Trenta-vuit pàgines d’apunts ("posts") des d’aquell primer que vaig penjar el 3 de març de 2005. 742 apunts, 1679 comentaris i més de vuitanta mil visites (des del juliol de l’any passat, quan MésVilaweb va instal·lar els comptadors). Dos anys de bloc i moltes històries viscudes.

Des del principi, un dels temes que més he tractat ha estat la política. Però, he tingut èpoques, com per exemple els darrers mesos des que vaig començar a estudiar periodisme digital, on estic parlant molt de tot el què envolta les TIC i el periodisme i els mitjans de comunicació.

Si em paro un moment a pensar, aquests darrers dos anys han estat molt prolífics en política a través dels blocs i la xarxa en general. He conegut gent amb qui m’uneix objectius sociopolítics i he participat -sempre amb tota la modèstia del món, com no podia ser d’altra forma- en alguns projectes i n’he vist néixer d’altres de relacionats. On vull arribar amb tot plegat? Doncs, molt senzill, aquests dos darrers anys han canviat algunes coses en política i participació ciutadana, i aquest bloc com molts d’altres hi han aportat un granet d’arena que ha anat donant fruits. Primer érem uns pocs que ens llegíem i menys que creaven continguts. Però amb el temps -poc temps-, molta gent s’ha apuntat al carro i ja no som uns pocs que creem continguts i, el què és més important, hi ha molta gent que absorbeix aquests continguts. Per fer-nos una idea -parlo de memòria i aproximadament- només un 1-4% d’usuaris de YouTube pengen continguts (vídeos), però la resta els consumeix, consumeix continguts de l’anomenat web 2.0, o web participatiu.

Quan jo i molts d’altres vam obrir els respectius blocs, sabíem que parlaríem molt de política, però no ens imaginàvem pas que “faríem” política. I, em sembla que podem afirmar que, d’alguna manera o altre, hem aportat alguna cosa en la política catalana. Les últimes novetats han estat el web estatpropi.cat, el diari PoliBlocs i el naixement de molts blocs de polítics en actiu. Hi haurà qui dirà que és cosa d’uns pocs, però permeteu-me que ho posi en dubte. Segurament serem uns (relativament) pocs que creem continguts, però són uns “bastants” que els consumeixen i, encara més, arriba amb molta força a alguns sectors molt potents: com, per exemple, els periodistes. Crec que no m’equivoco si dic que, d’alguna forma o altre, Internet i la Catosfera en particular, participen en la vida política catalana.

I, de formes de fer política per internet n’hi ha moltes. N’he viscut algunes aquests darrers dos anys. El 8 d’octubre de 2005 se’m va ocórrer llançar una idea: crear un bloc comunitari de temàtica política. A partir d’aquí, el projecte va deixar de ser meu, va tenir acceptació, i un grup de blocaires -entre nosaltres no ens coneixíem, ara ja si- ens vam començar a comunicar via correu electrònic i va començar a néixer la criatura: un aportava el nom, l’altre el logo, l’altre creava el bloc,... I, així va néixer un bloc comunitari de temàtica política anomenat Olla de Grills. Amb el temps, i l’èxit de visites, vam reconvertir el bloc en l’actual web de l’Olla de Grills (actualment en reformes). Aquest és un exemple de participació ciutadana en la creació d’opinió política. I, pel què he pogut comprovar, el fet de ser un bloc comunitari, fa que la gent que hi participa (també en els comentaris) s'esforci més en la redacció i els continguts, ja que es prescindeix de temes personals i valoracions banals.

El 30 de gener de 2006, just després de la desfeta provocada pel Pacte de la Moncloa, em vaig apuntar (i, argumentar) a la crida que feia en Marc Belzunces per tal de reconvertir el referèndum de l’Estatut en un plebiscit per la independència. Amb poc temps érem un centenar de persones -desconegudes entre nosaltres- i començàvem a crear el què es convertiria en la Campanya “Vota Independència”. Moltes hores de feina, cadascú des de casa seva, però el tema va tenir un cert ressò en els mitjans de comunicació. Si no vaig errat, vam ser els primers a posar sobre la taula l’opció del vot nul, opció que va prendre molt cos en l’agenda política d’aquells dies. Finalment, la campanya no va tenir els fruits desitjats, per molts factors i molt variats -jo mateix, després d’estar treballant-hi força hores, em vaig decantar pel “no”, ja que vaig prioritzar la unitat d’acció, i aquesta va ser l’opció majoritària dins del moviment independentista-, però va començar a aplanar el terreny per a més històries polítiques que han anat sorgint. Aquest és un exemple d’activisme polític perpetrat sense cap mena de suport econòmic, però amb una certa difusió gens menyspreable. L'important d'aquella campanya és tot el què va anar deixant pel camí, fruits que han anat agafant noves formes i errades que ens han servit per a aprendre. No va ser una campanya inútil, ni molt menys. L’Estatut es va aprovar, però la participació va ser pèssima i, la gran quantitat d’arguments contraris que es van produir durant aquella època segueixen a l’ordre del dia. Aquí no s’ha acabat res, en tot cas, només ha fet que començar.

El març del 2006 vaig ser convidat al programa L’Internauta de Catalunya Ràdio, dirigit per Vicent Partal, per parlar de blocs polítics, en nom de l’Olla de Grills [aquí, una breu explicació]. Un exemple més que, poc a poc la Catosfera política ha anat traient el cap d’aquest submón (o no) que és Internet.

El mateix any 2006, durant un mes normalment poc actiu, l’agost, en Xavier Mir [bloc] va tenir una molt bona idea: la Crida a la blogosfera sobiranista. Evidentment, quan ho vaig llegir i quan vaig rebre el correu electrònic del Xavier comunicant-m’ho, m’hi vaig apuntar. I, com jo, molts blocaires catalans (i algun de més enllà) ens vam apuntar a la idea de titular els escrits dels blocs durant la setmana de l’11 de setembre amb el títol “Jo també vull un Estat propi” (entrades a Google). Va ser un cop d’efecte, va arribar a alguns mitjans de comunicació importants, com a l’AVUI a través de l’Isabel-Clara Simó, i en molts d’altres. És un exemple d’activisme per a cridar l’atenció sobre un tema que interessa però que s’amaga a l’opinió pública. En el fons, només volem que se’n parli, que es pugui discutir i decidir, a partir d’aquí que la majoria decideixi.

I, d’una acció a una altra, això no hi ha qui ho aturi. No va passar ni un mes perque aquesta Crida es convertís en l’agregador més important de blocs en català que existeix: La Xarxa de Blocs Sobiranistes. [veure comentari del Xavier Mir en aquest apunt, possiblement va ser la llavor de la XBS]. Ho portem uns 8 "pencaires", però ja tira tota soleta la XBS. Més de 360 blocaires ja s’han registrat a aquesta nova eina. Perque, no deixa de ser una eina més, un web on qualsevol blocaire sobiranista hi pot inscriure el seu bloc -de qualsevol temàtica- i fer el seguiment de més de 360 blocs catalans en temps real. Un exemple més que la política a través de la xarxa té sortida i va calant en l’opinió pública. Units som molt més forts.

El dia de Tots Sants cel·lebràvem eleccions al Principat i des de Vilaweb se’m va convidar, juntament amb Pere Meroño, Xavier Mir i Saül Gordillo -tots quatre blocaires de MésVilaweb-, a participar en la nit electoral a través dels corresponents blocs personals, però a les instal·lacions de Vilaweb, a comentar la nit electoral. Va ser una experiència molt interessant i és d’agrair que, de tant en tant, es doni l’oportunitat a gent del carrer a opinar, i aquest n’és un bon exemple. Aquell dia vam fer política d’opinió en temps real i, pel què sé, va tenir força èxit de visites. Una bona forma d’innovar en les curtes i intenses nits electorals, tot utilitzant aquesta eina anomenada Internet. [Opinions sorgides d’aquella nit: 1, 2 i 3].

També hi ha hagut temps pel joc durant aquests dos anys de política en xarxa. Vaig penjar una Porra de les Eleccions del Principat amb un èxit brutal: 7708 visites i 127 comentaris (apostes). Era per jugar, però estava farcida d’enquestes que li donaven interès informatiu. Un nou exemple de participació política a través de la xarxa.

El 12 de febrer el Saül Gordillo i el Daniel Solano (Olla de Grills) creaven el diari digital Poliblocs.cat. Era el salt definitiu dels blocs polítics a la informació periodística. Ja no es tracta d’un simple agregador, sino d’un portal web on periodistes elaboren la informació a través dels continguts de blocs de polítics en actiu (militans).

Com a conseqüència d’alguns dels projectes esmentats, o com a continuació, però sempre mirant endavant i col·laborant entre tots nosaltres amb un objectiu comú, acaba de néixer amb un èxit total el portal web EstatPropi.cat. Podeu informar-vos’en sobre els origens, aquí. Sorgit del bloc de l’Alexis Vizcaíno, aquesta nova iniciativa sobiranista ha aconseguit gairebé 5000 adhesions en menys d’una setmana, pel què es pot qualificar d’èxit rotund.

Segur que m’he descuidat moltes coses per comentar, però amb aquest repàs -de temes que he viscut de prop- es pot veure com la feina que fem persones anònimes fent política a través de la xarxa no és en va. Si us heu fixat, ara més que mai es parla de sobiranisme en els mass mèdia -tant a favor com en contra-, fet curiós tenint en compte les ganes d’apagar el tema que es té des de les altes esferes de la política governamental Principatina.

Per tant, encara que no ho sembli, la feina -gustosa, per altra banda- dóna els seus fruits. Tenim una bona eina (Internet) per a poder fer política des de fora dels partits polítics tradicionals, i això no hi ha qui ho aturi, si som perseverants i, molt important, optimistes. No tot va malament, ni molt menys! La cagarem, ens entrebancarem, però de ben segur que n’estem aprenent, que està donant fruits i que ens en sortirem!