Els
Països Catalans tenen una gran tradició en l'observació i l'estudi dels ocells,
lligada a l'excursionisme naturalista i a la gran diversitat de zones humides i
espais forestals que s'estenen pel territori. L'arrelament d'aquesta afició ha fet que a casa nostra hi hagi alguns dels grans entesos del món, així com una editorial especialitzada (Lynx Edicions), que ha publicat l'enciclopèdia de referència per als ornitòlegs: el Handbook of the Birds of the World.
On podem observar ocells?
Les zones humides (aiguamolls, rius, maresmes, llacunes...) són indrets apropiats per a l'observació d'aus. Al nostre país n'hi ha una gran diversitat, dels aiguamolls de l'Empordà a l'albufera de València, els deltes del Llobregat i l'Ebre, s'albufera d'Alcudia, la reserva de Sebes, l'Aiguabarreig o diversos estanys com els de Sils, Montcortès, Ibars o Banyoles. També són bons indrets per observar ocells els espais de secà de les comarques de ponent, com la timoneda d'Alfés o el clot de la Unilla.
(Segueix...)Material necessari
- Uns bons binocles o una
ullera de llarga vista.
-
Una guia per a la identificació d'aus (n'hi ha diverses, depenent de
l'experiència de cadascú).
- Una mica de paciència.
Recomanacions
-
La primavera i la tardor són les èpoques òptimes per veure aus migratòries. A
l'hivern podem observar les aus nidificants i estacionals.
-
Les millors hores per observar ocells són les primeres del dia i les últimes
(just abans de la posta).
- Per no espantar els ocells i poder veure'ls bé és recomanable utilitzar els punts d'aguait (si n'hi ha) o bé portar roba mimètica amb l'entorn.
-
La contemplació de la fauna demana silenci, tranquil·litat i capacitat
d'observació, unes qualitats que cal treballar amb els més menuts i amb els que
no ho són tant.
- Cal respectar l'entorn i no entrar a les reserves destinades a la nidificació d'aus.
Per saber-ne més:
- Peterson, Mounfort i Hollom, Guia dels Ocells dels Països Catalans i d'Europa. Edicions Omega, diverses reedicions.
- J.M Concernau, 100 ocells fàcilment identificables. Cossetània edicions, 2006.
- Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions, 2005.
- Celdoni Fonoll. Veus d'ocells. Lynx Edicions, 2000 (inclou CD amb el cant de les aus del llibre).
- Celdoni Fonoll, 60 ocells comuns, rars i de noms singulars. Lynx Edicions, 2002 (inclou CD amb el cant de les aus del llibre).
(Foto: Observant ocells a l'Aiguabarreig. Jordi Lon)
Àguila forta,
cuabarrada,
si encomanessis
el teu coratge
a aquest vell poble
que bada i bada,
prou que et diríem,
en homenatge,
àliga nostra
quadribarrada.
Visc prop del parc Güell -hi vaig a córrer cada dia- i s'acaba de parar un puput a una antena de televisió de davant de la meva finestra. Ha sabut que parlàvem d'ocells i devia voler espiar què en dèiem.
Per cert, en uns cursos d'educació ambiental que imparteixo utilitzoel llibre "Veus d'ocells" i el CD amb els sons per fer una activitat. I els alumnes sempre s'apunten la referència del llibre. Bon senyal, oi?
Salutacions de part d'una merla que canta prop de la meva finestra.
Jordi Lon