joanvila |
dilluns, 7 de maig de 2007 | 07:20h
Fa un mes Ramon Iglesias em va definir com l´home dels watts i els volts. No és l´únic que m´ho diu. Tampoc és el primer cas a la meva família. Quan el meu fill va entrar a l´escola de Sant Gregori, a P5, els seus companys li deien en Pau bombeta, per la seva dèria pels interruptors i les làmpades.L´electricitat va lligada a l´aigua tant des del punt de vista tècnic com filosòfic. Molts principis són comuns als dos móns. La primera electricitat es va produir aprofitant salts d´aigua amb centrals hidroelèctriques. En deien l´hulla blanca, per definir la nova energia emergent en comparació amb les calderes de carbó que movien màquines de vapor. Sovint es fa servir una simulació hidràulica per explicar lleis elèctriques. Per exemple, la pèrdua de càrrega dins una canonada (el frec interior) és equivalent a la resistència de l´electricitat quan circula per un fil; el cabal d´aigua circulant és el corrent elèctric i la pressió hidràulica la tensió elèctrica. Les lleis de xarxes, els mecanismes de com el vector hidràulic o elèctric va d´un costat cap un altre, la necessitat d´una diferència de pressió o de tensió per anar d´un punt a un altre, segueixen lleis semblants. Hi ha moltes més coincidències, com el fet de ser elements finits que necessiten acotar la seva demanda estalviant, com el fet que l´aigua produeixi electricitat girant la turbina, com que l´electricitat produeix aigua dessalada per ósmosi, com el transport en alta i la distribució en baixa,... són moltes les coincidències i molts els arguments que es poden agafar d´un costat per emprar en l´altre. La major diferència és que l´aigua es pot emmagatzemar i l´electricitat no.
Diumenge passat, Diari de Girona publicava un article de Gabriel Borràs, director de planificació de l´ACA, on replicava un article meu explicant que la gestió de l´aigua és de gran complexitat demanant altes dosis de responsabilitat. No puc estar-hi més d´acord, encara que em sembla que el que no hi ha hagut justament és prou responsabilitat en els darrers tres decennis. No dic que no n´hi hagi en la seva persona, sinó en el càrrec durant anys.
He d´aclarir abans que la tesi del meu article anterior era la de dir que el govern havia aprovat un decret de sequera a corre-cuita. Un decret que no té per què activar-se i desactivar-se; és prou genèric com per estar sempre activat. Deia que s´havia aprovat amb justificacions fora de lloc pel fet que al responsable de l´àrea li havia agafat un atac de pànic al veure els pantans tan baixos i apropar-se l´estiu.
Del seu article es desprèn que deu estar angoixat permanentment per la situació. El director diu que a Catalunya hi ha ara mateix un dèficit de 40 hm3 d´aigua per cobrir les necessitats de l´àrea metropolitana. Tampoc hi estic d´acord. La gestió d´aigua a Barcelona ha d´alliberar la part més important, 250 hm3, de l´aportació del riu Ter. Això no ho resoldran ni els 60 hm3 de les noves dessaladores de Barcelona, ni la recuperació de l´aqüífer del Baix Llobregat, ni la millora en l´estalvi metropolità.
La responsabilitat en la gestió de l´aigua ha estat tan nefasta en la història recent, que s´ha permès que les infraestructures que alimenten d´aigua l´àrea metropolitana siguin les mateixes quan la població ha crescut més d´un 40%. S´han fet projectes de tot, s´ha debatut tot. Que si fer una presa a Esponellà (que havia de ajudar el Ter en el tram final), que si portar l´aigua de l´Ebre, que si portar-la del Roine, que si dessalar aigua de mar, que si injectar aigua depurada als aqüífers,... Dècades de discussions, teories sobre transvasaments, filosofades sobre cost energètic de l´aigua, cabòries de politiques que fomenten l´estalvi,... tot només ha servit perquè el riu Ter sigui espoliat permanentment per alimentar Barcelona.
Entenc doncs l´angoixa de qui ha de gestionar l´aigua. Sortosament el període de pluges farà oblidar la pressió sobre el Director de Planificació. Però ell també ha d´entendre que a Girona estem fins a dalt de dècades sense prendre decisions, de dècades veient com es discuteix el sexe dels àngels mentre el riu Ter roman moribund des del Pasteral fins el mar.
No els recorda això la cançó enfadosa de la interconnexió amb França? Anys de discussions sense prendre decisions.
Heus aquí la meva nova reclamació. Volem tot el cabal mig del riu Ter. No en tenim prou que ens alliberin 20 hm3 dels 250 hm3 anuals que ens agafen. Els volem tots. Volem que l´aportació d´aigua a Barcelona es faci de forma justa i equitativa. Que es faci de forma ajustada a dret, la qual cosa no vol dir que hi té dret qui legisla. Que es faci en base a principis universals que afectin totes les conques i no només la nostra.
Em sap molt greu no haver ajudat amb l´energia necessària la croada gairebé en solitari de Francesc Ferrer reclamant el cabal mínim del riu Ter. A Girona hi ha col·lectius com el Grup de Defensa del Ter, l´Ateneu Naturalista i altres que lluiten per demostrar la injustícia que es fa amb el riu Ter. Cal agrupar els raonaments i les energies per fer-les participar a la resta de l´opinió pública de Girona.
En propers dies aniré desgranant arguments estudiant els mecanismes i les discussions que han fet que Barcelona agafi l´aigua del Ter enlloc de fer-ho de l´Ebre o del Roine. Intentaré entendre per què no s´han pres determinades decisions i per què ara se n´amaguen. Intentaré veure per què no s´ha de transvasar allà i aquí sí.
En Ramon Iglesias als watts i als volts hi haurà d´afegir els metres cúbics.
Del seu article es desprèn que deu estar angoixat permanentment per la situació. El director diu que a Catalunya hi ha ara mateix un dèficit de 40 hm3 d´aigua per cobrir les necessitats de l´àrea metropolitana. Tampoc hi estic d´acord. La gestió d´aigua a Barcelona ha d´alliberar la part més important, 250 hm3, de l´aportació del riu Ter. Això no ho resoldran ni els 60 hm3 de les noves dessaladores de Barcelona, ni la recuperació de l´aqüífer del Baix Llobregat, ni la millora en l´estalvi metropolità.
La responsabilitat en la gestió de l´aigua ha estat tan nefasta en la història recent, que s´ha permès que les infraestructures que alimenten d´aigua l´àrea metropolitana siguin les mateixes quan la població ha crescut més d´un 40%. S´han fet projectes de tot, s´ha debatut tot. Que si fer una presa a Esponellà (que havia de ajudar el Ter en el tram final), que si portar l´aigua de l´Ebre, que si portar-la del Roine, que si dessalar aigua de mar, que si injectar aigua depurada als aqüífers,... Dècades de discussions, teories sobre transvasaments, filosofades sobre cost energètic de l´aigua, cabòries de politiques que fomenten l´estalvi,... tot només ha servit perquè el riu Ter sigui espoliat permanentment per alimentar Barcelona.
Entenc doncs l´angoixa de qui ha de gestionar l´aigua. Sortosament el període de pluges farà oblidar la pressió sobre el Director de Planificació. Però ell també ha d´entendre que a Girona estem fins a dalt de dècades sense prendre decisions, de dècades veient com es discuteix el sexe dels àngels mentre el riu Ter roman moribund des del Pasteral fins el mar.
No els recorda això la cançó enfadosa de la interconnexió amb França? Anys de discussions sense prendre decisions.
Heus aquí la meva nova reclamació. Volem tot el cabal mig del riu Ter. No en tenim prou que ens alliberin 20 hm3 dels 250 hm3 anuals que ens agafen. Els volem tots. Volem que l´aportació d´aigua a Barcelona es faci de forma justa i equitativa. Que es faci de forma ajustada a dret, la qual cosa no vol dir que hi té dret qui legisla. Que es faci en base a principis universals que afectin totes les conques i no només la nostra.
Em sap molt greu no haver ajudat amb l´energia necessària la croada gairebé en solitari de Francesc Ferrer reclamant el cabal mínim del riu Ter. A Girona hi ha col·lectius com el Grup de Defensa del Ter, l´Ateneu Naturalista i altres que lluiten per demostrar la injustícia que es fa amb el riu Ter. Cal agrupar els raonaments i les energies per fer-les participar a la resta de l´opinió pública de Girona.
En propers dies aniré desgranant arguments estudiant els mecanismes i les discussions que han fet que Barcelona agafi l´aigua del Ter enlloc de fer-ho de l´Ebre o del Roine. Intentaré entendre per què no s´han pres determinades decisions i per què ara se n´amaguen. Intentaré veure per què no s´ha de transvasar allà i aquí sí.
En Ramon Iglesias als watts i als volts hi haurà d´afegir els metres cúbics.
