joaquimvilarnau |
divendres, 27 d'abril de 2007 | 16:04h
La Trinca ha presentat un treball recopilatori que inclou una cronologia sobre el grup, quatre CD i un DVD. El més innovador és que un dels CD recupera algunes de les cançons més emblemàtiques del trio regravades de nou. L’únic que s’ha mantingut de les versions originals és, precisament, la veu dels tres trincos.Un altre dels aspectes destacables és el DVD, que recupera nou clips
gravats en super 8 de cançons de la primera època del trio de Canet.
Una vegada reivindicats tal com cal, ens hem de preguntar què se n’ha fet de La Trinca? Als anys setanta van impulsar un segell discogràfic –Pebrots– sota el qual van editar diversos artistes novells: Miquel Cors, Pere Tàpias…
La setmana passada, a la roda de premsa de presentació del recopilatori, es lamentaven de la poca presència de la música en català. Potser, des dels llocs privilegiats que dos dels tres tenen avui dia, ens hauríem de preguntar perquè no impulsen un altre segell per ajudar artistes novells que cantin en català?
Al capdavall, després de tantes cançons compromeses i divertides, podem considerar que és un deure adquirit. Encara hi són a temps. Que s'hi posin. Només que destinessin uns decimals dels seus beneficis podrien fer quelcom realment potent.
A canvi, nosaltres comprarem i sentirem el recopilatori…
Una vegada reivindicats tal com cal, ens hem de preguntar què se n’ha fet de La Trinca? Als anys setanta van impulsar un segell discogràfic –Pebrots– sota el qual van editar diversos artistes novells: Miquel Cors, Pere Tàpias…
La setmana passada, a la roda de premsa de presentació del recopilatori, es lamentaven de la poca presència de la música en català. Potser, des dels llocs privilegiats que dos dels tres tenen avui dia, ens hauríem de preguntar perquè no impulsen un altre segell per ajudar artistes novells que cantin en català?
Al capdavall, després de tantes cançons compromeses i divertides, podem considerar que és un deure adquirit. Encara hi són a temps. Que s'hi posin. Només que destinessin uns decimals dels seus beneficis podrien fer quelcom realment potent.
A canvi, nosaltres comprarem i sentirem el recopilatori…
Doncs la veritat és que es fa difícil oblidar als trincaires, havent
format part de la nostra banda sonora durant tant de temps (encara avui
en dia ens partim de riure amb la meva parella intentant recordar les
lletres del Baró de Bidet o aquella de "I l'OTAN?, narinan narinan
narinan...). Però veient-los l'altre dia en el programa de l'Albert Om
a TV3 se'm va caure l'ànima al terra. Segons paraules del Toni Cruz
(l'alt i prim :-) s'ajunten només per promocionar el disc perquè la
discogràfica els ho ha demanat, però després tornaran a no parlar-se,
com sempre. I ho va dir així, amb tot el despecte que us pogueu
imaginar.
El tercer en discòrdia, el barbes, el que va voler baixar-se del carro
de la fama en veure que la Trinca de cantar ja cantava poc, és l'únic
que conserva un punt de lucidesa en el trio.
i a veure si els de La Trinca t'escolten i donen un cop de mà a la cultura musical de la nostra terra.
et convido a escoltar el nostre grup al:
www.myspace.com/acurttermini
guillem
------------------------
no em jutgeu amb massa duresa (Brian Jones).