Em sembla interessant el que dius Pere, el que no em sembla és cap novetat doncs absolutament tot a la vida comença i acaba; per la mateixa regla de tres el fet de tenir un càrrec públic també. Això no només és així sinó que penso que és part del glamour de viure, un no sap mai què passarà demà,pel que, amb càrrec públic o sense, jo diria que més val aprofitar-se del present. :O)
Aquest aforisme és una veritat objectiva, ja que no hi ha cap càrrec públic etern. Ara bé, n'hi ha que es pensaven que no eren eterns però gairebé, amb durades properes als 23 anys. Ara, per desgràcia, n'hi ha que també es pensen el mateix.
Aquest aforisme és una veritat objectiva, ja que no hi ha cap càrrec públic etern. Ara bé, n'hi ha que es pensaven que no eren eterns però gairebé, amb durades properes als 23 anys. Ara, per desgràcia, n'hi ha que també es pensen el mateix.
Un complement al teu aforisme: "El primer que