Recordo que, ara fa un temps, vaig escriure relacionat amb l’enyorada absència de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.Res, només volia donar-li la benvinguda al món real,
28/4/2007 
REAPARICIÓ POLÈMICA|LES PROPOSTES
Maragall considera caduc el PSC i avala un Partit Demòcrata europeu
- • L'expresident es declara "disponible" per treballar en el futur amb Prodi, Rutelli i Bayrou
- • Assegura que les organitzacions de "fidelitat ideològica" quedaran superades en uns anys
- Maragall passa davant la seu de la Diputació de Barcelona, pròxima al seu despatx, dimecres passat. Foto: ÁLVARO MONGE
LUIS MAURI
BARCELONA
La
reaparició de Pasqual Maragall en l'escena política no hauria pogut ser
més impactant. Després de diversos mesos de silenci, l'expresident ha
realitzat aquesta setmana una sonora rentrée en tres actes,
just en vigílies electorals. En el primer, va renegar de l'esforç que
va costar la reforma de l'Estatut, de la qual ell va ser impulsor i
víctima. En el segon, va carregar contra el president espanyol, José
Luis Rodríguez Zapatero, per qui se sent traït i a qui acusa d'haver
abandonat el federalisme. I en el tercer es despatxa a gust amb el seu
partit, el PSC, al qual considera caduc i no menys deslleial que
Zapatero, i es declara "disponible" per contribuir a fundar un Partit
Demòcrata europeu.BARCELONA
La idea de crear un partit nou, a imatge de l'organització homònima dels EUA, va ser posada sobre la taula la tardor passada pels italians Romano Prodi (actual primer ministre, al capdavant d'una coalició de centre esquerra) i Francesco Rutelli (exalcalde de Roma), amics personals de Maragall. El català i el centrista francès François Bayrou van ser dos dels polítics europeus convidats pels italians al conclave de llançament de la idea, celebrat el mes d'octubre passat a Venècia.
DOS GRANS PARTITS
"Per a mi, en aquell moment s'obre un nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben real, que és Europa", declara Maragall a l'entrevista que publica la revista L'Avenç en el número de maig. "La política europea serà cada vegada més com l'americana, amb dos grans partits, però que ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments globals. No anem per tant cap a forces de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques", afegeix, i tot seguit vaticina: "M'imagino que d'aquí a uns anys hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. Crec que la idea d'un Partit Demòcrata europeu és una idea guanyadora, crec que és el futur".
L'atracció de l'expresident català per aquest model i la seva creixent aversió pel patró clàssic de l'esquerra europea no constitueixen cap novetat. Des de mitjans dels anys 80, Maragall no s'ha privat de teoritzar al PSC --partit que encara presideix però en el qual no conserva ni la més mínima influència-- en favor d'un partit menys ideologitzat, més obert i plural, capaç de connectar transversalment amb tots els segments socials, i en contra del model centralitzat i disciplinat, tributari en bona mesura de les estructures leninistes.
PRIMERES EXPERIÈNCIES
De fet, no s'ha limitat a teoritzar; també ha intentat --amb fortuna incerta-- posar aquestes idees en pràctica: amb Catalunya Segle XXI, primer, i amb Ciutadans pel Canvi, més tard. Tampoc és nova la seva tesi que la globalització econòmica condueix de manera indefectible cap a la globalització política i aquesta, al seu torn, porta els partits a augmentar de mida per sobreviure, igual que les empreses en el mercat global.
Si cap d'aquestes teories sona a estrena en boca de Maragall, ¿a què ve tant d'enrenou ara? Les tesis no són noves, en efecte, però sí que ho és la condició actual de Maragall. Per primera vegada no exerceix ni aspira a cap càrrec públic que l'obligui a la més petita dependència del seu partit. A més, sent un profund despit, una intensa frustració pel trencament abrupte del seu mandat com a president, fracàs del qual no considera innocent el PSC. I, finalment, altres han posat la idea del Partit Demòcrata sobre la taula europea. Només fa falta sumar-s'hi.
"Jo hi coincideixo estratègicament --assegura Maragall a L'Avenç--, encara que tampoc no és una cosa que t'entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la pròpia coherència del grup, molt forta. Ja no és el cas. Això és un gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem".
( PSC) y deje de arrojar acusaciones infundadas como el asunto del LINO, desde el 2002 no para de intoxicar con " slogans " infundados tergiversando la realidad, el pueblo es muy inteligente y lista , gracias a Dios. Un cordial saludo amigo Maragall.
" considera que el ESTATUT ha sido tan complicado que no valía la pena y que fue UN ERROR impulsar la reforma estatutaria sin cambiar antés la Constitución "
Declaraciones que han convulsionado las bases del PSC ( José Montilla) Parece ser que a Pascual no le termina de gustar el articulo 2 de la Constitución ....LA INDISOLUBLE UNIDAD DE LA NACIÓN ESPAÑOLA, patria común e indivisible de TODOS los españoles..... Un ESTADO es un conjunto de INSTITUCIONES a las que para no herir sensibilidades se han denominado Autonomias, Regiones o Nacionalidades, El Estado debe mantener competencias absolutas sobre Ejercito, Fuerzas Armadas, Hacienda, Justicia y Administración Pública, en España se encuentran las Autonomias con más competencias de Europa.
Siguiendo en sus declaraciones dijo que el proceso europeo debe ser liderado por el eje España- Italia, dejando Cataluña al margen ??? Evidentement Joan Ferran portavoz al parlamento catalàn ( adjunto) ha dicho que el PSC no comparte las declaraciones de Maragall pero las respetan. El PRESIDENT José Montilla no sabia nada ni habia leido nada y que de todas maneras para que a él no le gusta mirar al pasado quizas se refiera al crédito multitudinario que la Caixa ha perdonado al PSC o a la OPA sobre ENDESA. Me limito a reproducir la noticia para que cada cual piense y saque las conclusiones pertinentes las exponga y las comentemos, esto puede tener morbo.
Gracias.