marticabre |
dimarts, 15 de maig de 2007 | 17:25h
Ahir vaig anar a una excel·lent conferència d'en Bru Rovira titulada Àfrica: les guerres oblidades. La conferència es va fer al Centre Cultural Caixa Terrassa de Terrassa, pagada per l'Obra Social de Caixa Terrassa. Bru Rovira treballa per a La Vanguardia i com a enviat especial ha estat
a Angola, Ruanda, República Democràtica
de Congo (ex Zaire), Xina, Cambotja, Guatemala i Iraq.
Va ser guardonat amb el premi
Ortega i Gasset 2004 pels seus reportatges de
la sèrie “Congo, la guerra olvidada”, el conflicte de que vaig parlar a l'article La Gran Guerra Africana. Ara ha tret el llibre Áfricas.La conferència de Bru Rovira es va basar en dos eixos: les guerres de la fi de la Guerra Freda i la paradoxa de la maledicció dels recursos. En aquest article us parlo del primer eix.
Rovira va explicar l'evolució de les guerres al món des de 1989. Va començar amb la crisi de Somàlia de 1989, de la qual he parlat extensament, amb la derrota dels marines dels EUA i el destacament de l'ONU van eliminar l'estat d'un país que ha viscut en guerra des de llavors.
La crisi de Ruanda de 1994 no va ser aturada per un Occident que volia evitar un nou ridícul com a Somàlia; el resultat van ser milions de morts i una crisi social que encara avui no s'ha aturat. Ruanda només va existir l'estiu de 1994. L'abans i el després els ignorem. La crisi va desembocar en la Gran Guerra Africana que va matar vora quatre milions de persones. Avui hi ha unes 150.000 persones tancades en presons de Congo i Ruanda des de fa dotze anys, sense càrrecs. Rieu-vos-en de la vergonya de Guantánamo!
La dècada fatídica de Bru Rovira acaba el 1999 a Kosovo, on al cor d'Europa es repeteix el drama de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial: bombardeigs sobre civils, refugiats, camps de concentració. Europa tanca els ulls i només Clinton s'atreveix a bombardejar Sèrbia per aturar el genocidi. Podeu llegir els articles que vaig dedicar a Srebrenica, Sarajevo i Dubrovnik-Trieste.
Arran de l'11-S, la manca de lideratge ferm dels EUA i el fracàs de les seves 'aventures' propicia tot tipus de guerres sense derives ideològiques. Bru Rovira ens explicava que els supervivents de les matances a Costa d'Ivori o Darfur no tenien ni idea de per què havien estat atacats: la guerra es nodreix d'ella mateixa i tots els recursos es destinen a continuar-la, en un o altre bàndol. Són guerres de diversos bàndols, amb bandes que canvien constantment d'aliats i amb governs incapaços de posar-hi fi. Els països queden totalment desestructurats, amb societats esqueixades, l'economia devastada i les famílies esquinçades: és el drama de les violacions massives i dels nens soldats, que acaben lluitant del costat dels assassins dels seus pares.
