Encete amb aquest la que espere que siga una sèrie d'apunts sobre els llibres que he llegit recentment, i els que aniré llegint; sense ànim d'ofendre a ningú, però potser sí de crear adeptes cap als meus escriptors preferits.'Sayonara Barcelona' m'ha semblat una novel·la molt fluixa. Molt. He de dir que probablement no me l'hagués comprada, però la publicitat i Sant Jordi van acabar fent que caiguera en les meues mans. I em va fer gràcia, perquè d'entrada pintava bé.
Però més enllà de la crítica típica a la situació de Barcelona - nos ens descobreix res nou, no li acabe de trobar 'el què' a la trama. Potser és que sóc massa jove per posar-me a la pell de cap dels personatges. Potser és que em cansen aquestes històries d'anar a tancar portes que, en el fons, a ningú li importa que es queden obertes. Potser és que he d'escarmentar d'una vegada i no tornar a llegir cap llibre amb premi.
I el que no he suportat i va estar fins i tot a punt de fer-me deixar el llibre (cosa que només he fet tres o quatre voltes a la vida), van ser els paràgrafs en què el 'narrador' es dirigeix al lector. No puc. Quan algú ho va fer per primera vegada a la història de la literatura, podia tindre l'interés del factor sorpresa. Ara simplement farta d'entrada.
En definitiva, un llibre que molt bé em podia haver estalviat de llegir. Perquè en tinc molts altres per llegir, i no prou temps per tots ells, per molt que m'esforce.
En fi... llibres hi ha per tots i per a tots. Només es tracta de no tindre la mala sort de que no t'agrade llegir...
P.D. Per què a voltes em demana el codi de confirmació i d'altres voltes no ho fa?