100.000 adhesions per un Estat propi!
Un cedé ben diferent, original, amb cançons i música de qualitat clara (…)
1.- Baixant de la font del gat. Cançó tradicional en la veu d’un cor infantil.
2.- Laura va. Malenconiosa veu d’àngel, la de la Sílvia Pérez Cruz –per a mi una veritable troballa-. Un arranjament acurat i magnífic.
3.- Loca…. Li diuen els seus amics. Tast nostàlgic.
4.- Menuda. Versió de la cançó d’en Joan Manuel Serrat. Veu vellutada, l’arranjament és a càrrec d’en Raül Fernàndez-Refree.
5.- Esperame en el cielo. Tendra, molt tendra, desesperada, esperançada.
6.- El noi de la mare. Cançó tradicional …
7.- Vidala del último día. Aquesta cançó i l’altre en formen dues de diferents però hi ha un moment en que els uns i els altres –en català, i en espanyol, les músiques- s’hi sobreposen i en fan empelt.
8.- Carabelas nada. D’en Fito Paez, amb pinzellades jazzístiques.
9.- La nochera. Música i lletra d’una sensibilitat extrema i fonda… mojada de luz es mi guitarra nochera.
10.- L’emigrant. Cançó tradicional.
11.- Sólo se trata de vivir. Amor, desamor. Molt bonica.
12.- Doña Ubenza.
13.- Déjame ir… tan sólo hay un testigo casal de un sueño que no tiene final.
14.- Corrandes d’exili. Tradicional.
Tres notes a destacar, a títol de breu recapitulació i punt de vista.
Primera: veu inenarrable, joiosa, delicada, de perfecta cadència, la de la vocalista femenina.
Segona: autors coneguts, de talla (Spinetta, Serrat, "Chico" Valladares, Jaime Dávalos, Verdaguer, Pere Quart, Ovidi Montllor, Fito Paez).
Tercer: arranjaments musicals ben adients. La mà d’en Refree, sempre agosarat i imaginatiu, un belluguet, és mostra destacada i determinant.
Preferències? Totes o gairebé. Una cosa que molt poques vegades em succeeix. Per dir-ne alguna: la 4, la 5, i la 13.
Cal dir que el treball discogràfic és fruit de la col·laboració entre Catalunya i Argentina.
Una recomanació: no us el perdeu, el cedé. Val molt la pena.
- Immigrasons. 14 temes. Discmedi. Barcelona. 2007.
