…Si fos valent, guixaria amb els dits, a la sorra,
sota l'aigua, bussejant contra els corrents del temps,
a punt d'òfec, cada fonema de la teva illa;
audaç, ardit o agosarat, per tenir més set de tu,
em beuria, maror incessant dels mesos de naufragi,
cada gra de sal que l'oneig em vessa
als llavis del bes sedós del teu record
a les nafres badades que el baterell del sol em bat.
Encegat per l'enyor de l'ombra ondulada
del teu cos quan abraça, estreny i m'acull,
el ritme toix i fatigat dels meus braços
ara xipolleja adés esquitxa el compàs cardiopàtic
dels cops sobtats de la mar,
dels batzacs bruscos de l'oceà immens dels dies infinits.
Assedegat, esmaperdut, no sóc sinó aquest nedador maldestre
enlluernat pel sol, tan inculte i ignorant.
Sense tu,
respiro i aletejo com un peix tret de l'aigua.
Josep Maria Sala-Valldaura
De Vidre fumat (fragment)
que em passejo pel teu bloc, i ara que vaig descobrint mica a mica aquest món, veig que m'estic perdent moltes coses. No coneixia a Sala-Valldaura, i ha estat tota una torballa, m'apunto Vidre Fumat amb una exclamació per quan em passi per una llibreria... Té un llenguatge realment exquisit i aquella mena d'eròtica suau que es passeja tranquil·lament per les paraules. Tot un plaer. Salutacions.
Sarah.
com em fa de feliç que us agradi aquest poeta. Des què el vaig llegir per primera vegada ja vaig saber que seria una de les veus que m'acompanyarien sempre. Avui o demà faré el que ja debia haver fet, penjar sencer el seu poema. Estic segur que en Pep ens donarà permís.
I gràcies pel que dius del bloc. Aquests últims dies no tinc tant de temps per dedicar-li, però faig el que puc.
Una abraçada.
Hola, em estat al teu blog i el trobem molt interessant, felicitats.
Si tens un moment visita el nostre, el mes irreverent e iconoclasta del món, és troba a Reus (Baix Camp) – Catalunya.
Gràcies per la visita.
Una ració d'irreverència ja ens va bé a tots.
M'alegra que trobeu interessant el Violinista.
Gràcies.
Si fos valent, guixaria amb els dits ...cada fonema de la teva illa. És preciós. Si ens poguérem dir aquestes coses, sense vergonya, i sense fer-ne pagar un preu, seria magnífic.A vegades succeeix. No conec massa J.Ma Sala-Valldaura. me'n fas cinc centims?
Doncs és un poeta magnífic, sovint trencador i diferent. Si vols saber-ne més pots per servir el manual d'El violinista a Sala-Valldaura.
M'alegra que t'agradi.
He fet tot el que em deies. He visitat la teva referència de post damunt en Sala - Valldaura i he visitat també el llibreter - ho faig intermitentment, potser l'hauria de posar com enllaç...Tota llavor fa la seva feina de futur. Són versos, aquests d'en Sala-Valldaura, que em diuen coses clares , m'arriben i em plauen...bones raons per aprofundir-hi i compartir-los.
Em fa molt content la generositat de Xulio-Ricardo Trigo penjant versos meus i m'alegra que puguin ser d'alguna manera útils o agradar, en aquest cas a Victòria. Fa uns quants anys, vaig veure la pel.lícula "El cartero y Pablo Neruda", i penso que el carter mateix era el qui deia: "la poesia és de qui la necessita". Té tota la raó.
Què bé que t'has passat! Doncs, de generositat cap. Saps que sempre he trobat als teus versos un model d'allò que podria ser la poesia contemporània, aquesta combinació entre el passat i el present de la llengua, una tradició que serveix de suport a l'experimentació, al risc.
La teva poesia és un bon aliment, estètic, conceptual, líric. Només em dol la dificultat que comporta col·locar poemes com a "posts", sempre acaben les línies tallades o algun vers fora de lloc.
Però si volen saber com són de veritat els teus versos, que es busquin el llibre. Paga la pena.
Una abraçada.