Sant Jordi assolellat, gent al carrer, roses, concursos literaris escolars, consumisme cultural. Als nens se’ls recomana que llegeixin per poder ser persones de profit quan siguin grans. Quina gran mentida.
Llegir és una activitat de lleure, que no serveix per gaire res. Suposo que caldria alguna informació estadística per poder demostrar-ho però basant-me en les meves coneixences personals diria que les persones amb èxit professional o econòmic es divideixen en dues classes: els que llegeixen poc i els que no llegeixen mai.
A més, et gasta la vista.
Exemple 1
Tenia un cap que guanyava més de mig milio d’euros l’any i que, per sistema, no llegia mai. Com que era de l’Opus, el confessor li va posar de penitència un llibre de Joan Pau II i es va passar mesos per acabar-lo. Ho sé perquè quan acabava un capítol me l’explicava.
La seva secretària llegia compulsivament. Un dia li vaig preguntar quin llibre estava llegint i va treure el Discurso del método, de Descartes. Tenia una cultura enciclopèdica i es passava el dia agafant el telèfon i portant cafès.
Exemple 2
He anat a molts dinars de feina amb directius d’alt nivell i empresaris que estan forrats. Temes de conversa: economia, política (sense mullar-se, cal mostrar-se escèptic), viatges, cotxes, dones (si els comensals son exclusivament homes), restaurants, negocis, pilotassos, estafadors… No crec que ningú que no sigui molt excèntric com jo parli de novel.la, de poesia, de literatura.
Exemple 3
Cada dia agafo el tren. Qui llegeix novel.les? Tenen pinta de ser gent d’èxit professional, o de peles? O de caixeres amargades i de professors de secundària frustrats?
Exemple 4
Un dia vaig conèixer un editor molt important, el més important de Catalunya. Vaig anar a vàries reunions i a algun dinar. Llegir, va deixar anar un dia, és una mariconada.
Exemple 5
Si a una entrevista de treball us pregunten per aficions, la resposta correcta és “sortir amb els amics, fer esport, llegir, anar al cine… “. Però, respecte al tema lectura és millor afegir que normalment no tens gaire temps, perquè sinó et classifiquen d’introvertit i solitari, i per a la majoria de les feines, no convé.
Exemple 6
Jo mateix, lector compulsiu i lletraferit… com hagués progressat si les hores que he dedicat a llegir me les hagués passat al gimnàs!
Hi ha lletraferits, lletramorts, lletrats, illetrats i filoparaulistes.
Cadascun d’ells te les seves particularitats -alguns no els busquis al
diccionari que són de collita propia- jo soc mes aviat dels últims. Som els que
donem voltes a les paraules per pura diversió, procedim -ara s’ha descobert-
del planeta GI-581-C (ja veus, matrícula de Girona) i som també 1,5 vegades mes pesats que la resta. No se si
vivim o be habitem un altre planeta i tot just alguns científics creuen que ens
han descobert, em fa gràcia. Vivim lluny dels lletraxxxx normals, però ens hi
entenem força.
Per cert, no tenim gimnasos (etimològicament “allà on la gent va
despullada”), de manera que ens disfressem vestint-nos.
Tu, al gimnàs no series tan conegut com aquí, allà la gent potser va en
pilotes, però no he vist mai que escriguin, i en tot cas només es despullen el cos.