalla. Que vaig encertar de ple al 15. Davant de la incredulitat de tohom.
I també vaig dir que el València seria el segon.
Ara que tots esteu fets una merda: em reaferme en la predicció.
Ara que ho tenim ben pelut t'ho dic: A 4 partits per endavant. Tenim aquesta capacitat d'au Fènix. D'ací un mes tornarem a parlar i em donaràs la raó.
PS1: a diferència amb mi, podeu dir que l'afecció del Barça és la millor del món.
Cordialment: Si l'encerte m'hauràs de pagar una invitada de collons !
PS2: hem d'estar contents de que, dels 7 equips nostres han fet, en conjunt, un paper molt digne. Em fot tant i tant el tema del NÀSTIC !