Rèquiem
per la liquidació de l'esperit
del patriòtic i
venerable Centre
Autonomista
de Dependents del Comerç i de la Indústria
Ahir,
que s'acomplien els tres mesos de la meua vaga de bit —que
no de vit— caigut, m'hauria plagut
donar les degudes explicacions als lectors d'aquest bloc que s'han
estranyat d'aquest període de silenci, que a més a més
del bloc he fet extensiu al correu electrònic (això
darrer amb un resultat molt negatiu). Finalment però no hi
vaig fer cap nou apunt al bloc atès que el meu pensament era
amb tots els patriotes catalans que, al llarg dels decennis, han
deixat la seua petja al CADCI i com, de sobte, el seu exemple s'ha
vist traït en escassament vint minuts d'una vergonyant i
falsària assemblea; encara em dura la maltempsada del dimecres
a la tarda...
El cas és que alguns socis de l'entitat hem rebut amb poc temps, però suficient, la convocatòria d'una «assemblea extraordinària» pel dia 25 d'abril a les sis de la tarda a la seu del Centre; dic «alguns» perquè el fins ara president del CADCI, l'historiador independentista Agustí Barrera Puigví, ho va rebre el mateix dia (no viu al Cap i Casal i com la tramesa s'ha fet per la mateixa empresa que les fa per a la UGT, el sobre no duu mata-segells ni data de franqueig...).
Justament demà farà un mes que se celebrà una assemblea «per tal d'elegir nou president de l'entitat, tota vegada que l'actual deixa el càrrec per motius de salut». Aleshores vàrem concloure que s'establia un període de dos mesos, fins al 6 de juny, per a que els interessats presentessin el seu projecte i la seua candidatura, i que es fes arribar a tots els socis totes les propostes presentades amb temps suficient per a estudiar-les i així poder votar en conseqüència. Per aquest motiu m'estranyà l'apressada convocatòria pel mateix dia que commemoràvem el tres-cents aniversari del desastre d'Almansa. Amb tot, a les sis de la tarda del passat dimecres aní a la seu del CADCI.
D'antuvi em sobtà que, quatre gats que anem a les assemblees o juntes, ens trobéssim al que ha quedat de l'antiga noble «Sala de les Columnes»: els actuals «amos» de l'edifici propietat del CADCI, és a dir el Ministerio de Trabajo espanyol, l'han partida en dues plantes, i n'ha resultat un nyap. La segona sorpresa fou que unes persones que no coneixia m'aturessin i després de més de cinc minuts trobessin el meu nom en un raconet d'una llista desordenada en diversos fulls (els noms dels socis del CADCI hi caben en un sol full Din A4). El tercer ensurt, ja havent aconseguit demostrar la meua «legítima» adscripció fou de veure un munt de cares desconegudes que passaven per ser socis del CADCI.
Val a dir que, de les encara no trenta persones presents, en coneixia ben poques i, encara afegeixo que algunes les conec com a buròcrates de la UGT i no com a socis del Centre. Sí que hi eren dos dels més antics socis del CADCI, en Turró i en Rucabado. A les 18:18 començà l'assemblea, en Joan Miragall procedeix a la lectura de l'acta de l'assemblea anterior, però diu que la darrera és de l'any 2000 i no la llegeix. Es passa a la presentació de candidatures, sols n'hi ha una formada per funcionaris de la UGT o afins: el cap de l'Àrea de Comunicació de la Fundació Josep Comaposada, la membre del Consell Nacional de la UGT, el portaveu del joves de la UGT (Avalot) i així tots, fins hi havia un advocat...
Es procedeix a la votació: vots a favor, 26. Dos no votem perquè no es demana si hi ha abstencions o vots en contra... Queda nomenat el senyor Josep Maria Andreu Torres president del CADCI pels propers tres anys, i vice-presidenta la senyora Rosa Maria Puig-serra. Miragall afegeix que té quatre vots de socis que no són presents a la sala, demano per veure els fulls que enarbora però se m'ignora. Demano per veure la suposada carta de dimissió del president Agustí Barrera i m'adono que la signatura al peu de l'escrit no és la seua. Protesto: cap cas. Me'n vaig.
Allò que no aconseguiren ni els dictadors Primo i Franco ho ha aconseguit Rodríguez Zapatero. El CADCI, l'esperit irredempt del CADCI ha mort. Ara em sap greu haver estat tants de mesos estalviant per ajudar a subvenir el pagament de les despeses del judici perdut de reclamació del nostre patrimoni. En l'anterior assemblea del 28 de març vaig lliurar al senyor Miragall 500 euros (les despeses pujaven a més de 3.000 euros que ni la UGT ni ningú més no ha donat pas ni cinc cèntims d'euro!). Em sap greu perquè ara, amb aquesta "nova" junta els diners, les subvencions i els ajuts plouran, potser també es recuperi algun dels papers que encara són a Salamanca...
Ara el CADCI ja no és un gra independentista al cul dels burròcrates sindicalistes. Ara el CADCI ja no dirà «okupes» als ugetistes amics dels psoeïstes i del Monty Putin (el «Morzilla»).
Senzillament, ara el CADCI serà un engranatge més de la corretja de transmissió del Tristpartit 2.0.
Pere Aznar (Roses, 1907 - Santiago de Chile, 1999)
Començà a treballar com a dependent de comerç. Casat amb Dolors Piera Afiliat al Centre Autonomista de Dependents de Comerç i d'Indústria (CADCI) i al Partit Català Proletari . El 1933 organitzà al si del CADCI la corrent Minoria d'Oposició Mercantil (MOM). Després del Sis d'Octubre (1934) fou secretari general del partit i del sindicat. El 1936 es convertí en president del CADCI. En les eleccions a les corts espanyoles del febrer del 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres. Participà, des del CADCI, activament en la victòria contra l'aixecament militar a Barcelona (19.7.1936). Amb el P.C.P. s'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya . Després de la victòria feixista, marxà a Santiago de Xile. Poc més tard deixà el PSUC per participar al Partit Socialista Català (PSC). Animador del Centre Català de Santiago de Xile, fundador de l'associació Amics de Catalunya, i director de la revista "Retorn". Tot i servar la seva catalanitat i la de la seva família, no fou alié a les dificultats patides per Xile del 1973 ençà. El 1977 fou nomenat President d'Honor del CADCI.
Tot el suport al nou CADCI, endevant.
Index de la lletra a
Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia