Quasi se m'ha passat commemorar l'efemèride... El febrer de 1987 es va publicar la primera edició de la novel·la Cool: fresc. Va ser també el naixement de Toni Cucarella. Fins aleshores, les poques coses que havia publicat les havia firmades amb el meu nom "legal": Lluís-Antoni Navarro. Però a Miquel Alzueta, aleshores un dels tres puntals de la jove editorial Columna, no li va agradar ni el títol de la novel·la (que ja ni recorde) ni el meu cognom per part de pare. Com que era la primera novel·la que publicava, i en una editorial que en aquell moment estava en la cresta de la ona que se'n diu, doncs vaig deixar que ell triara un nom per a la novel·la (Cool: fresc) i jo em vaig empatollar aquest nom de ploma -que m'ha donat fama i honors per a tapar un forat de nas- amb el segon nom i el segon cognom.
Cool: fresc ha aparegut en tres col·leccions diferents de can Columna, i se n'han fet sis reimpressions en total: uns 12.000 exemplars. De tota manera, i a pesar que tinc vius en Columna -que ara forma part del Grup 62- mitja dotzena de títols, si entreu en aqueixa casa i busqueu el meu nom o algun dels meus llibres en el catàleg no ens hi trobareu. Supose que en el seu temps de "quefe" Miquel Alzueta em va castigar a no existir en el catàleg de Columna, i la sentència ha continuat vigent tot i la seua marxa de l'editorial (perquè m'han dit que se n'ha anat a fer dinerets en una altra banda). En fi: misèries de la indústria del llibre.
En qualsevol cas, enguany Toni Cucarella ha fet vint anys. I viu quasi retirat del negoci.
Súplica: No et retires del negoci, perdríem un gran escriptor.
Paco el Negre| Adreça electrònica |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 12:09h
La darrera frase, aquella on diu "i viu quasi retirat del negoci" és la que m'ha fet posar-me al teclat i escriure aquest comentari. Haig de dir-te que tinc tres llibres teus, i que conserve com un autèntic tresor. Són "Quina lenta agonia, la dels ametlers florits", primer llibre teu que vaig llegir, i que vaig comprar perquè jo també m'hi havia presentat als Premis Octubre, amb la meua primera novel·la. Premi que vas guanyar tu, amb aquest títol, i ben merescudament, ja que era moltíssim millor -ingenu de mi - que la meua. Després vaig llegir "Heretaràs la terra" i "El lledoner de l'home mort". T'he llegit al Temps i darrerament no em perd mai cap dels teus blocs, ni cap escrit teu que aparega a internet. I lamente molt aquesta mena de decepció resignada que transpua el teu comentari. Ho lamente perquè n'estic convençut de la teua vàlua com a escriptor, els teus llibres son força entretinguts, interessants, farcits d'expressions ben nostres i que tu uses com un veritable mestre. Hi poses l'ànima, tota la teua energia, i els teus relats tenen una versemblança que fa que el lector ràpidament els faça seus, se n'identifique amb les històries sense cap esforç, perquè estan construïdes amb enorme solidesa i rigor. Com t'he dit adés, els teus llibres els conserve com un veritable tresor, i els valencians no ens podem permetre que un escriptor de l'alçada d'un campanar com tu es faça malbé per qüestions de política editorial que, al cap i a la fi, no tenen res a veure amb la qualitat literària d'un escriptor. I sàpigues, company, que qualsevol llibre que escrigues pròximament, i espere que en siguen molts, res no impedirà que la primera cosa que faça en saber-ho, siga anar a comprar-lo i llegir-lo àvidament.
Tot i que no ens coneixem, rep una abraçada ben forta.
Recorde les patades que tingueres que donar per promocionar aquell primer llibre. La il·lusió que ens feia als amics -sempre he volgut tindre un amic famós-, recomanavem el llibre per tot areu. Recorde una vesprada a la ràdio de Pego parlant del teu llibre en una tertúlia literària, quan encara no havia entrat aquell blavero d'alcalde.
El millor de tot: vint anys més joves.
Ara bé, tenim tota la vida per davant, per fer noves i més grans coses.
Au, salut i revolta.
Doncs ja fa 20 anyets que devia llegir la teva novel·la, que no només em va agradar i fer riure, sinó que sempre més he recordat cada cop que per un cul fresc m'he arrossegat fins on ha calgut. Mare de Deu, que rodonet, tibat i tremolós que vàreig imaginar el culet de la vaileta del llibre..... Felicitats, encara ara ric...
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Tot i que no ens coneixem, rep una abraçada ben forta.
El millor de tot: vint anys més joves.
Ara bé, tenim tota la vida per davant, per fer noves i més grans coses.
Au, salut i revolta.
Felicitats, encara ara ric...